PUBLICITAT

Els premis culturals

La valoració d’una trajectòria, d’una obra  d’una activitat o d’uns fets determinats, hagin estat produïts en un espai curt de temps o llarg i perllongadament, s’acostuma a fer a través de l’atorgament d’un premi. Segons definició del DIEC: «Do que es confereix públicament en reconeixement d’un mèrit o per encoratjar algú».

Es tracta doncs d’una retribució especial, quan no hi ha diners, tangible (diploma i trofeu) i intangible en ser una recompensa moral i que suposa un prestigi. Certament l’atorgament d’un premi representa un prestigi per a qui el rep, però també per a qui el dona. Perquè, de fet, es ressalta la reputació adquirida, el mèrit, els èxits assolits amb una trajectòria, tant del receptor com de la institució, associació o entitat donant. 

Premi i prestigi comparteixen quelcom més que les tres primeres lletres, tres de cinc en la primera paraula  i tres de vuit en la segona. En tot cas la significació dels dos mots troba la seva confluència, o el punt de contacte, en el fet del reconeixement. El premi és certament una aureola, una compensació, una condecoració, una distinció, un enaltiment, una gratificació, un guardó, un honor, una menció, una recompensa, un triomf, un trofeu... Però és, sobretot, un reconèixer una feina ben feta i, per tant, la voluntat d’atorgar un prestigi. Reconèixer és adonar-se, identificar, examinar, valorar, acreditar, admetre, acceptar, aprovar... Totes les cultures necessiten, per desenvolupar-se, estendre’s i mantenir-se, del prestigi.

El prestigi és com l’oli que fa lliscar i ben encaixar les peces noves amb les velles per a la seva progressiva i silenciosa substitució o renovació i adaptació als nous temps. I el prestigi implica mèrits a posar de relleu que fan progressar, en el domini que sigui, a la societat implicada i per tant aquest apareix si hi ha premiats o persones referents meritòries. El premi, doncs, es dona per a reconèixer un mèrit, però fent-ho conscientment, es persegueix un efecte indispensable que és el prestigi propi de la cultura que el dona. La necessitat de prestigiar esdevé així el rerefons complementari i un objectiu essencial i vital per a qualsevol cultura.

En la nostra societat líquida, en un univers en expansió, en que la globalització està fent un mix accelerat de totes les cultures, fins fa poc establertes còmodament en els seus recintes estancs o ben delimitats, cal ampliar més que mai els nostres horitzons, obrir el nostre esperit i incorporar més continguts i reconèixer nous mèrits. El Dia de la Cultura del 2022, a més del Manifest Cultural, ha incorporat quatre nous Premis Agora Cultural, els corresponents al  2021, lliurats dins del magnífic marc arquitectònic del vestíbul del Consell General i de la Plaça de la Casa de la Vall, de la mà del secretariat dels Castellers d’Andorra (CdA), acompanyats de 25 altres associacions i entitats de l’àmbit de la Cultura.

Teresa Ventura i Guasch, premiada per la seva implicació en el voluntariat cultural andorrà i la dinamització de diverses entitats com l’Associació Musical i Amics de Mozart (AMAM) i l’Associació d’Escriptors (AEPA), així com pel treball de redactora dels esdeveniments culturals del país.

Carme Massana i Pelegrí, premiada per la seva aportació personal com a artista pintora a la plàstica andorrana amb una massivitat contundent però alhora fluïda que, amb la línia, el color i la llum, genera una nova, peculiar i expressiva visió del paisatge, de la bellesa i de l’art, reflex d’una societat líquida.

Àlvar Valls i Oliva, premiat per la seva valuosa aportació creant el Diccionari Enciclopèdic d’Andorra (2006) i com a periodista, corrector, articulista, escriptor, traductor i director de mitjans escrits i defensor de la cultura catalana, col·lectivament des del Centre de la Cultura Catalana.

Albert Pujal i Trullà, premiat pels estudis i recerques històriques per al millor coneixement del passat d’Andorra i de la Parròquia d’Ordino (Cal Pal, la Domus de Casa de la Vall, la transhumància, el nom de les cases andorranes) amb la sensibilitat afegida d’arquitecte urbanista i polític.

Unes trajectòries i unes obres i accions que han merescut ser premiades per Àgora Cultural, en nom de la societat andorrana i davant les nostres autoritats polítiques i a Casa de la Vall, la casa de tots, com molt be recorda sempre la síndica, Roser Suñé i Pascuet.

Els premis Àgora Cultural, en la seva edició vintena,  finalment,  com a reflex fefaent del prestigi de la nostra cultura, feta dia rere dia, amb constància, geni i passió. Un prestigi que ha de servir per a  mantenir viva i atractiva la cultura. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT