Pels voltants de Conca
En aquesta ocasió us parlaré de les meves freqüents escapades per la muntanya als voltants de Conca. La veritat és que val la pena perdre’s una mica pels seus entorns i descobrir coses força interessants al bell mig de la natura.
Començarem per la ruta de les cares de Buendía. Una ruta turística composta per escultures de rostres i altres motius esculpits a la pròpia pedra de diferents mides. Es tracta d’un paratge natural al costat del Pantà de Buendía format per pinedes i roques arenoses. S’hi troben unes 20 escultures i baix relleus d’un a sis metres d’alçada, esculpides entre els anys 1992 i l’actualitat, per Eulogio Reguillo i Jorge J. Maldonado. Aquestes escultures trenquen la frontera dels museus i zones urbanes per exalçar i engrandir la relació entre l’escultura i la naturalesa. La que més va cridar la meva atenció va ser una calavera que va rebre per títol el nom De Muerte i que és l’única de totes que mira a la sortida del sol, com si volgués renéixer. Segons les paraules del mateix autor: «Alguna cosa ha de morir perquè neixi el que és nou».
A més, si passes pel poble de Buendía també podràs veure alguna cosa curiosa. Es tracta de les coves excavades a la roca que es troben ubicades just a l’entrada sud del poble. Són antigues coves-cellers, algunes de les quals ara s’utilitzen com a cases o la major part d’elles com a recinte per a les penyes del poble durant les festes.
Un altre paratge natural espectacular que val la pena visitar és el de la Ciutat Encantada declarada Lloc Natural d’Interès Nacional l’11 de juny de 1929. Es troba situada a la localitat de Valdecabras en ple cor del Parc Natural de la Regió muntanyenca de Conca i envoltada d’immenses pinedes. Allà, podràs conèixer el procés geològic del karst i admirar-ne les seves capritxoses formacions.
El origen d’aquestes formacions es remunta a fa 90 milions d’anys, quan aquest territori encara formava part del fons del mar de Thetis. Es tractava d’unes aigües tranquil·les, cosa que va propiciar la deposició de sals, especialment carbonat càlcic.
Al final del Cretaci i com a conseqüència de l’orogènia alpina, el mar es va retirar i el llit marí, compost de pedra calcària, va emergir a la superfície. Milers d’anys d’acció continua de l’aigua, del vent i del gel han fet que actualment puguem contemplar i gaudir d’aquest fenomen geològic impressionant enmig de la natura.
I, finalment, des de la Ciutat Encantada ens vam dirigir al Ventano del Diable, el qual està enclavat en una impressionant falç formada pel discórrer del riu Xúquer, als voltants del municipi de Villalba de la Serra. Es tracta d’una mena de cova foradada a la roca des de la qual, amb centenars de metres de desnivell, es contempla en tota la seva esplendor el riu Xúquer obrint-se pas per una estreta gola. A més, a les perforacions de la paret de roca muntanyosa del davant es podien veure dues parelles de voltors descansant. Sense cap mena de dubte, unes magnífiques vistes!