Natalia Mena

En l’última dècada existeix una demanda cada vegada més emergent que defensa que cal realitzar modificacions i correccions a la nostra manera d’entendre l’expansió econòmica, així com la relació que tenim amb el planeta, ja que molts dels problemes als quals hem de fer front actualment tenen el seu origen precisament en aquesta mala concepció i abús que s’està produint per part de la humanitat a l’hora de desenvolupar les diferents activitats econòmiques. Ens hem erigit en propietaris de tot, i hem anat acaparant recursos sense control com si fossin inesgotables i haguessin d’estar al servei del capital, el déu dels nostres dies –al qual se li resa diàriament–, que ens proveeixi abastament d’allò que ens cal, no per sobreviure, sinó per mantenir la festa de la disbauxa inconscient i malbaratant a la qual ens va convidar fa anys el model capitalista, i en la que fa molt de temps que malgastem en un modus vivendi que ara resulta que s’està mostrant com absolutament insostenible. 

Davant aquest comportament d’Àtila, la natura comença a rebel·lar-se i a donar senyals que aquest no és el camí, i per tant, és hora de buscar alternatives que transformin no només la manera d’operar en el mercat, sinó també la cultura de la societat que haurà de desaprendre molts dels hàbits adquirits per adoptar noves conductes més responsables, respectuoses i equilibrades amb l’entorn. Exposar això és molt fàcil, tan sols hem d’observar al nostre voltant per adonar-nos que alguna cosa està succeint i elaborar un diagnòstic sobre què està passant segurament també pot resultar relativament senzill. El realment complicat és posar en marxa un període de transició que contempli accions orientades a pal·liar els efectes provocats per la piconadora egocèntrica i individualista de l’estructura econòmica vigent. Per tant, la gran pregunta és com podem avançar cap a una nova economia? És possible en aquests moments de la partida? 

Com us comentava, determinar els desafiaments que ens afecten a tots com són el canvi climàtic, la contaminació atmosfèrica, la precarietat laboral o l’augment de la desigualtat, per mencionar alguns dels més evidents i que s’han estès com una taca amb repercussions globals arreu, és simple per a qualsevol que estigui una mica involucrat en el seu context, i per tant, es pot apreciar de forma clara i contundent. Fins ara s’ha anat reflexionant sobre aquestes qüestions, advertint de les possibles conseqüències de no actuar al respecte, però veritablement sense massa voluntat de fer-ne alguna cosa. No obstant això, la realitat és tossuda i s’entesta a fer-nos obrir els ulls de manera que la necessitat d’acció ja és reconeguda fins i tot pel Fòrum Econòmic Mundial, trobada en la qual els líders internacionals afavorits per un elenc d’empreses globals han reconegut i identificat les principals dificultats per al creixement i per l’espècie humana. Així, els experts assenyalen com les més preocupants: el desgast mediambiental, el desnivell social cada vegada més agreujat, així com la inestabilitat laboral amb les elevades i cròniques taxes d’atur, la immigració irregular, la destrucció accelerada dels espais naturals, la pèrdua de biodiversitat, la reducció d’aqüífers, la contaminació de l’aire i de fonts d’aigua dolça, l’escalfament terrestre, així com tot un seguit d’impactes dels quals per fi comencem a ser-ne plenament conscients.

És just reconèixer que amb el capitalisme s’ha progressat en nombrosos aspectes de manera extraordinària amb resultats altament positius en indicadors com la pobresa extrema, l’educació bàsica, l’alfabetització, la salut, la reducció de la mortalitat infantil, l’expansió de la democràcia i un llarg etcètera. Però no és menys cert que comença a col·lapsar, a mostrar símptomes d’una certa caducitat, així com a evidenciar seqüeles no massa desitjables, que denoten que el manteniment d’aquestes condicions en el temps comença a limitar la seva pròpia supervivència. Res és per sempre, per tant, és lògic pensar que ha arribat el moment d’un canvi, de plantejar el debut d’un concepte ideològicament diferent que permeti incorporar valors més sensibles amb les circumstàncies ambientals, socials, polítiques i econòmiques que ens envolten. 

Personalment, soc partidària d’un capitalisme mix en el qual guanyar diners i prosperar no estigui renyit amb un pensament responsable, moderat i equilibrat. Un que incorpori mesures per una distribució més equitativa de la riquesa a la vegada que sensible socialment en els seus principis i que aposti per una mentalitat més ecològica i per generar oportunitats que facilitin que tothom pugui guanyar-se la vida dignament. Soc de les que crec que per aconseguir aquest trànsit és millor convèncer que imposar. És més positiu i enriquidor fer pedagogia que norma; potser és més lent, però menys traumàtic, i no propicia resistència. Per això considero que és molt important tenir governants que s’ho creguin, que siguin valents, i que se la juguin per una nova economia per una nova societat. No es tracta de carregar-s’ho tot, sinó d’evolucionar, d’aprofitar les bondats del paradigma actual fonamentant-lo en altres plantejaments que assegurin una major protecció i benestar, introduint correccions, implantant regulacions i buscant la fórmula per orientar una economia que situï el centre a les persones, afavorint el benestar general i preservant l’esfera terrestre.

Davant aquest escenari, hi ha un aflorament de propostes variades, amb idees interessants i amb potencial per capgirar el marc existent en quelcom diferent i més coherent. Entre elles, destaquen les enfocades a un canvi de mètode productiu i mediambiental com són l’economia circular, la blava i la de funcionalitat. Altres suggeriments més holístics aspiren a abordar una reforma estructural, com és el cas de l’economia social de mercat, la social i solidària, la verda, la del bé comú, la participativa, la comunitària i ciutats de transició o la basada en recursos, i finalment l’última iniciativa derivada de la digitalització, que és l’economia col·laborativa. 

Es tracta d’un ventall estimulant que requereix una anàlisi molt més profunda alhora que exhaustiva que el que es pot fer en un article, però si m’hagués de decantar per alguna de les opcions, presumiblement seria l’economia social de mercat, ja que suposa la combinació del principi de la llibertat de mercat amb el principi de l’equitat social, sintetitzant tots els avantatges del sistema econòmic de mercat –foment de la iniciativa individual, productivitat, eficiència, tendència a l’autoregulació–, amb les aportacions fonamentals de solidaritat i cooperació, que es basen necessàriament en l’equitat i la justícia social. En aquest sentit, presenta un camp teòric i de política econòmica institucional que busca combinar la independència d’acció individual dins un ordre de responsabilitat personal i social. Aquesta tesi es fonamenta, per tant, en les conviccions següents: la dignitat de la persona, el bé comú, la solidaritat i la subsidiarietat. La finalitat és implantar una organització econòmica que estigui al servei de les persones. És un ideari amb el qual estic bastant d’acord i al qual potser simplement li afegiria la sensibilització mediambiental. No sé què en penseu vosaltres, imagino que com de costum hi haurà criteris per tots els gustos, però el que sembla obvi és que hi ha un despertar que probablement és imparable i que desembocarà en una nova economia per una nova societat, perquè si no és així, que déu ens empari.