La segona oportunitat?
Tenim els mercats en mode pànic des que va haver la reunió del passat mes d'agost a Jackson Hole i, en concret, pel canvi de guió del Sr. Powell, que es va mostrar amb un to clar cap a un enduriment monetari més gran, dibuixant un nou escenari de tipus més alts dels que havia previst inicialment.
Tot això ha provocat fortes baixades a les borses de tot el món, pel seu efecte en les valoracions dels anomenats actius de risc. La Reserva Federal americana, en la seva última reunió, va pujar els tipus d'interès en 75 pb i a més va indicar que els tipus d'intervenció podrien estar més alts del que esperaven els inversors. La FED ara pensa que els tipus es podrien arribar a situar al 2023 en un màxim del 4,6%. D'altra banda, els mercats de l'Eurozona preveuen també nivells més grans que els esperats i que els tipus d'intervenció del BCE arribin a un màxim del 3,25% a finals de l'any que ve. Les dades de la inflació d'agost han impactat fortament als mercats en deixar clar els Bancs Centrals que lluitaran contra ella de manera contundent fins que acabi revertint, i encara que afecti negativament al creixement econòmic. Davant d'aquest escenari, els inversors s'han decantat per vendre i han tornat a portar els mercats a nivells dels mínims que es van registrar el passat mes de juny. El mercat de Renda Fixa també s'ha vist fortament afectat, no només el deute dels governs a nivell general, sinó també la renda fixa privada, i hem vist com els diferencials del deute corporatiu s'han ampliat molt aquests darrers mesos, arribant a nivells vistos en plena pandèmia de la Covid-19, que recordem era una època d'un estrès de mercat important. De fet, la Renda Fixa porta una de les caigudes més importants de la història recent, gosaria dir que baixa molt més en proporció a la renda variable. Aquesta nova realitat que ens ha tornat a portar a tipus nominals positius i amb inflació, la qual cosa ha provocat un gir brusc a la tendència dels últims 11 anys, en què les corbes de tipus d'interès van estar baixant arribant a situar-se els bons en tipus negatius.
La inflació continua sent la font de volatilitat més gran al mercat, l'última dada que es va publicar del mes d'agost als EUA va ser un gerro d'aigua freda ja que s'esperava que es reduís molt més del que al final va resultar ser, si bé és cert que segueix una tendència clara a la baixa. Tot i això, les dades de la inflació subjacent van suggerir que les pressions sobre els preus s'estan tornant més àmplies i això és el que va acabar pesant als mercats per seguir amb la correcció.
D'altra banda, les dades d'activitat empresarial a nivell europeu, i en concret el PMI (enquesta sobre compres futures que realitzaran els gestors de les empreses) de la zona euro del mes de setembre, van tornar a baixar per tercer mes consecutiu. D'aquesta manera, la referència va tornar a aprofundir sota el nivell de neutralitat que marquen els 50 punts fins a situar-se en 48,2, per això l'escenari que es descompta és compatible amb una recessió. Analitzant per economies observem que Alemanya va ser sens dubte la més penalitzada, en experimentar una caiguda fins al 45,9. Amb la qual cosa es corrobora l'important deteriorament que experimenta la locomotora alemanya com a conseqüència de la crisi energètica i el fort repunt dels preus que està patint.
A tot això, hi afegim els dos nous esdeveniments que hem tingut al mercat, com són les noves mesures en política fiscal que s'han adoptat al Regne Unit. S'ha proposat un pla de baixades d'impostos que arribarà als 44.000M per a l'exercici 2026-2027, en què inclouen rebaixes tant en impostos de la renda com en les cotitzacions socials. D'aquesta manera, el nou govern de Liz Truss presenta el paquet de retallades fiscals més radical des del 1972. Totes aquestes mesures van afectar molt negativament la seva moneda, la Lliura, que va viure un «Flash Crash» una de les baixades diàries més importants que es recorden (-5%), depreciant-se fins a nivells de 1,03$. I per altra banda, els bons governamentals també van tenir el seu moment en repuntar tots els trams de la corba i en concret la part curta. Al mercat no li van agradar aquestes mesures que serveixen en teoria per contrarestar els efectes de les pujades de tipus d'interès i el seu impacte negatiu en la desacceleració econòmica que generen. El mercat està molt sensible en com es finançaran aquests estímuls fiscals.
L'altre esdeveniment important ha estat les eleccions a Itàlia, que han donat com a guanyadors la coalició d'ultradreta -recordem que es tracta de partits més aviat euroescèptics-, de manera que caldrà anar seguint com es posicionen a futur. De moment, la prima de risc del deute italià s'ha ampliat recollint aquest risc.
La veritat és que als mercats s'estan endurint les condicions financeres, i estem veient alguns tensionaments que ens fan estar més cauts, com és el cas del famós índex TED Spread, que es va posar de moda el 2008 arran de la caiguda de Lehman. Aquest índex mesura la diferència entre els tipus d'interès del deute públic a tres mesos americà i el dels dipòsits a tres mesos, de manera que ens dona informació de les condicions actuals del mercat de finançament i d’inversió. Aquests dies s'ha tornat a tensionar situant-se l'spread a nivells del 3,6% que són els nivells del març del 2020 en plena pandèmia. Però encara lluny dels 5,7% que arribem a la gran crisi financera.
Ens trobem tot just acabant el mes de setembre i tot fa pensar que les borses seguiran en mode risk off, i amb més motiu sabent que ben aviat començaran les publicacions de resultats de les empreses del tercer trimestre. Això crec que serà el plat fort dels propers mesos. Aquí es decidirà tot ja que hauran de dir si aconsegueixen els beneficis per al present exercici o per contra rebaixen les expectatives d'aquest i el següent exercici 2023. Com he comentat altres vegades, la part que no encaixa als mercats són els beneficis, que de moment segueixen molt alts i més si tenim en compte que l'any que ve hi haurà una recessió segons descompten avui els mercats. Segurament que vegem rebaixes d'expectatives a moltes empreses, ja que els seus costos operatius han anat pujant a un ritme més gran que la part dels ingressos, de manera que cal esperar una compressió de marges i el consegüent ajust en beneficis esperats o profit warning. Aquesta serà sens dubte l'última pota de la correcció, que penso no afectarà de manera igual totes les empreses ja que moltes porten un correctiu que les han portat a nivells fins i tot per sota dels mínims del 2020 quant a preus i valoracions, amb cosa que ja està descomptada alguna cosa als preus actuals. Per contra, en algunes altres no s'ha produït aquest ajust amb el que cal tenir una cura especial en aquesta propera publicació. Al final, les borses descompten escenaris de futur i ara estan en mode recessió. Sense tenir la bola de vidre, penso que en els nivells actuals de mercat, hi ha excel·lents oportunitats, en companyies de gran qualitat i cotitzant a valoracions deprimides, que seguiran tenint uns diferencials de creixement més grans que la resta.
Al final, com diu la frase, l'oportunitat la pinten calba, de manera que o l’agafes de cara o quan ha passat és impossible d'assolir, i potser aquests moments són d'oportunitat amb una visió a mig termini.