Concòrdia dobla l’aposta
En menys de dos mesos, des de Concòrdia ens podem congratular de tot el que hem pogut anar fent i treballant. Ni en la millor de les expectatives ens pensàvem que les nostres idees podrien permear fins a un Debat d’Orientació Política, ni que sigui perquè, en alguns temes, el debat s’ha estès a gran part de la societat andorrana. Són passos per millorar la qualitat de vida de totes les persones d’Andorra.
Ara bé, sí que ens vam sentir molt contents que després del fet que a la nostra presentació ho diguéssim alt i fort –i per no semblar pretensiós segur que alguna gent ho havia dit abans– el gran problema de l’Andorra actual és saber quin volem que sigui el límit de població, així com, i molt important, quin màxim de gent podem ser dins aquests 468 quilòmetres quadrats. Aquest és el punt de partida: tot de gent durant l’estiu parlant d’urbanisme, construcció, etcètera.
Per calmar la gent, s’ha proposat una llei d’extrema urgència. En aquest punt només cal subratllar que per a nosaltres no és que fos d’extrema urgència, sinó que s’havia d’haver trobat la forma legal de què, des del moment de votar la llei ja fos efectiva, i ens haguéssim estalviat aquestes correcuites de projectes que només fan que refermar les posicions dels que vam alçar la veu, que això se n’havia anat de mare.
Perquè Concòrdia no nega que la construcció és un sector important al nostre país, que dona feina a molta gent i sobretot en genera molta d’indirecta gràcies a multitud de Pimes d’instal·ladors, fusters i més. Però des del moment on tot el sector t’està dient que el que cal és eliminar o reduir la ciclicitat, alguna cosa s’ha de fer per ordenar i gestionar el creixement exponencial del sector immobiliari del 2019 i postcovid.
Des de Concòrdia, dues de les mesures que proposem són clares. La primera, que el creixement urbanístic, si n’hi ha, ha de ser continuat en zona urbana. No ha de ser dispers i sense sentit, ple de bolets, amb la conseqüent demanada de serveis que té la població quan es creen urbanitzacions allunyades de qualsevol nucli urbà.
I la més crucial i que en altres zones europees s’està aplicant, és un topall de metres quadrats que es poden visar anualment. Aquesta és una proposta compartida amb molts dels companys i companyes arquitectes o industrials per tal que les puntes de treball no els generi booms que acaben per explotar i enduent-se molts negocis i llocs de treball per davant, com vam veure posteriorment al 2008.