Conca, una petita però preciosa ciutat
En aquesta ocasió m’agradaria parlar-vos una mica de la meva estada a Conca. Ens vam allotjar en una suite de l’Hotel Leonor d’Aquitània, situat al centre històric de la ciutat. I, és clar, això va suposar un petit problema; l’aparcament, ja que no s’hi podia estacionar. Però, no obstant això, es tractava de la millor zona de la ciutat per dur a terme totes les visites que volíem fer.
L’altra cosa que em va xocar molt va ser que no hi havia cap lloc on es pogués menjar res fora de l’horari habitual de menjars. Ni allà, ni a la resta de la ciutat; per la qual cosa, si tornaves tard d’una visita, doncs et tocava esperar-te al sopar.
A Conca, el primer que vam visitar van ser les cases penjades. Vam anar de nit i vam passar el pont, cosa que causava cert respecte. De fet, hi havia persones que no volien creuar-lo perquè es mou molt i es troba a una gran alçada. Però, si et col·locaves al mig del pont, la imatge que podies gaudir de les cases penjades era màgica. A més, si et giraves, el paisatge i els llums de la ciutat constituïen una imatge fascinadora.
La Catedral de Santa Maria la Major també és una visita indispensable. La seva construcció va començar durant el regnat d’Alfons VIII l’any 1196, una vegada que la ciutat va ser reconquerida als musulmans el 1177 i es va erigir aprofitant una antiga mesquita àrab. Es tracta d’un edifici d’estil gòtic, amb influències franceses portades per l’esposa d’Alfons VIII, Elionor d’Anglaterra o Plantagenet, essent la primera església, juntament amb la d’Àvila, d’aquest estil que es construïa a Castella.
Per sopar, vam anar a un restaurant que ens va sorprendre pels seus sabors i creacions gastronòmiques, el qual està ubicat als baixos de l’hotel on ens vam allotjar, però que no pertany a l’hotel, el Raff San Pedro. D’entrant, van prendre un assortiment de formatges d’ovella i cabra de la província de Conca, procedents de la formatgeria local La cabra tira al monte, i un arròs melós de muntanya baixa elaborada amb carn de caça menor (conill i perdiu) i verdures. De segon, cérvola, bolets i cremós de tubercles, i un plat excepcional: colomí en tres textures. Les potetes venien rostides, amb el fetge van fer un paté amb salsa de poma i, finalment, els pits cuinats i flamejats venien acompanyats amb blat de moro i amb la resta de la carn van fer una mena de salsitxeta. I, per sobre de tot això, van posar una salseta molt suculenta. La veritat, un plat deliciós i servit en tres plats diferents. Per descomptat, vam compartir tots els plats, i per acabar d’una forma dolça el sopar, per a les postres vam prendre pastís de formatge. Sense cap mena de dubte, una experiència que val la pena repetir.