Remogudes emocionals a l’inici de curs
La tornada a la rutina després d’unes llargues vacances no sempre és fàcil. La canalla s’ha acomiadat de les vacances d’estiu després de més de dos mesos de desconnexió, descans i flexibilitat horària. Recuperar les rutines i horaris escolars es converteix en tot un repte per moltes famílies.
Infants i adolescents s’enfronten a molts canvis durant el mes de setembre i això fa que aquest mes sigui, per petits i grans, un dels més remoguts emocionalment. Ens caldrà calma, paciència i empatia cap a nosaltres mateixos i cap als nostres fills i filles per poder transitar aquests canvis de la millor manera possible.
Recuperar rutines, conèixer nous companys i mestres, separar-se dels pares durant hores… Són molts canvis en poc temps que poden fer aflorar moltes emocions contingudes durant el dia. Tot això es pot veure traduït en forma de rebequeries, males contestacions, retrocessos, plors… I de retruc se’ns desperta a pares i mares la culpabilitat i la inseguretat. «Amb les ganes que tenia de recollir-lo a l’escola i només veure’m li agafa una enrabiada!». Et sona?
Alguns dels canvis que podem detectar els primers dies d’escola, són:
–Està de mal humor, es mostra apàtic, està irritable, plora sovint, fa rebequeries, està neguitós...
–Està més esverat, té males contestacions, es baralla més amb els germans, li costa concentrar-se, es nega a col·laborar en tasques que abans sí que feia...
–Perd la gana o pel contrari, vol picar a totes hores.
–No vol anar a dormir, li costa adormir-se, té terrors nocturns, s’aixeca més d’hora...
I què s’amaga, darrere de la seva conducta? Davant de tots aquests canvis, és important que no ens centrem únicament a reconduir la conducta. Cal anar més enllà i buscar-ne l’origen, és a dir, intentar esbrinar què empeny aquella rebequeria o mala contestació. «M’ha trobat a faltar? Està cansat? Se sent angoixat? Què fa que actuï així?». Sempre hi ha un motiu pel qual un infant es comporta d’una determinada manera.
En lloc de fixar-nos només en la seva conducta, és necessari que esbrinem les seves emocions, ja que el seu comportament està guiat per com s’està sentint. Quan un infant se sent malament, actuarà malament. Això fa que tot plegat es tradueixi en forma de crits, plors, cops, males contestacions…
La solució no és aplicar càstigs, amenaces o xantatges, perquè aquests únicament busquen penalitzar a l’infant, no li ensenyen cap mena d’habilitat. Quan apliquem aquest tipus d’estratègies, el nen deté el mal comportament per por a la nostra reacció o perquè se sent malament, però el motiu de fons que l’ha dut a actuar d’aquella manera no canvia. A més, preguntem-nos si és això el que pretenem. Volem que ens tingui por? Volem que aprengui a força de sentir-se malament?
Podem no estar d’acord amb el seu comportament i l’haurem de reconduir. Però l’emoció i la necessitat sempre és vàlida i legítima. Així, aquestes són algunes estratègies per fer aquesta transició més respectuosa:
–Confiança i calma. Siguem conscients del nostre llenguatge i estat d’ànim. No oblidem que la nostra calma és la seva calma.
–Presència. Després de passar unes quantes hores a l’escola, els infants tenen necessitat de compartir temps amb nosaltres. Sovint reclamen la nostra atenció de manera insistent o expressant-se amb malestar. És la seva manera de dir-nos que ens han trobat a faltar.
–Connectem i validem les seves emocions. Preguntem-los com se senten, com estan vivint la tornada a l’escola. Validem les seves emocions, tant si són agradables com si són desagradables. Fem-los saber que és natural que se sentin tristos o descol·locats. Han de percebre el nostre suport i saber que els fem costat de manera incondicional.
–Temps especial. Busquem moments per fer activitats amb el nostre fill o filla on posem tota la nostra atenció. Aquestes estones poden consistir a llegir un conte, sortir a esmorzar plegats… Això sí, sense aprofitar per consultar el mòbil ni avançar qualsevol tasca de la casa. Ha de ser un temps especial conjunt.
–Establir rutines clares. T’has parat mai a pensar en la quantitat d’ordres que reben els nens al llarg del dia? «Recull les joguines!»; «Si a la de tres no estàs al llit, avui et quedes sense conte!»... A ningú ens agrada rebre ordres, i molt menys quan contenen amenaces o xantatges. Una bona manera d’evitar passar-nos el dia donant ordres és crear conjuntament una taula de rutines amb imatges de les activitats bàsiques del matí i vespre. Això els ajudarà a visualitzar les tasques que han de dur a terme els dies d’escola.
–Cuida’t. L’últim punt, però ben necessari. Quan un no està bé difícilment pot donar el millor de si mateix. Procura buscar moments per tu, cuida el teu diàleg intern i no et prenguis de manera personal el comportament del teu fill. Acompanyem-lo, i acompanyem-nos també a nosaltres mateixos, amb paciència i respecte. Respira. Ho estàs fent bé. Això també passarà.