Madrid
Bé, doncs, avui us parlaré d’una part de la meva visita a Madrid. I què us explicaré, de Madrid? Aquesta ciutat és la terra de la meva mare i on van néixer tots els meus germans, excepte jo. Un lloc per on sento gran afecte i que anar-hi em fa sentir molt bé. He estat moltes vegades a Madrid. De molt petita ja hi anava amb el meu pare, i m’encantava donar menjar als coloms al Retiro i comprar caramels de violeta en una de les dues bomboneries més antigues de Madrid (La Pajarita i La Violeta). Fer això ja és tota una tradició per a mi.
En aquesta ocasió, vaig anar a veure l’exposició temporal de Paret al Prado. D’aquest pintor del segle XVIII s’ha aconseguit reunir la majoria de les seves pintures conegudes, entre les quals cal destacar Baile en máscara, La Puerta del Sol, Las hijas de Paret, Vista de Bermeo o El anuncio del ángel a Zacarías, i un extraordinari conjunt dels seus dibuixos, com Aníbal haciendo sacrificios en el templo de Hércules a Cádiz o la Jura de don Fernando como Príncipe de Asturias. Aquesta gran selecció ens va permetre apreciar en tota la seva varietat i riquesa a un pintor sempre atent als canvis del seu temps i d’una originalitat i versatilitat magnífica.
Però, a més, com que el Prado ha fet tantes adquisicions noves, especialment en escultura, on destaca la nova Galeria Jònica, vam realitzar també la visita completa. La Galeria Jònica és un recorregut en què es donen cita 56 obres des de l’Antic Egipte, passant pel món romà i el Renaixement per concloure a finals del Barroc.
A la sortida, després de més de quatre hores visitant el museu, no vam deixar de menjar-nos unes bones tripes madrilenyes i un entrepà de calamars en un bar típic del davant.
Després vam anar a descansar al Meliá Castilla, on ens vam allotjar, i a la nit vam anar a sopar al Parador de Chinchón. El principal atractiu del poble de Chinchón és la seva gran Plaça Major, centre neuràlgic de la localitat. És una plaça d’origen medieval, amb diversos accessos i una forma força irregular. Data d’entre els segles XV i XVI i els 234 balcons que hi donen tenen baranes de color verd. Allà mateix ens vam prendre un vermut en una de les moltes terrasses que hi havia abans de sopar.
Al Parador hi havia una actuació de cant i ball flamenc que ens va acompanyar durant tot el sopar al pati exterior. El menjar va ser excel·lent. Vam prendre, de primer, lingots de foie amb melmelada de cacau i fruits secs. De segon, vam optar per tripes i morros a l’estil de Chinchón i cua de toro guisada al vi negre. I per a les postres, un flam de tocinito de cel i una copa de mus de cafè i vainilla. Per descomptat, tot regat amb un bon vi negre i acompanyat d’una gran varietat de pans: integral, d’oli, d’olives, de nous... I el servei i l’atenció, superbs. Va ser una gran nit.