PUBLICITAT

No em fumis!!

  • Fumar està permès, el que es fa és assegurar que només perjudiqui a qui ho fa
BERNAT ESCODA

El mes de desembre passat la ILP en favor d'una legislacio reguladora del consum de tabac va fer el primer pas: la seva validació i presa en consideració per part del Consell General. La crispada i incerta situació política que viu el país ha fet que no se n'hagi parlat gaire, però esperem que el moment en què s'hagi de debatre i votar la llei corresponent no es faci esperar inexplicablement. Llavors, probablement, s'escoltaran opinions contraposades sobre aquesta qüestió i esperem que sigui un debat raonat.

L'Estat no és ningú per decidir de què ens volem morir, efectivament, però sí que té la responsabilitat de protegir els que malgrat no fumin pateixin les conseqüències del tabac aliè. Per exemple, segons diversos estudis mèdics, a Espanya cada any entre 1.300 i 3.000 fumadors passius moren com a conseqüència directa del fum del tabac. Entre els més afectats hi ha els treballadors del sector de l'hosteleria.

EN ELS PAÏSOS del nostre entorn les diferents legislacions de protecció de la salut tendeixen a harmonitzar-se per tal de respectar les directives comunitàries i se sustenten en les evidències científiques dels nombrosos estudis elaborats. Tots els passos que farem en aquesta direcció ens homologaran amb els nostres veïns i aportaran un benefici real i demostrat sobre la salut de la població.

En alguns casos, s'acusa a aquestes mesures de ser oportunistes i de desviar l'atenció de la societat sobre d'altres problemes com la crisi econòmica. Podríem acceptar aquest argument si no fos perquè les aprovacions d'aquests textos se solen aprovar amb un ampli suport parlamentari (vegeu l'exemple d'Espanya on la nova llei ha estat aprovada per consens).

Es pot denunciar la hipocresia de «prohibir» el tabac i al mateix temps cobrar taxes sobre la seva venda. En realitat, fumar segueix estant permès, el que es fa és assegurar que el seu consum només perjudiqui a qui, conscientment, en fa ús, protegint el seu entorn (els fins ara fumadors passius).

Aquestes normatives són lliberticides, diran alguns. En realitat, el que fan és garantir la llibertat del qui no fuma. Recordem que la llibertat de cadascú acaba on comença la dels altres. Viure en societat ens obliga a establir normes, normes que no fan més que seguir el sentit comú. Ningú et prohibeix que beguis alcohol, sempre que el teu comportament no afecti els qui t'envolten i, anant més lluny, tothom entén que no es pot permetre que algú es posi al volant begut, posant en risc la integritat dels altres.

Darrerament, s'ha difós la idea que Andorra podria promocionar-se com a «destí turístic per a fumadors». Una idea completament oposada a la línia de promoció d'un turisme de qualitat que se suposa que el país hauria de seguir. Personalment, el que veig és la sorpresa dels visitants davant l'absoluta indefensió dels fumadors passius en el nostre país, la impossibilitat per a famílies senceres d'esmorzar, dinar o sopar sense patir el fum aliè. Si el que volem són visitants que gaudeixin dels atractius del nostre país, que s'hi sentin a gust, cal que, en aquesta matèria, ens posem al nivell dels països del nostre entorn. Dubto que els visitants que compren tabac a Andorra, atrets pel diferencial de preus, se n'estiguin pel fet de no poder-lo consumir compulsivament in situ, quan els hi vingui de gust de fumar ho faran com a casa seva, respectant els no fumadors.

En fi, esperem que ben aviat tots aquest arguments que hem sentit debatre als països veïns els puguem confrontar a casa nostra, serà el senyal que alguna cosa es mou...

Adherit a la ILP per la regulació del tabac als espais tancats



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT