Tornar a casa
Diu la llegenda de Meritxell que un mes de gener el pastor, enmig d’una gran nevada i quan es dirigia a Canillo per assistir a missa, va trobar una gavernera florida i amb fulles verdes. S’hi va apropar sorprès i va trobar la imatge de Meritxell. Se la va endur a Canillo, però la imatge va desaparèixer de nit i la van trobar al lloc original. El mateix va passar quan se la van endur els d’Encamp. Vista l’evidència, es va aixecar el Santuari al lloc on era, enmig de la gavernera
La verge retornava de Canillo i Encamp a la que considerava casa seva, tal com explica la llegenda. Una llegenda que ens permet narrar els orígens de Nostra Senyora de Meritxell i com es va considerar «la patrona i protectora especial des de temps immemorials», tal com va declarar el Consell General el 1873, fent-se definitivament efectiu el 8 de setembre de 1921, amb la coronació de la verge com a patrona d’Andorra.
Ara, més d’un segle després, també torna a casa seva un distintiu del santuari i del seu relat centenari: la campana romànica de Meritxell.
La campana està datada entre els segles XIII i XIV i és de les més antigues del país, però es va trencar després de caure durant el malaurat incendi que just fa mig segle va cremar l’antic Santuari. Des del 1998 estava exposada al Museu Postal d’Ordino i ara, gràcies a la convicció que el seu lloc, casa seva, era Meritxell, gràcies a especialment a la tasca del campaner Robert Lizarte, torna als seus orígens. Al costat de l’altra campana de Meritxell, que sí que va sobreviure a les flames de l’incendi del 9 de setembre de 1972.
Els consellers generals del Grup Parlamentari Demòcrata vam assistir a l’emotiu acte d’aquest dimecres al vespre, de benedicció i benvinguda al seu nou emplaçament –més aviat l’antic–. Un petit homenatge a la història de Meritxell i també a totes les persones, inclosos tècnics de Cultura i de Patrimoni, que ho han fet possible. Per part del Grup Demòcrata ens sentim humilment també part d’aquest grup de persones, ja que ja fa uns mesos Lizarte ens va contactar explicant-nos la troballa i el seu recorregut històric. El vam escoltar i vam contactar amb Cultura per fer possible el retorn de la campana de Meritxell, i que aquest fos en una data especial. Més enllà de la nostra tasca legislativa, tenim la responsabilitat d’estar a disposició de la ciutadania, escoltar les seves peticions i neguits a fi d’aportar millores individuals i col·lectives. I així ho vam fer.
Tenim molta sort de tenir al país persones amb ganes de recórrer el nostre patrimoni i història, per explicar a la població tot allò descobert. Aquest juliol vam assistir al Consell General a la presentació del llibre Moles i Molins Fariners d’Andorra, un mapa exhaustiu d’aquest patrimoni elaborat per la Francina Pons Pifarré. El proper 19 de setembre, a l’església de Sant Cerni, Lizarte presentarà Homes i dones de Canillo, als auficis, un extens treball que inventaria les 21 campanes que s’han conservat a les esglésies de la parròquia.
Són treballs documentats de la nostra memòria col·lectiva, que ja quedaran per sempre i que ens permeten explicar amb més rigor als nostres fills d’on venim i com hem arribat fins aquí. Com ha arribat, per exemple, la campana de Meritxell, que ja és a casa seva. Recollint les paraules de Mossèn Ramon «allà on li toca, amb la seva germana».