Antoni Pol i Solé Arquitecte

La 35a Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (54a) de Prada, del passat dia 20 d’agost ha assolit el seu objectiu, que no era altre que confirmar que el projecte d’un espai funcional Andorra-Pirineu , enquadrat dins l’Àrea Funcional Muntanyes de l’Est del Pirineu, incorporat per la Unió Europea dins els seus actuals programes de desenvolupament, és acceptat pels territoris implicats i té un gran potencial de futur. I això malgrat la seva dificultat en implicar diferents territoris que tot i que siguin semblants i propers, són diferents en pertànyer a tres Estats, que han generat uns perjudicis entre els veïns, que en podríem dir històrics. I sobretot per la seva complexitat, perquè per a fer possible aquest espai, caldrà superar uns procediments de negociació i acceptació tan per part d’Andorra, com de França, Espanya i sobretot la Unió Europea.

Els polítics presents provinents d’Andorra, de l’Arieja, dels Pirineus Orientals i l’Alt Pirineu van mostrar el seu interès i adhesió a la proposta. Andorra ha participar directament i decisiva en els darrers anys, i amb el suport de Catalunya i Occitània, en la creació de cinc àrees o zones funcionals, dividint la Comunitat de Treball del Pirineu, entre elles una en la qual es troba Andorra. I ho ha fet especialment després dels problemes que es van presentar en la cooperació entre els territoris veïns de França i Espanya durant la pandèmia, en què es van tancar totes les portes.

L’Acord de cooperació del 2005 amb la Unió Europea, no desenvolupat després, ens va deixar en la impotència durant la greu crisi pandèmica. Les noves regles d’atorgament d’ajuts en els Poctefa (Programa Operacional de Cooperació Territorial entre Espanya, França i Andorra), pel proper període 2021-2027  i d’un import d’uns 250 milions d’euros, estableixen que els projectes han d’emmarcar-se, a més de dins les condicions habituals en anteriors períodes, dins d’una Àrea Funcional amb vocació de ser realment operativa en una sèrie d’àmbits.

El Govern d’Andorra, ben encertadament, vol incorporar íntegre l’Acord de cooperació vigent dins del futur acord d’associació amb la Unió Europea per tal, d’un costat, fer-lo efectiu i operatiu ja i, per un altre, reforçar el marc jurídic d’aquest espai Andorra-Pirineu i assegurar el reconeixement de la seva existència al marge dels programes Poctefa que poden variar o fins i tot desaparèixer. Cal recordar que l’Acord de cooperació parla ja d’un espai pirinenc entorn d’Andorra.

Els ponents no polítics vàrem, clarament i amb diferents aportacions, mostrar el potencial per al futur d’Andorra i dels territoris pirinencs veïns, que comporta el projecte d’aquest espai funcional. Es tracta realment del projecte de futur més important per al conjunt del territori implicat i per a cadascun d’ells per separat també, ja que suposa la transformació d’aquests a nivell econòmic i d’infraestructures, serveis i equipaments, fent-los assolir una nova escala de desenvolupament a nivell quasi regional. I també va quedar clar que tots els territoris avui s’han vist desbordats en el seu urbanisme i ordenació i planejament territorial havent de reorganitzar-se diferentment degut al nou model d’ocupació del territori globalitzador dominant  portat per la globalització econòmica, en substitució de l’anterior, conegut com a colonitzador. Però l’assoliment d’aquest espai funcional Andorra-Pirineu comporta afrontar quatre reptes immediats, de manera especial pels andorrans, que en som més responsables per la qualitat de lideratge que ens atorga el fet de ser l’únic territori que negocia l’acord d’associació amb la Unió Europea, per la nostra singularitat d’estat tercer reconegut internacionalment i situat al costat est del Pirineu entre mig de França i Espanya.

El primer repte és de projecte. I es tracta  d’aconseguir presentar un nombre suficient i important de projectes de cooperació amb aquest entorn, pel proper 2023 per a ser analitzats en el marc dels Poctefa  per demostrar que aquest espai funcional Andorra-Pirineu és una realitat sòlida i que vol constituir-se amb vocació de futur, tot i mancar encara d’un marc jurídic que el dinamitzi i no el reprimeixi com tenim ara. Dins d’aquest nombre de projectes a presentar caldria detectar amb detall, recollir, construir i incloure els que ja «funcionen, però no s’han «normalitzat» en clau Poctefa (aeroport, diàlisi, aigües, residus, transfronterers...).

El segon repte és d’organització. Pocs són els organismes i institucions del país i de fora, acostumats i coneixedors dels viaranys per a presentar un projecte als programes Poctefa, per la complexitat dels dossiers a preparar. Caldria que el Govern, a través del Ministeri d’Afers Exteriors o altre similar com l’ARI o un altre de creació específica, oferís el servei amb un equip de persones formades en aquesta qüestió, per acollir i acompanyar les propostes, elaborant i gestionant, gratuïtament els dossiers. Segur que aquest fet seria una motivació per tal de proposar projectes des de qualsevol administració pública o privat, del país o dels països veïns.

El tercer repte és de concreció de l’espai pirinenc Andorra-Pirineu inicial. L’àrea funcional Muntanyes de l’est del Pirineu que inclou Andorra, prevista pels Poctefa, inclou Perpinyà i Girona. Per tal de poder ser efectiva i realment funcional, donades les particulars característiques de la mateixa (extensa, poc habitada, mal comunicada, fracturada per fronteres...), caldria començar amb una zona més petita o una fragmentació d’aquesta àrea en almenys tres parts i ampliar-se més endavant segons la previsió inicial, un cop aconseguir realment l’operativitat i el reeiximent de la part. La part corresponent a Andorra hauria d’incorporar com a mínim les set parròquies i la capital Andorra la Vella, La Seu d’Urgell i entorn, Sort i entorn, Foix i entorn, Prada i entorn i Puigcerdà i entorn.

El quart repte és el de la implicació a nivell individual i col·lectiu. La implicació dels pirinencs, des de cadascun dels seus territoris és essencial. Cal recollir la informació de base i ja existent però cal també produir el coneixement complementari capaç d’elaborar o definir i concretar el projecte i atraure les respectives societats cap a ell. Assolir l’espai funcional Andorra-Pirineus ens ha de permetre posicionar-nos avantatjosament en una nova escala d’organització territorial (de tipus regional) amb participació directa a nivell decisori o polític sobre ella, amb capacitat d’accedir a nous recursos econòmics per a la millor transformació i gestió econòmica dels nostres territoris i a tota una xarxa de contactes efectius amb tots els veïns que donaran des de la cohesió, resiliència, força i sentit al conjunt, davant o dins la globalització, pendent avui de concertació en tots els seus àmbits i escales o nivells.