Omar el Bachiri Psicòleg clínic

És un fet que el nostre comportament és el resultat de la interacció entre neurotransmissors i hormones i, casualment, la falta de son té una relació directa amb aquesta interacció. La melatonina, la leptina i la grelina són la base d’aquest article. La melatonina és l’hormona de la son i regula el cicle son-vigília, per tant, permet la son reparadora i amb ella que s’aconsegueixi una ment relaxada i amb plenes capacitats per a afrontar la jornada de l’endemà. Ara bé, el consum d’alcohol i tabac perjudiquen dràsticament la seva segregació i, per contra, l’esport encara que no col·labori directament amb la seva segregació, cansa l’organisme i per consegüent facilita conciliar millor la son. Al seu torn, alguns aliments que influeixen en la seva segregació són l’arròs, la civada, les nous, els plàtans, els tomàquets i el blat de moro. Per la seva banda, la leptina i la grelina són les hormones de la fam i la sacietat i la falta de somni reparador altera la seva producció donant com a resultat l’augment de greix perquè el consum de calories no està regulat correctament.

Resumint-ho seria: la falta de son, a més d’irritar-nos, també provoca que augmentem la ingesta d’aliments greixosos i ensucrats provocant obesitat. Després, entrem en un bucle; com estem cansats, no fem suficient exercici físic i això acompanyat d’una mala alimentació es tradueix en mal humor, apatia i en més quantitat de greix corporal. Això últim no té per què traduir-se en un augment de pes, però sí de la deterioració física. Amb això vull dir que la son és tan important com l’alimentació. Si no dormim, ens morim i, paral·lelament, si no tenim una son reparadora és com estar desnodrits, no tenim energia i ho reflectim amb el malestar. La falta de son influeix en tots els aspectes de la nostra vida: altera l’estat anímic i aquest condiciona la resta de l’organisme, incloent-hi l’alimentació i, per tant, també les interaccions socials amb els altres.

Dit d’una altra manera: la combinació entre una mala alimentació i la falta d’exercici físic intens és un precursor dels trastorns de la son. D’altra banda, quan la situació es fa insostenible, la majoria de gent acudeix als somnífers i està bé, és una bona elecció, però sempre que sigui de manera temporal i que no superi els 21 dies consecutius perquè causen addicció. És més, són una de les drogues més addictives del mercat, recórrer a elles ha de ser simultani a la cerca del motiu de l’insomni, què l’està provocant: l’ansietat, la depressió, pors, angoixes o potser una mala alimentació? Es tracta de solucionar el problema, no de tapar-lo que és just la funció d’aquesta droga, deixar al pacient anestesiat, inconscient, amnèsic, en definitiva, adormit.

També convé subratllar que existeixen diversos trastorns de la son, entre ells, l’apnea, els malsons, els terrors nocturns, etc., i encara que tots tenen en comú la falta de son reparadora, els motius d’aparició són diferents i per això mateix cal anar al metge per a descartar qualsevol problema objectiu abans d’indagar en la ment. Reprenent l’insomni, és necessari aclarir que té tres símptomes diferents: la incapacitat d’agafar la son, la de mantenir-se dormint i la de despertar-se precoçment.

El primer símptoma és quan la persona se’n va a dormir i no pot, comença a donar voltes en el llit perquè encara tenint son li és impossible adormir-se. La seva ment és envaïda per pensaments intrusius i és incapaç de desfer-se d’ells. Al seu torn, la incapacitat de mantenir-se dormint és quan la persona es desperta diverses vegades interrompent el descans i, per tant, no aconsegueix arribar a les hores desitjades. Per la seva banda, el despertar precoç és la reducció de les hores de somni de manera involuntària, la persona es desperta abans del que preveu i és incapaç de tornar a adormir-se, així siguin les 03.00 hores i la seva idea era despertar-se a les 08.00. Igualment, cal dir que aquests símptomes comencen sobre els 6 mesos de vida perquè ja s’observen en els bebès i això ens afirma que la majoria de vegades són adquirits, perquè quan els seus pares els agafen entre els seus braços s’adormen. És la seva manera de tornar-se a dormir, però malauradament, en els adults no funció igual. D’aquí la importància d’anar primer al metge perquè a aquest diagnòstic s’arriba per descart, es van eliminant possibles causes fins a donar amb la bona.

D’altra banda, cal diferenciar la seva durada, si és curt o prolongat en el temps, és a dir, si és agut o crònic. El primer no supera els 30 dies i sol ser causat per una experiència traumàtica o estressant i ens deixa descol·locats temporalment, (la mort d’algun ésser estimat, una separació sentimental, la pèrdua de la feina, etc.) Són situacions incontrolables i la nostra ment està intentant adaptar-se a elles i quan ho fa, desapareixen. Per la seva part, el crònic sempre que no sigui un problema mèdic, la majoria de vegades és per la nostra manera d’interpretar les situacions i el valor emocional que els assignem. Ara bé, el nostre estil de vida també és un factor condicionant, si és saludable o perjudicial, si és actiu o passiu i de la mateixa forma si es ansiós, depressiu, optimista, etc. També influeix el consum d’alcohol, tabac, drogues il·legals i qualsevol addicció que hi pugui haver. 

Tot aquest conjunt de comportaments perjudiquen la higiene de la son i poden tornar crònica la situació si es fa de forma prolongada, si es tornen costums com per exemple, veure la televisió fins tard, interactuar en les xarxes socials, navegar per internet, donar-li massa voltes als problemes, etc. És a dir, anar-se a dormir massa tard redueix les hores de somni i, paralel·lament, perjudica la feina del cervell perquè una de les seves funcions és aprofitar el descans que proporciona la son per assimilar i organitzar tota la informació rebuda durant el dia. Busca la seva coherència i al mateix temps decideix quina informació guardar i quina esborrar perquè la considera irrellevant per a la supervivència.