Salma i Sanna
Semblaria que per a les dones existir i ser sense més porta implícit un preu a pagar. El rol de patidora que se’ls ha volgut atribuir des de temps immemorials, i que el patriarcat s’encarrega de refrescar de mil i una maneres, de les més tosques a les més subtils, es reflecteix en molts àmbits culturals i socials. I sí que n’és de patidora, però no pas per la seva pròpia naturalesa, sinó per uns dictats exteriors que l’han constret i limitat al llarg de la història. Dues notícies han saltat a la palestra aquests darrers dies. La primera, referent a una jove saudita que ha estat condemnada a 34 anys de presó per seguir i donar suport en el seu compte de Twitter a l’activisme feminista. Salma al-Shebab, una estudiant de doctorat a Leeds, en el Regne Unit, casada i amb dos fills, va ser detinguda l’any passat en el moment que retornava al seu país per passar-hi les vacances. Diversos organismes com Amnistia Internacional o bé el CGDH (Centre del Golf per els Drets Humans) han denunciat el fet que es van violar totes les normes negant-li l’accés a representació legal i aïllant-la durant 285 dies. L’estudiant va ser condemnada inicialment a sis anys de presó a mitjan 2022. Després d’una apel·lació realitzada el passat 9 d’agost, un tribunal especialitzat en delictes de terrorisme li ha augmentat la pena després d’un judici sense garanties. Ara s’ha dictat la seva condemna i el caràcter absolutament desproporcionat d’aquesta fa concloure que es tracta d’un veredicte exemplar amb el clar objectiu de dissuadir altres activistes de seguir amb la seva tasca i de mirar de silenciar així un moviment feminista cada cop més present en el país àrab. De forma gairebé simultània, va aparèixer el vídeo de la primera ministra finlandesa Sanna Marin, ballant i fent gresca en una festa amb les seves amistats en un domicili privat. Aquesta filtració ha provocat unes crítiques sobredimensionades si les comparem amb les que han rebut altres dirigents masculins gravats i enxampats també en moments considerats inapropiats, en alguns casos durant actes oficials o confinaments estrictes. No es pot obviar el caràcter masclista de molts dels comentaris de les xarxes socials. El cas de Marin, segons alguns analistes pot respondre a una campanya orquestrada per a desprestigiar-la i apartar així el seu partit del poder, iniciativa que estaria promoguda pel moviment ultradretà prorus del seu país. Aquesta hipòtesi està prenent força, ja que el passat dilluns han filtrat una fotografia jutjada d’inapropiada, no de la primera ministra sinó de dues amigues seves durant una festa en la seva residència oficial. L’actitud gairebé fonamentalista en democràcia, la d’exigir que un polític visqui com a tal les 24 hores del dia, com si no fos una persona com les altres, amb les necessitats normals de qualsevol individu sa, ens parla d’una deriva dèspota. I aquesta deriva s’agreuja quan qui està en el punt de mira resulta ser una dona. A Marin alguns no li perdonen la seva joventut, les seves ganes de viure, la seva realització personal, que hauria de sacrificar inexplicablement. A Salma al-Shehab per la seva banda no li perdonen les seves idees i la seva voluntat d’aconseguir una societat més igualitària, i per tant millor. Una i altra paguen el peatge de la injustícia que es comet de forma sistemàtica sobre les dones. Algunes ONG ja alerten d’un temps ençà d’una clara tendència cap a una involució creixent en aquesta qüestió: l’augment d’autocràcies i el nou joc d’aliances internacionals enmig d’una cursa energètica i armamentística sense precedents en són la causa.