Dues fotos, la del pacte social signat el dimecres A La Moncloa i la de la trobada de la canceller alemanya Angela Merkel i el president Zapatero, estan alimentant aquests dies rius de tinta.

La primera és excepcional, però des d'alguns sectors es pretén minimitzar amb el gloriós argument que és «només una foto». El grau d'insatisfacció permanent en què viuen alguns observadors és espectacular: vociferen quan no hi ha acord perquè no hi ha acord, però quan aquest s'aconsegueix, tot els sembla poc. Potser sigui perquè per alimentar les seves expectatives haguessin preferit l'àlbum previst fa amb prou feines un mes per a aquestes dates, amb les imatges d'una nova vaga general, amb la taula de diàleg social buida, amb govern, sindicats i empresaris donant-se l'esquena mentre els gràfics del diferencial amb Alemanya establien becs d'infart. L'acord és un èxit per a tots els signants, demostra la responsabilitat amb la qual els interlocutors s'han aplicat en l'empresa, buida dubtes sobre un aspecte fonamental com és el del sistema públic de pensions i engreixa un diàleg entre les parts que serà substancial en el futur proper per crear ocupació, el principal problema que pateix avui Espanya.Sobre la seva eficàcia, solament el temps dirà si els resultats estan a l'altura de les expectatives.

En la imatge de la cimera hispano-alemanya, a tenor dels cants previs, no és difícil imaginar el cor que entonarà avui himnes d'excepcionalitat davant una circumstància d'aclaparadora normalitat de la qual ve avalada per la freqüència. La d'avui és la 23a reunió bilateral que ambdós països celebren en democràcia, com correspon a socis els interessos comuns dels quals transcendeixen qualsevol conjuntura.

Els qui pretenguin veure a la foto l'estricta governanta enfront del seu governat, a la senyora enfront de la seva lacai, els qui busquin en un enquadrament de la seqüència de la trobada el gest definitiu que il·lustri la submissió de Zapatero enfront de Merkel, convindria que abans d'emetre judicis repassessin l'estètica de la foto de les Açores. En la comparació sembla clar qui surt guanyant.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.