El monestir de pedra
El dia de tornada de la meva escapada a Sigüenza, la qual ja us explicaré en propers articles, vam decidir visitar el Monestir de pedra a Nuévalos, Saragossa. La veritat és que ens agafava de camí, però esperava que fos una visita ràpida i passejar pels seus jardins plens de cataractes, rierols, llacs i coves ens va portar molt de temps; però, si us animeu, val la pena.
Una de les millors maneres de descobrir el recinte del Monestir de Pedra és fent senderisme. Una caminada d’unes dues hores i mitja aproximadament, en la qual també vam haver de pujar i baixar moltes escales, ens va permetre descobrir tots els racons de la zona. Per tant, vam començar visitant el que es coneix com el parc, jardí històric del Monestir de Pedra, que en realitat són de tot menys uns jardins, atesa la gran extensió de terreny que ocupen. La primera impressió que tindràs en arribar aquí serà la sorpresa. Sorpresa en descobrir aquest insòlit verger on l’aigua i la vegetació abundant regnen enmig d’un paisatge àrid. I sorpresa també a la sortida, d’on et podràs endur unes boniques fotos de record de la teva visita. Nosaltres només en vam agafar una, però espectacular, les altres no ens interessaven.
El recorregut del Parc del Monestir de pedra està quallat de sorpreses i bellíssims racons de qualitats estètiques i paisatgistes sorprenents. El parc natural és un recés de pau, un lloc ideal per relaxar-te deixant-te portar pel rumor de l’aigua que baixa per les diferents cascades. Entre totes aquestes cataractes, l’anomenada com Cua de Cavall és la més famosa. Al seu interior, hi ha una gran cova natural amb formacions d’estalactites. En contrast amb les cascades podràs admirar les aigües tranquil·les del Llac del Mirall.
La mateixa sorpresa que nosaltres es van trobar els monjos de l’ordre cistercenc que van arribar fins a aquest lloc i hi van fundar un monestir, allà pel segle XII. Algunes de les estances es poden visitar encara avui, com ara el claustre, la sala capitular, la cuina on es va elaborar la primera xocolata d’Europa, l’església i la cripta, el refectori, el rentador o el calefactori on els monjos es tallaven els cabells i s’abrigaven a l’hivern.
Dins les sales del monestir es poden visitar també el Museu del Vi D.O. de Calatayud, pertanyent a la Ruta del Vi; l’Exposició de Carruatges i l’Exposició de la Història de la Xocolata.
Actualment, l’església està en ruïnes com a conseqüència dels anys d’abandó que, al segle XIX, van patir els edificis després de la desamortització. Pedra va conèixer tres processos desamortitzadors. Com a mostra del primer, es conserven estàtues de sants i verges mutilades pels francesos que els van tallar el cap i les mans en plena guerra del Francès, a causa d’un decret de Josep I, el 1808. L’última, el decret de Mendizábal de 1835, va significar la fi definitiva de la comunitat cistercenc de Pedra. Els béns, inventariats, van ser subhastats a Ateca, Saragossa i Madrid a les dècades de 1840 i 1850. De manera que m’acomiado, animant-vos novament a visitar aquest monestir, ja que podreu desestressar-vos, mentre gaudiu d’un bell dia.