Amadeu Gallart Economista

Sempre he cregut que la Seu i l’Alt Urgell, podien ser uns centres turístics importants. La seva situació geoestratègica és immillorable: a la vora d’Andorra, centrada entre la part oriental i occidental de l’Alt Pirineu, al bell mig de la Cerdanya i els Pallars, i amb una empenteta més, l’Aran i fins i tot l’Arieja i el Rosselló. Els primers a creure en el turisme varen ser els nostres dirigents de la Segona República, en aquell període d’agitacions polítiques democràtiques on tot es podia plantejar de manera pacífica. Llavors, les carreteres, amb els seus variats sots i revolts, començaven, més que res a l’estiu, a veure’s utilitzades per una tipologia de turista excursionista que emplenava cada vegada més els nous hotels i les velles fondes. Els ajuntaments, els Sindicats d’Iniciativa –de la Seu, d’Andorra i de la Cerdanya–, van actuar com a precursors que preveien que bona part del nostre futur passava pel fet turístic.

Aquesta etapa tan esperançadora, de creixement il·lusionant, es va veure estripada per les guerres, la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. El trànsit d’aquells simpàtics ciutadans plens de curiositat per les nostres muntanyes es va veure substituït per militars, fugitius de tots els colors, passadors, contrabandistes de temps de guerra, carrabiners... Per sort, uns inestimables i llargs anys de pau han permès reprendre els orígens: les carreteres s’han convertit, malgrat alguns xofers irresponsables, en llocs amables que ens porten amb comoditat als nostres destins de repòs. Voldria fer ara algunes reflexions, no sobre el turisme a Andorra, o fins i tot de la mateixa Cerdanya, sinó de l’Alt Urgell i de la seva capital, la Seu d’Urgell.

Aquesta comarca nostra té com a característica bàsica, des del meu punt de vista, de ser una etapa de pas per als viatgers que van a fer compres andorranes o que fan rutes pirenaiques, que volen visitar la Cerdanya o que més agosarats, van a admirar els Pallars i l’Aran. És evident que l’oferta alturgellenca de lleure cultural, paisatgística o esportiva és diferent de les anteriors, però ens sembla evident que té recursos per fomentar els serveis turístics i fer-los més productius: podem oferir un turisme tranquil que permeti al visitant de fer, amb calma, ús plaent dels atractius del nostre Pirineu. 

Primer de tot, ja hem esmentat la nostra excel·lent posició geoestratègica. Anem ara cap a altres actius. El segon punt seria les nostres mateixes poblacions. La Seu, la capital comarcal, ofereix un centre històric de primer nivell, que cal, això sí, que sigui potenciat per un ens específic que treballi per a la seva dinamització. Moltes altres poblacions de l’Alt Urgell poden oferir un bon patrimoni històric digne d’admiració: Oliana, Organyà, la meravellosa vall de la Vansa, de Castellbó, del Cadí, rutes que lliguin Estamariu, Bescaran, etcètera. Moltes són les possibilitats, però cal fugir com del foc de les retòriques encarcarades i anar als plantejaments precisos, tot aprofitant les experiències concretes dels hotelers i dels professionals que es dediquen a fer de guies turístics. 

En aquest punt, l’hi afegiria un tercer aspecte, que n’és gairebé indissociable: el patrimoni paisatgístic. L’exposició amb finalitats lucratives del nostre patrimoni artístic ha d’anar lligat amb l’exposició del nostre paisatge. Tenim la sort, o la dissort, segons els diversos interessos empresarials, que la nostra comarca no ha patit greus especulacions urbanístiques que hagin malmès les contemplacions de la nostra natura. Podem fer de la necessitat virtut i vendre’ns a bon preu, tot mantenint aquesta virginitat natural. Els nostres pobles poden encara ser exposats amb naturalitat.

I finalment, un quart punt: la gastronomia. Aquest tema ha estat objecte de moltes anades i vingudes, sense que avui haguem arribat al punt òptim que tots voldríem. No cal dir que bona part de la nostra restauració ofereix bon producte i que la clientela acostuma a degustar amb satisfacció el que se li ofereix. En la meva molt humil opinió, s’hauria de fer un pas endavant i intentar, una vegada més i, això és bàsic, aprofitant experiències anteriors, plantejar una carta d’aliments que proporcionessin més valor afegit a les nostres cuines. Un exemple concret: quants restaurants de la nostra comarca ofereixen —una mica a l’estil francès— plates de formatges i embotits de l’Alt Urgell? O quants ofereixen plats elaborats a partir de carns autòctones? I no oblidem les fruites i les verdures. En tot cas, cal fer-ne força publicitat!

No som una comarca turística a la manera que ho són els Pallars o la Cerdanya. Però podem ser-ne, a la nostra manera. Això és com les carreteres, els que les han fetes més tard les han fetes millor.