Disfuncions sexuals
Una disfunció sexual és el malestar relacionat amb l’activitat sexual, com per exemple dolor, incapacitat d’arribar a l’orgasme, inhibició sexual, falta d’erecció, etcètera. Ara, ha de ser quelcom prolongat en el temps i de manera freqüent, perquè tots tenim un mal dia o una mala setmana, i el cansament o l’estrès tenen una relació directa amb la funció sexual. Succeeix igual quan hem estat amb la mateixa parella durant bastant de temps i decidim canviar: al principi pot ser que tinguem certes dificultats. Indubtablement, llegint aquesta definició se sobreentén la seva problemàtica en la relació de parella i fins i tot en un mateix, perquè no hi ha possibilitat de tocaments íntims. El sexe és tan necessari com respirar o menjar; la seva inhibició és desastrosa a escala mental, és causa d’ansietat, d’insomni i de molts altres trastorns.
Només deixa de ser perjudicial quan la seva inhibició és de manera voluntària, sigui per celibat o per qualsevol altre motiu. La persona decideix no recórrer a ell com a forma de plaer i troba altres maneres de fer-ho, i aquí és on vull posar l’accent. Quan la persona vol tenir relacions sexuals, però el seu organisme li ho impedeix perquè no funciona com cal, és quan està en disfunció. Cal dir que hi ha més de 400 diferents, tot i que les més comunes són la disfunció erèctil (impotència), l’ejaculació precoç i la retardada, en el cas de l’home. Per part de la dona, és el vaginisme i el desig sexual hipoactiu (poc desig sexual). Referent a la impotència, les tres formes més habituals són la impossibilitat total d’erecció, la pèrdua de l’erecció durant l’acte sexual o just abans de la penetració. Pel que fa al desig sexual hipoactiu, cal dir que també es produeix en homes, sols que en menor mesura, però encara així, hi ha bastants casos.
Aquesta disfunció es caracteritza per la pèrdua de l’apetit sexual, és l’apatia sexual o també denominat desig sexual inhibit (SDI). La persona ja no fantasia amb la seva parella, ha perdut l’interès sexual cap a ella, i no obstant això, la continua estimant. Tanmateix, això no arriba de sobte i menys encara, sense cap causa. Sempre hi ha un motiu darrere i es tracta de trobar-lo perquè pot ser degut a una higiene insuficient per l’altra persona, olors desagradables per exemple, també a la falta d’afecte, carícies, mirades, i fins i tot als retrets o les maneres de dir les coses, etcètera. Tots aquests factors poden ser potenciadors o desencadenants d’aquesta mena de disfunció.
La parella deixa d’arreglar-se, es descura i/o canvia la seva manera de comportar-se, i per tant, deixa d’atreure a l’altra part. Les conductes i paraules tenen un poder enorme en l’excitació, la poden potenciar o per contra, la pot inhibir per complet, i un clar exemple és l’educació sexual rebuda a casa. Segons com ens ho transmetin els nostres pares, les seves creences, experiències, si és alguna cosa tabú, està mal vist o per contra, és una cosa normal i es tracta com un tema més de conversa. Vull deixar clara aquesta part perquè el 95% de les disfuncions sexuals es deuen al factor psicològic, a l’ansietat, pors, mites, etcètera. És a dir, a la manera d’interpretar l’acte sexual, la seva intensitat i durada. A la por de no complir amb les expectatives posades en ell i pensar que l’altra persona ens infravalorarà perquè pensarà que no som capaços de satisfer-la. Igualment, i seguint amb el (SDI), cal diferenciar entre el general i el selectiu, és a dir, entre la inhibició sexual amb una persona, però no amb unes altres i el mateix amb les activitats sexuals, potser unes desperten desig i altres no.
D’aquí la importància de la varietat en les postures i els jocs sexuals i com es podrà entendre. També ha d’haver-hi una bona comunicació verbal, si no, és impossible expressar les fantasies de cadascun. En el sexe, quan tots dos estan d’acord és gairebé impossible diferenciar entre les conductes normals i les anormals, hi ha qui té els pits molt sensibles, els mugrons, els peus, el coll, la cintura, les orelles, els llavis de la boca... Són zones que disparen la libido i la persona s’excita abans i/o durant més temps. Per tant, poden ajudar a superar una disfunció sexual. Es tracta de conèixer-se per a poder explicar-li a l’altra persona on tocar o no fer-ho per així millorar l’acte sexual. Depenent de la disfunció, les carícies, paraules, petons i petites mossegades, funcionen millor per a unes que per a unes altres. Al seu torn, vull recordar la importància de les paraules perquè com he dit abans, segons el seu to de veu i el moment de l’acte sexual poden augmentar l’excitació, o per contra, parar-la en sec.
Amb tot això vull dir que una vegada visitat el metge per a descartar qualsevol disfunció mèdica, fent una teràpia sexual adequada es pot tornar a gaudir de l’acte sexual al 100%. Així mateix, com a causes mèdiques, les més comunes són la diabetis, la hipertensió, l’obesitat i el colesterol elevat, entre altres més relacionades amb el cor. Així que com estaràs veient, la part psicològica és quasi decisiva, i això ens diu que els nostres pensaments guien la nostra excitació i la posterior conducta sexual.
Resumint, es tracta de gaudir l’acte, no de competir per veure quan aguantem. Hi haurà dies que durarem més que uns altres, però això no significa que siguin millors ni pitjors, hi ha moments per a tot. Per a acabar ràpid, aguantar més temps, ser més passionals, fer servir més joguets eròtics, més carícies i petons, etcètera. Cal saber apreciar cada acte sexual de forma independent i d’aquesta manera eliminar la possible pressió mental que tinguem perquè també hi ha qui gaudeix més amb el sexe oral que amb la penetració, sigui vaginal o anal. Com he dit anteriorment, cadascun té els seus punts febles i no per això, som més rars o més comuns.
Paral·lelament i per a concloure l’article, moltes disfuncions sexuals s’adquireixen per una mala experiència sexual o millor dit, per una interpretació errònia perquè ha xocat amb les seves creences.