Un nou model
Els ciutadans d’Andorra hem sofert una profunda degradació del nostre benestar en els últims anys. L’increment del cost de la vida, les dificultats per accedir a un habitatge digne o l’erosió de l’entorn natural, són només alguns dels principals factors que evidencien fins a quin punt les noves generacions d’andorrans vivim substancialment pitjor que les anteriors.
Si bé és cert que aquest procés de pèrdua gradual de qualitat vida s’emmarca en un context global advers –marcat per la creixent inflació i una crisi energètica esgalabrosa–, bona part de la responsabilitat d’aquesta situació se l’endú un model de país que ha estat incapaç de donar resposta a les necessitats reals dels ciutadans i que corroeix els pilars de les nostres comunitats.
En aquest sentit, els governs que s’han succeït en els últims 20 anys han apostat per un model de creixement que s’ha basat, fonamentalment, en l’atracció de capital estranger i en el turisme de masses. Segons els promotors d’aquest model, obrir-nos als mercats internacionals havia de conduir a una major diversificació de la nostra economia i, alhora, al desenvolupament de nous sectors estratègics.
Les dades, però, no només revelen les mancances d’aquest model de creixement, sinó que també ens mostren com l’obertura econòmica ha agreujat alguns dels mals que amenacen el futur d’Andorra. En particular, en voldria destacar tres: (1) la substitució de teixit econòmic andorrà i l’afebliment de la competitivitat de les empreses del país; (2) l’encariment del preu de l’habitatge pels milions d’euros d’inversió estrangera que s’han destinat al mercat immobiliari i; (3) l’erosió de l’entorn natural produïda per la construcció d’atraccions turístiques amb un valor afegit escàs envers el nostre territori.
En aquest context, l’acord d’associació amb la Unió Europea ha estat concebut com el mecanisme que consolidarà de manera permanent l’obertura econòmica d’Andorra. Tenint en compte la gravetat de la situació actual i el perill d’una inversió estrangera desbocada, sembla prou raonable reflexionar sobre el cost que suposarà l’entrada a un mercat molt més ampli que l’actual. Al meu entendre, si no afrontem aquest debat, correm el risc que alguns dels reptes als quals ens enfrontem actualment –i que encara som a temps de resoldre– esdevinguin crònics.
A més a més, els experts adverteixen que ens trobem a les portes d’una nova recessió econòmica. Una crisi que arribaria en un moment de gran vulnerabilitat per la majoria de ciutadans. És imprescindible, per tant, que davant de la possibilitat d’una nova depressió, fem un replantejament ètic i moral sobre l’estat actual del nostre país i que reflexionem sobre com repartirem les càrregues d’aquesta nova crisi.
Malauradament, Andorra viu una situació d’emergència que requereix treballar conjuntament en el disseny d’un nou model de creixement. Per això, és imprescindible que analitzem l’orientació actual del nostre país i que bastim l’Andorra del futur afrontant el debat sobre a què i a qui volem donar prioritat en els pròxims anys. Però no hi ha temps per retrets ni lamentacions. Cal que actuem de pressa, però amb diligència, ja que correm el risc que tota una generació de ciutadans perdi el seu dret a prosperar.