Les notícies no fan vacances
Em vaig estrenar escrivint a aquest diari el maig del 2017 el mateix dia que Macron va guanyar per primera vegada les eleccions a França. Aquell dia elucubrava amb el fet que si Manuel Valls hagués guanyat les primàries del Partit Socialista podria haver optat a la presidència de la república i, d’haver guanyat, Andorra hagués tingut dos coprínceps catalanoparlants. Vista, però, la trajectòria erràtica de Valls, de França a Barcelona, patrocinat per l’alta burgesia de l’upper Diagonal, i atesa la seva afilada diatriba contra les idees que no combreguen amb les seves, es podria dir que Andorra ha tingut sort. A vegades mirar les coses amb perspectiva sempre és millor que fer una lectura en directe sense tenir possibilitats de mirar pel retrovisor.
Dic això perquè des d’aquell dia ja han passat cinc anys i el maig passat Macron va tornar a guanyar les eleccions a Marine Le Pen, una altra mostra que el poble francès és intel·ligent i a l’hora de la veritat sap el que es fa perquè quan ha hagut de triar en segona volta entre la dreta o l’extrema dreta sempre ha triat la primera opció, com va passar fa anys quan Lionel Jospin no va passar de la primera volta i va recomanar els votants que en segona volta donessin el seu suport a Jacques Chirac, que llavors s’enfrontava al també ultradretà Le Pen i pare de l’actual lideressa ultra.
En definitiva, doncs, han passat cinc anys i les coses han canviat molt, sobretot per una pandèmia que ha posat cap per avall el món sencer i per una guerra, la d’Ucraïna, que ha fet pujar la inflació fins a límits insospitats. Si fa cinc anys haguéssim fet una previsió del que podria passar en la pròxima dècada segurament ningú ho hagués encertat. En tot cas, algun analista ben informat hauria pogut predir la guerra d’Ucraïna, ateses les tensions entre el règim de Putin i el de Zelensky, però ningú hauria encertat el fet que una pandèmia ens hagués canviat les formes i maneres de fer durant dos anys llargs.
Què passarà d’ara endavant és una incògnita. La pandèmia ha arribat per quedar-se i sembla que tot i que ja molt atenuada continuarà donant ensurts. Només cal veure què ha passat aquest estiu amb l’arribada de les variants BA-4 i BA-5, molt més transmissibles que l’òmicron que ens va fotre el Nadal enlaire. Aquestes dues noves soques del virus han provocat una onada en el moment en què molts ja havíem passat pàgina de la pandèmia. A mi mateix em va deixar ben planxat a principis de juliol, quan un matí vaig comprovat als 40 de febre que això no és cap joc i que cal continuar parant compte. Per tant, amb paciència, sense pors excessives, però també amb prudència, caldrà estar atents al que vagi donant de si aquest virus detectat per primer cop a la província xinesa de Wuhan el desembre del 2019.
D’altra banda caldrà veure què passa amb la pujada de preus i amb la carència d’energia que s’augura per aquesta tardor. Si Putin talla el gas causarà un problema de dimensions desconegudes als països de la Unió Europea. Això vol dir que cal fer-se enrere en les sancions aprovades? D’això no cal ni parlar-ne perquè encara que sembla que ara no li fa ni pessigolles al sàtrapa que presideix Rússia a la llarga haurien de començar a tenir efecte i provocar que el malestar i la contestació interna li pugui complicar les coses. Ara bé. Pinten bastos i molts països ho passaran malament aquest hivern, que és precisament quan més quantitat de gas es necessita per climatitzar les cases i les empreses. Si hi ha alguna esperança que la guerra s’acabi abans i que es pugui començar a solucionar tot ho no sé. Tant de bo fos així i coses més difícils s’han vist. D’entrada, la setmana passada Rússia i Ucraïna van signar un acord per desbloquejar l’exportació de gra i això ja és una bona notícia. Més que res perquè són els països del tercer món un dels principals destinataris del graner d’Europa, que és Ucraïna.
Mentrestant, però, caldrà esperar a veure com avancen els esdeveniments i estar a l’aguait de tot el que passi. I com que ja estem a tocar de l’agost no estarà de més que tothom intenti desconnectar uns dies i deixar aparcats els problemes pel setembre. Bé que ens vagarà de trencar-nos el cap amb els problemes que pugui ocasionar tot el que abans he explicat.
Pel que fa a mi també tanco la paradeta un mes fins al setembre. Encara no me’n vaig de vacances. Hi aniré a finals d’agost i continuaré treballant al meu diari fins llavors des de Lleida estant, una ciutat que acostuma a ser molt tranquil·la en aquesta època de l’any perquè la gent de Ponent es desplaça majoritàriament a Salou i Cambrils tot i que les notícies no fan vacances i necessiten gent al peu del canó. Que passeu un bon estiu, doncs. Ens retrobem al setembre. Salut!