De festes majors
Amb l’arribada del bon temps Andorra s’omple de festes majors i aquest any, un cop la pandèmia ho ha permès, sembla com si fossin molt més divertides. Es nota que tots tenim moltes ganes de sortir i celebrar tant les festes com altres esdeveniments populars, esportius o culturals els quals estan comptant amb una gran assistència.
També els carrers d’Andorra són plens de turistes. Per fi, podem viatjar sense màscares, sense restriccions, moure’ns lliures i el cert és que jo encara no sé on aniré aquestes vacances. Bé, deixem-ho i tornem al tema que ens ocupa. Des de divendres passat fins a dimarts vam poder gaudir de la festa major d’Escaldes-Engordany i el proper cap de setmana, hi haurà una altra de les grans, la de Sant Julià de Lòria, a la qual sempre m’agrada anar-hi dissabte al vespre per menjar pollastre a la brasa, beure alguna cosa i ballar fins a la matinada.
A la d’Escaldes, vaig anar divendres passat per tal de veure la gran trabucada i la cercavila a la qual també van assistir les pubilles de la parròquia. Després, vam passejar pel mercat i em vaig comprar, com cada any, llardons i un parell de llonganisses. A continuació, vam anar a veure la fira i després vam anar a sopar unes tapetes al Restaurant del Prat del Roure: gambes salades, espàrrecs a la brasa i anxoves amb pa amb tomàquet tot acompanyat d’un bon vi verdejo. En acabar, vam tornar a la fira a completar un altre costum nostre a les festes, la de menjar-nos allà les postres. Vam comprar porres calentetes, acabades de sortir del foc, que no xurros, perquè aquests últims no ens agraden.
De la resta dels dies de festa ja només vaig assistir a la missa; al ball de Santa Anna, patrona d’Escaldes-Engordany, i a l’aperitiu a la plaça de l’Església de Sant Pere Màrtir. Per desgràcia, no vaig poder complir un altre dels meus costums ineludibles, ja que m’encanten els coets, el d’anar a veure el castell de focs artificials de fi de festa, però aquest any no ha pogut ser ja que ha quedat anul·lat per la gran calor que està fent aquest estiu. Ja fa uns anys que, per això mateix, s’anul·la sempre el d’Andorra la Vella. Esperem que refresqui una mica i aquest any si es pugui celebrar.
Ara toca esperar la festa més important de totes per a mi, perquè hi vaig conèixer algú molt preuat, que és la d’Andorra la Vella. En aquesta festa celebro a més una data molt important, el dia en què ens vam conèixer ja fa 34 anys i, amb alts i baixos, com tots, fins ara.
Com sempre sortirem a sopar a un lloc especial i beurem xampany per brindar per tots aquests anys junts.