Sense control emocional res flueix
Per deixar fluir les situacions sense lamentar-se pel resultat final és indispensable tenir una bona gestió emocional. És primordial saber quan, com i en quina mesura expressar les emocions, cal ser conscients del nostre estat mental abans d’actuar. Després, també hem de tenir un autoconcepte positiu de nosaltres mateixos, de saber fins a on podem arribar i sobretot, tenir un llindar elevat a la frustració. Amb l’autocontrol generem de manera productiva les situacions, aprenem de les conflictives i potenciem les favorables. És a dir, sense autocontrol és impossible fluir amb tranquil·litat, la ment sempre estarà donant-li voltes a la conducta executada i mai estarà satisfeta amb l’elecció triada. Amb això vull remarcar la gran diferència entre la gent que no deixa de queixar-se i la que, fins i tot no estant bé, s’adapta a les situacions i els treu el màxim profit. Aquesta diferència radica en la seva manera de pensar, si tenen mentalitat de creixement o, per contra, tenen una mentalitat estàtica.
Amb aquesta segona es viu en la frustració permanent perquè es té la creença que les nostres capacitats tant cognitives com físiques venen donades i, per tant, són impossibles de modificar. Al seu torn, interpretant la realitat d’aquesta manera aquestes persones rebutgen qualsevol esforç a millorar-les, donant com a resultat la nul·la evolució i la no adquisició de nous coneixements. Malauradament, aquesta manera d’entendre la vida perjudica i fins i tot impossibilita la millora física i intel·lectual, provocant la frustració i el malestar generalitzat. Després, aquest malestar provoca que s’interpretin les situacions com a injustes i això es tradueix en la típica pregunta: «Per què uns tenen tant i d’altres tan poc?».
Resumint una mica, és simplement la seva manera d’entendre la vida, no importa ni el lloc, ni el moment i menys encara el clima o l’estació de l’any. Són persones incapaces d’adaptar-se a les circumstàncies, creuen que el planeta ha d’estar a la seva disposició. La seva manera de pensar està basada en el deuria, tot hauria de ser d’aquesta manera o d’aquella. D’aquí ve que s’aferrin a la queixa constant per a justificar-se o expressar el seu malestar, tenen una mentalitat tancada quant a la superació personal, la seva visualització està limitada pels seus pensaments. És més, rebutgen l’esforç perquè creuen que es mereixen el que desitgen i, per tant, el concepte fluir no està en el seu vocabulari perquè no tenen autocontrol i sense ell és impossible no etiquetar les situacions. En altres paraules, l’autocontrol significa no ser impulsiu i amb la mentalitat de creixement és exactament com s’actua perquè raonem abans de moure’ns, ja que som conscients que tota conducta té les seves repercussions.
Igualment, som conscients que estem en el lloc on volíem estar, potser no com desitjàvem, però sí en el lloc o la situació i això és gràcies a la nostra actitud. Explicat d’una altra manera perquè s’entengui millor, no utilitzem el deuria, sinó el preferiria, entenem que no tot depèn de nosaltres i ens adaptem, acceptem les situacions i conseqüentment tenim flexibilitat mental. Sempre que no estiguem pitjor del previst utilitzem el pensament del preferiria per a interpretar les situacions, no dramatitzem i som conscients que tan malament no estem, és a dir, no és com esperàvem, però, així i tot, és acceptable. Tenim el control de la situació i podem deixar que flueixi perquè més o menys pronostiquem el resultat final i d’una forma o una altra ens beneficia.
Repeteixo, potser no de la forma desitjada però igualment serà favorable perquè no li temem a l’esforç i sempre podrem tornar a intentar-ho, amb la qual cosa podem deixar fluir les situacions, és més, en moltes ocasions és el nostre modus soperandi. He de subratllar que estic esmentant l’autoconcepte, d’aquí la importància de la seva positivitat perquè ens condiciona la manera de pensar i interpretar la realitat. És com ens presentem davant els altres, som conscients que la nostra imatge exterior ve condicionada per la interior i per això mateix no ens costa expressar els sentiments o donar la nostra opinió personal sense por de la reacció aliena. Estem orgullosos de la nostra actitud perquè gràcies a ella coneixem les nostres virtuts i defectes i combinant-los hem aconseguit els nostres objectius personals. Valorem l’esforç realitzat i som agraïts amb els resultats obtinguts, gaudim d’ells, del nostre estil de vida, dels amics, de la parella sentimental, del treball, etc.
Així mateix, per a aconseguir-ho a vegades modifiquem l’entorn i en unes altres el nostre organisme. D’aquí la importància d’enfocar la vida com a evolutiva i acceptar que les coses no sempre seran com les desitgem, però sempre podem adaptar-les a les nostres creences i d’aquesta manera treure’ls profit. Es tracta de ser flexibles mentalment perquè, per exemple, la lectura i l’esport són capaços de modificar per complet la nostra personalitat: un ho farà a nivell cognitiu i l’altre a nivell físic i combinats reflecteixen la nostra autoestima. Per tant, tot i pensant que les nostres aptituds són limitades, llegir i fer exercici físic ens demostra que estem equivocats. Amb això vull dir que la nostra interpretació de la realitat està condicionada pel nostre autoconcepte i aquest ens guia per triar el camí a seguir.
Amb la fixa, tant les crítiques com les burles rebudes durant la infància i/o l’adolescència ens marcaran de manera negativa. En contra partida, amb la de creixement, seran interpretades com a conceptes a millorar i els utilitzarem com a motor per a aconseguir els nostres objectius personals i per això mateix podem deixar fluir les situacions sense jutjar-les. Aleshores, l’objectiu final és aconseguir el control mental perquè gràcies a ell podrem deixar fluir les situacions, ja que sabrem com afrontar els resultats.