Natalia Mena

És ben cert que aquest petit país dels Pirineus és molt conegut per ser un destí increïble per viatjar a la temporada d’hivern, quan bona part del territori queda cobert per un mantell blanc i es poden realitzar diversos esports i activitats pròpies d’aquesta època de l’any. La neu com atractiu turístic funciona, i el Principat treu benefici d’aquest privilegi. Però, què passa a l’estiu? Com em comentava Carlos Calvo, director general corporatiu d’Hotansa, fa uns dies en una conversa telefònica (espero que no s’emprenyi perquè el mencioni en aquest article), és molt dur i complicat competir amb platges exòtiques, parcs temàtics com Port Aventura i altres ofertes estivals, que adquireixen pràcticament tot el protagonisme en aquests dies de calor infernal, deixant en un segon terme l’opció de la muntanya. També és veritat –i s’ha de reconèixer– que tots els comuns sense excepció, independentment del color polític que tinguin, s’esforcen per presentar unes propostes interessants i seductores per atraure visitants que descobreixin una Andorra diferent, més enllà de l’esquí. 

Després de quatre anys residint en aquest microestat, puc assegurar que el vestit d’estiu no li queda gens malament. El verd de les valls, els boscos i els cims arriba a ser tan brillant que resulta encisador, i contrasta amb el reflex dels llacs que amb el desgel emergeixen profunds, enigmàtics i plens de la vitalitat que sempre ofereix l’aigua. Jo que soc una dona molt mediterrània i he tingut la gran sort de viure prop del mar amb un horitzó infinit, he acabat sucumbint a l’encant d’aquest racó de món. Motius en sobren, el que passa és que potser no s’expliquen prou bé i s’ha de sortir més a vendre les excel·lències del Principat a l’exterior, no tan sols als països veïns com Espanya i França, sinó internacionalitzar més la marca Andorra. Així que des que soc aquí, m’he convertit en ambaixadora voluntària de l’estil de vida andorrà, perquè als pics també existeix un espai il·limitat, on et trobes més a prop del cel i on l’aire que es respira et carrega d’energia, et recorre tot el cos quasi d’una manera electritzant. 

A mesura que he coneixent els diferents indrets de la seva geografia, com la Vall d’Incles, el mirador del Roc del Quer, el pont tibetà, l’itinerari de les bruixes, el mirador solar de Tristaina, el Parc Natural de la Vall de Sorteny, la Ruta del Ferro, el Parc Natural del Comapedrosa, el llac d’Engolasters o els jardins Juberri –per mencionar alguns dels llocs més emblemàtics quant a espais naturals es refereix–, he quedat atrapada per la tranquil·litat i la pau que transmeten tan sols amb la simple contemplació. Si a això li afegeixes el clima benvolent que fa que les tardes i les nits d’estiu siguin més fresquetes, la sensació que tens és de confort absolut. No obstant això, l’oferta turística no acaba aquí, va molt més enllà de la natura, hi ha tot un ventall de museus per visitar com el de la moto a Canillo, el de l’electricitat a Encamp, el de la miniatura a Ordino, el del còmic a la Massana o el Thyssen a Escaldes-Engordany, que juntament amb el Santuari de Meritxell, l’església de Santa Coloma (que forma part de la ruta del Romànic) o el centre històric d’Andorra la Vella, configuren un recorregut cultural molt estimulant per a aquells més curiosos que no es conformen amb la relaxació i la desconnexió. A més de concerts i festes majors de les diverses parròquies, que se celebren en dates estivals i constitueixen un itinerari especialment captivador. 

La iniciativa gastronòmica que brinda tampoc es queda enrere, i en els últims temps, xefs de renom com Nandu Jubany amb Diamant, un restaurant-boutique situat a l’edifici The Embassy; l’Ibaya de Francis Paniego, guardonat amb dues estrelles Michelin i tres sols Repsol, el qual ofereix una cuina carregada d’identitat i bon gust; o Carles Flinch, que lidera els fogons del restaurant Can Manel i realitza classes magistrals d’aquesta disciplina; així com tot un seguit de bordes típiques, estan amenitzant els àpats estiuencs, que de segur no deixen el paladar indiferent. 

I no em puc oblidar de l’enoturisme, una faceta per la qual no s’identifica gaire el país, però que destaca com a productor de bons vins. L’aposta pels viticultors andorrans és una realitat que ha portat als vins d’aquestes valls a excel·lents resultats. Són vàries les bodegues que duen a terme visites a les seves instal·lacions, organitzen tasts i venen el seu producte. Algunes de les més importants on assaborir una experiència enoturística són Casa Auvinyà, Celler Mas Berenguer, Borda Sabaté 1944 o Casa Beal. 

D’altra banda, si ets amant de l’esport i el que busques és poder fer exercici o activitats lúdiques en un ambient lliure, estàs a l’enclavament ideal. La pràctica de ciclisme, BTT, ràftings, passejades a cavall, ponts tirolesos, trekking, senderisme, rutes, escalada, trail running, etcètera, fa que puguis divertir-te a la vegada que entrenes i et mantens en forma en un entorn calmat i gens massificat. Tot i així, sempre hi ha temps per relaxar-se i regalar-se un moment de benestar a un termolúdic com Caldea, o en algun dels spas i balnearis que incorporen alguns dels hotels més prestigiosos de l’estat com el de l’Sport Hotel Hermitage o el del Plaza. 

En darrer lloc, no poden faltar les compres. Anar de shopping per la famosa avinguda Meritxell i els seus múltiples centres comercials distribuïts per tot el territori –està a punt d’obrir l’esperat Epizen (antic Punt de Trobada), un projecte ambiciós, un nou concepte que modernitzarà el comerç en un edifici icònic–, que ens dona la benvinguda a les portes d’una nació que té unes dimensions petites, però compta amb un gran potencial que si sap administrar amb intel·ligència i equilibri adaptant-se al progrés, sense perdre la seva essència i personalitat, pot convertir-lo en la terra promesa en la qual a molts els agradaria viure. 

Cal ser valents i aventurar-se a fer coses que valguin la pena i que ajudin a reactivar l’economia: captar firmes de luxe, promoure infraestructures com la del casino, que sense tenir una gran mida –ja que no som Las Vegas–, puguin actuar com a locomotora de negocis circumdants que es puguin retroalimentar els uns als altres a la vegada que ser un reclam per als turistes. Portar esdeveniments esportius de gran format que mouen un públic sa i no conflictiu, així com espectacles de gran notorietat com el Cirque du Soleil, amb una gran projecció internacional, reforçarà la qualitat de la planificació turística. És evident que es poden fer més coses i millor, i que s’ha de continuar treballant per renovar un model turístic que necessita certes reformes per ajustar-se a les noves necessitats mediambientals; plantejaments amb els quals segurament no tothom hi estarà d’acord, perquè mai plou a gust de tothom. Però, sigui com sigui, si tens uns dies de descans, escapa’t a Andorra.