Stéphanie Steinbrecht-Aleix

Dissabte, 16 de juliol, una calda de Déu, com ho esteu portant? Jo he entrat en #ModoHusky i com diu l’Anna, the place to be ara mateix, és la secció dels congelats del Pyri, MyPiri puntualitzo, mío de mi, que per això m’ho diu la meva app i el seu psssssh als enciams trocadero, bròquils i pastanagues. 

El Pyri, My Pyri fa goig i molt #OleTu, dels darrers bastions d’aquella Andorra pionera, de pioners i visionaris. Menció a part per la seva mítica baixada del pàrquing, prova de foc per a tot aquell jovent i, no tant, que vulgui aprovar o renovar les seves habilitats al volant. 

#Etfelicitofill per continuar apostant pel servei, el producte i per l’anhelat guest experience, per unes campanyes de comunicació que personalment m’encanten, les darreres de Nadal apunten al més pur estil Harrods, si tinguéssim monarquia, a hores d’ara ja seríem a l’epicentre del mapa de la premsa del cor. 

Epizen, la nova aposta del grup Pyrénées Andorra, els desitjo molts encerts, perquè l’estructura és simplement bestial, espectacular, fa molta patxoca a l’entrada del país pel riu Runer –llocs estratègics, les entrades del país, les dues no ho oblidem–, però entendreu els que em coneixeu, que no entri avui a valorar si Lefties, Tezenis i las maris poden ser el revulsiu, l’espurna i atractiu de la nostra Andorra horitzó 2030. Tant de bo sigui així, el món és dels valents i tot empresari, individual o en societat, que continuï apostant pel nostre petit paradís se li ha d’agrair i donar suport. 

Quan tens tant de potencial, l’has de petar. «O vas fuerte, o vas pa’tu casa», així de clar, però potser aquest és el nostre gran problema de país: no ens ho acabem de creure.

Segueixo que estàs de vacances, merescudíssimes, i no et vull fer perdre el temps, gaudeix-les i gaudeix-los a ells, família, parella, amics i si és en solo, doncs també. 

Però no deixis de llegir-me, serveix-te un smoothie, cafè o té si estàs esmorzant en el nostre hemisferi i, si ho estàs, però et ve de gust un champagne, please do proceed, que per això estem en fase de prospecció Premium, dels escollits del futur i preuat segell Andorra Selected. 

A tots vosaltres, aspirants, un consell: creieu-vos-ho, poseu-vos en la pell dels vostres clients, però sobretot en la pell del vostre personal, sense els quals la vostra oferta simplement deixaria d’existir, mimeu-los i cuideu-los, són els vostres Ambaixadors i els Ambaixadors de la nostra Andorra.

Andorra is Thinking Premium, felicitat il·limitada i màxima en despertar i obrir els ulls per veure les nostres muntanyes, des d’un dels meravellosos hotels que tenim; sucs i batuts espremuts de fruites i hortalisses conreades en els horts ecològics d’Ordino, servits amb flautí cruixent andorrà, mantega i formatge fresc de les nostres vaques que pasturen en llibertat, melmelada deliciosa del Pastador de Sispony i cafè El Conseller com ha de ser.

Aperitius amb cervesa gelada made in Andorra, per mi si us plau, un Escol de Borda Sabaté, riesling deliciós que no pot servir-se a més de 10°C, vi ricomando grazie, és el millor vi blanc extrem del món. 

Amb aquesta experiència també gaudiràs d’una classe privada de ioga en mig del bosc. Si us plau, porta banyador perquè en acabar, et submergiràs en les qualitats curatives i rejovenidores del #ValiraCocooning, la font de l’eterna joventut: el nostre Valira –per alguna cosa som top5 del món en longevitat–. Amb el desgel de les nostres muntanyes, l’aigua del nostre Valira, té propietats excepcionals i si tens la sort de coincidir amb la temporada de les xicoies, ja has tocat el cel.

I si te les cuinen a la Borda Raubert pujant a Arinsal, ja serà màxim, però, si us plau, ves-hi amb els ulls embenats, ben embenats i no per la sorpresa sinó per no veure la destrossa que nosaltres mateixos hem consentit a la vora d’un dels paratges més idíl·lics de les nostres Valls del Nord. 

Segueixo. 

En arribar a l’hotel, barnús, dels gruixuts i que toquen per terra, tractament proaging –no m’agraden els anti– et deixarà espectacular i preparada per enfundar-te un dels últims modelets que hauràs escollit a la tarda amb el nostre servei de personal shopper –que ha vingut a buscar-te amb xòfer–. 

Ja estàs ready que diria la Chanel per viure en SloMo –slow motion–, una experiència gastronòmica d’alçada, servida en els jardins il·luminats de l’Andorra Park Hotel, carns delicioses amb denominació d’origen Andorra, trumfes de Casa Folch de Juberri, cuinades amb amor per un dels nostres grans xefs –i en tenim de bons, molt bons–, menció de sobresaliente a l’Ibaya i el seu xef Francis Paniego, dues estrelles Michelin i tres sols Repsol, xef resident del vaixell insígnia i l’exemple a seguir del que podem aspirar a ser Andorra: El luxe, un esglaó més que Premium.

Sens dubte un any més el tàndem format per la família de Josep Areny i el capità Josep Lluís Bonet, al costat de tot el seu equip de l’Sport Hotel Hermitage & Spa de Soldeu, s’han tornat a emportar una matrícula d’honor. 

Aquesta és la meva elecció. Aquestes vacances les passo a Andorra. Però molts de vosaltres, a hores d’ara, ja heu alçat el vol, alguns des de LEU (Codi IATA per l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell). Som una colla de Willy Fogs en potència.

No sé si ho saps, però un dia vam tenir un Willly Fog i el vam despotricar fins a la sacietat, clar que sí, perquè som així, aquell Willy Fog andorrà què s’havia pensat, haver propiciat que ens portessin un Museu de la Pau a la Massana, signat per Frank Gehry i que ara faria les delícies del nostre turisme Premium, lloc emblemàtic, on des de la nostra neutralitat, Putin i Zelensky, signarien el tractat d’Andorra de la Pau.

Però no hi vam creure i aquest és el cost de l’oportunitat.

Però, tranquils, que tindrem una Font de colors al Valira.

A on, dius? 

Sí, al trosset aquell, al darrere de l’avinguda Dr. Mitjavila, un dels barris de gent treballadora de tota la vida, de gent que treballa i són treballadors –repeteixo per si el volum de les teves notificacions no és prou alt– aquelles i aquells, andorrans i residents, que viuen, sobreviuen i conviuen en un barri que cada matí aixeca la persiana del seu petit comerç. 

Gentrificació d’un barri. Gràcies per l’apunt, Juan Carlos García Arpín. Desconeixia la terminologia, però suposo que las senyora Marsol sí que sap què vol dir i què comporta. 

Que tingueu un bon estiu i torneu sans i estalvis, que Meritxell us protegeixi, ens veiem a la rentrée.