'Mad Max' als mercats
En aquests moments prevacacionals ja hem deixat enrere el tancament del primer semestre, que difícilment oblidarem ja que ha estat el pitjor dels últims 50 anys com és el cas del mercat americà, que ha tancat amb un S&P500 baixant un -20%. Que es diu aviat perque sembla que l'escenari principal descomptat per Mr. Market és definitivament la recessió. De fet, depèn del dia es descompta una recessió molt profunda i en un altre moment es descompta menys; tot això al costat de les dades d'inflació que també estan a flor de pell dels inversors. Amb la qual cosa els mercats es van movent al so d'aquests escenaris. Si em disculpen, utilitzaré una analogia amb la pel·lícula Mad Max i els mercats en la qual es descriu que ens trobàvem en una Austràlia futura la civilització de la qual havia col·lapsat a causa de la guerra i a la crítica escassetat de recursos que existia. Això és just el que estan descomptant les borses, i pot ser que ho continuïn fent. Si ens centrem en el cas particular d'Europa, molt dependent de recursos, és més evident que les perspectives d'una crisi energètica són ja molt clares. S'està generant un empitjorament dels dèficits pressupostaris de la majoria dels països. De fet, les últimes dades de la balança comercial que s'han conegut a Alemanya s'han situat en territori negatiu per primera vegada des de fa molts anys. Si això està passant a la locomotora d'Europa, ja ens podem fer una idea del que succeeix a la resta dels països.
També hem tingut la primera víctima a nivell d'empreses: Uniper, companyia de gas amb un dèficit d'uns 9.000 M€ estimats, que pel que sembla ha demanat suport al govern alemany davant el seu possible col·lapse. I tot això amb el rerefons de la guerra a Ucraïna, que no dona signes de millora, ni les sancions, que es continuen produint des de tothom cap a Rússia. A tot això, només cal afegir que el principal gasoducte Nordstream 1 ha tingut un tall del gas per motius de manteniment, generant soroll sobre si després de la seva revisió, continuarà funcionant com abans d'aquesta parada tècnica.
Tampoc ajuda la fortalesa del dòlar que ja es troba prop de la paritat contra l'euro, amb la qual cosa continuem sent víctimes en ser compradors de materials cada vegada més cars, i la conseqüent inflació que això genera. Aquesta inflació de costos és just el contrari que necessitem en aquests moments per a poder controlar-la. I tot això tenint en compte que s'ha produït una forta correcció en els metalls com és el cas del coure o el níquel, la qual cosa ha alleujat pressió en general. També els preus dels cereals s'han anat ajustant a la baixa com ara el del blat.
L'aportació de la Xina continua sent caòtica ja que està immersa en polítiques zero Covid, amb una perspectiva poc clara de quan acabaran aquestes restriccions i puguem veure un fort rellançament econòmic. Recordem que la borsa xinesa ja va començar a corregir el 2021, i que enguany no és dels pitjors mercats, justament perquè va començar abans.
A nivell d'indicadors avançats que es van publicant, destacar que la majoria ja es troben en territori de desacceleració/recessió. Com és el cas de ZEW i en concret el component d'expectatives que el mes de juliol va experimentar una considerable caiguda en passar de -28 a -53,8, fet que va suposar un resultat pitjor de l'esperat i que i l'ha situat a nivells de 2011. Al final, aquesta dada posa de manifest la preocupació creixent entorn del subministrament d'energia a Alemanya, amb la qual cosa continuen deteriorant-se les perspectives econòmiques.
Aquest mes comencen les publicacions de resultats del segon trimestre; pensem que poden ser la clau no només per si les estimacions de beneficis es compleixen, sinó més aviat per quina visibilitat tenen les empreses la segona part d'any i si seran capaçes d'aconseguir els beneficis que van projectar per a l'actual exercici. De moment, els beneficis estimats per a aquest 2022 es continuen esperant amb creixements a nivell general del 10%, la qual cosa no quadra amb les baixades que s'han produït en la majoria de les borses. Les principals entitats d'anàlisi dels grans bancs d'inversió parlen de recessió, però de moment no afluixen la corda ajustant els beneficis a la baixa. De fet, amb una possible desacceleració estaríem parlant d'una contracció de beneficis entorn del-20%, que haurien d'aplicar entre enguany i el 2023.
És clar que en entorns inflacionistes és difícil trobar actius refugi en mercats líquids. i en concret, la renda variable, que dins dels líquids acostuma a ser la més defensiva, sempre que s'inverteixi en empreses que poden continuar augmentant les seves vendes en termes reals (descomptant la inflació).
En la situació actual en la qual ens trobem, segons el que estic descrivint en aquest article, podríem estar temptats de vendre totes les nostres posicions en renda variable i quedar-nos en efectiu per a evitar les possibles futures baixades dels mercats. Intentar fer market timing pot ser perillós perquè possiblement el mercat ja ha descomptat gran part de tots aquests riscos.
Deixin-me que em torni a repetir, però com sempre la millor estratègia serà continuar posicionats en empreses de qualitat i amb endeutament poc o nul, amb valoracions raonables (que de passada direm que ho estan) ajustades als seus futurs creixements de beneficis.
I per a acabar, una reflexió: si fa dos anys en plena pandèmia Covid els bancs centrals van fer tot el possible per no generar la major recessió de la història, tampoc caldria esperar que ara s permetin que succeeixi, com sembla que els mercats ja han començat a descomptar després de les fortes baixades.