Nova regulació: Andorra, crypto-friendly?
El passat 30 de juny del 2022, el Consell General va aprovar el text de la Llei de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain.
Segons l’exposició de motius, la Llei neix amb l’objectiu de facilitar un òptim entorn d’equilibri entre la innovació, el mercat,les preferències de la societat, el desenvolupament tecnològic i el marc legal, i sota la màxima de ser tecnològicament neutra en termes normatius i de competència, alhora que permetre-hi la participació amb certesa i seguretat jurídica, i així garantir l’estricte compliment dels pilars bàsics de les normes de funcionament de mercat de capitals, quanta protecció de les dades de caràcter personal, contractació electrònica, protecció de l’inversor, abús de mercat, normativa de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, entre d’altres. Així doncs, el propòsit és crear les millors condicions perquè el Principat d’Andorra evolucioni cap a un emplaçament especialment idoni per a les empreses d’innovació, en especial per a aquelles vinculades estretament amb la tecnologia blockchain i DLT.
El text és innovador (s’utilitza un símil entre la tecnologia blockchain i l’Armari de les Sis Claus adquirit pel Principat d'Andorra al 1580, la finalitat del qual era la de custodiar documents sota un règim de consens), però a la vegada complex, sobretot per la terminologia altament tècnica emprada.
Sense entrar a valorar la tècnica legislativa utilitzada i certes mancances, el text recull alguns punts de la proposta del Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu als mercats de criptoactius i pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937 —o MiCA—. La gran diferència, però, radica en què la Llei no regula el règim aplicable als actius digitals que es considerin instruments financers o diner electrònic —amb l’impacte rellevant en l’emissió d’ofertes públiques i deute, tant privat com públic, que continua sense un marc normatiu—.
Respecte de l'àmbit d'aplicació, la Llei regula qualsevol tipus d'activitat de participació en la representació digital d'actius realitzada per societats andorranes —sense quedar clar el règim per a les persones físiques—. No obstant això, queda exclosa expressament la mineria directa i per compte propi, així com la negociació directa i per compte propi d'actius digitals amb plataformes de negociació, quan sigui aquesta l'única activitat que es desenvolupi. En relació amb l'activitat de mineria, estarà subjecta a autorització prèvia del Govern d’Andorra, amb informe preceptiu previ de l'operador del sistema elèctric —exceptuant les instal·lacions particulars, de menys de 10 ordinadors i les basades en proof of stake—.
La Llei també és aplicable a totes les ofertes públiques de representacions digitals d'actius, independentment de la seva configuració, naturalesa jurídica i funcionalitat, que s'estructurin, iniciïn, emetin, suportin, emmagatzemin, processin, validin, rebin, executin, comercialitzin, distribueixin, transfereixin, dipositin, custodiïn, negociïn, controlin, administrin o destrueixin actius digitals a o des d'Andorra. Per les emissions, s'estableix el requisit d'autorització prèvia —quan siguin superiors als dos milions d'euros— i registre, diferenciant entre oferta pública i privada. Així, es poden oferir i comercialitzar actius digitals de manera pública a o des d'Andorra a inversors professionals i minoristes —màxim 150 persones i 8 milions per emissió, en un període de 12 mesos—, complint una sèrie de requisits en matèria de publicitat. També es recullen els supòsits per publicar un prospecte.
No obstant això, s'exclouen de l'aplicació de la Llei, les emissions d'actius digitals que: (i) siguin ofertes gratuïtes —malgrat no es defineix el concepte—; (ii) siguin creades automàticament mitjançant processos de mineria com a contraprestació per al manteniment de la xarxa o la validació de les transaccions; (iii) siguin úniques i no fungibles (e.g. NFTs); (iv) siguin instruments financers d'acord amb la definició recollida en la Llei 8/2013, i (v) sigui diner electrònic segons la Llei 8/2018.
La Llei atribueix la competència de categorització dels actius digitals en exclusiva a l'Autoritat Financera Andorrana, encara que no es recull el procediment administratiu corresponent. S'indica, no obstant això, que un actiu digital pot posseir les funcionalitats de mitjà de pagament, dipòsit, propòsit d'inversió, unitat de compte o de mitjà d'accés a plataformes; però no s'estableix un règim clar d'aplicació —o taxonomia—, a diferència d'altres jurisdiccions que sí l'han establert, o fins i tot autoritats europees.
Es defineixen els diferents participants en el mercat de la representació digital d'actius, sent la figura més rellevant la del venedor digital. Tanmateix, no tots els participants de mercat són entitats subjectes a llicència per part de l'Autoritat Financera Andorrana (30 dies hàbils de verificació i cinc mesos per l’autorització), i prova està que alguns articles confonen ambdues figures. Constitueixen activitats subjectes a llicència les següents: (a) les emissions de representació d'actius digitals; (b) la custòdia i administració dels actius digitals per compte de tercers; (c) les plataformes de compravenda d'actius digitals; (d) l'execució d'ordres d'actius digitals per compte de tercers; (e) la recepció i la transmissió d'ordres d'actius digitals per compte de tercers; (f) la participació en la facilitació de serveis financers en relació amb l'emissor d'un esdeveniment de generació d'actius digitals; (g) la col·laboració en el processament o validació de transaccions d'una DeFi, i (h) el veedor digital.
Altres activitats subjectes a llicència són l'assessorament, i qualsevol altre servei d'inversió relacionat amb actius digitals.
Qüestions addicionals que s’introdueixen a la Llei són modificacions i qüestions poc encertades en matèria d’inversió estrangera, fiscalitat, organismes d’inversió col·lectiva, smart contracts, la creació de l’Andorra Dex, que podrà actuar com a mercat regulat o SMN per instruments financers i la facultat d’emetre diner digital sobirà, sense un banc central ni política monetària al país.
Vist el text definitiu i la magnitud del desenvolupament reglamentari, ens trobem davant una necessitat o un capritx? Necessitat sí, però amb un text desafortunat que esperem no es quedi en un calaix.