Natalia Mena

La diversitat generacional està present a les llars, a la feina i a les nostres relacions interpersonals. En l’actualitat, dins la població activa, es distingeix entre Baby Boomers, Generació X, Generació Y o mil·lennials, i Generació Z o centennials. Es tracta d’una manera de catalogar persones en funció de la seva data de naixement per determinar que realment existeixen certes particularitats que defineixen el comportament, les actituds i en gran mesura la visió o percepció del món, així com la manera de viure i d’afrontar els reptes existencials que el destí ens posa per davant. És a dir, les persones que conviuen en les companyies d’avui han tingut unes vivències particulars molt marcades per les circumstàncies en les quals van créixer i es van educar, que determinen en certa manera la seva forma d’encarar el treball, així com la seva conducta a l’hora de relacionar-se en l’àmbit professional.

Aquest fet és un fenomen que és percebut en moltes ocasions com un inconvenient o com una font de conflictes interns, que fa que els equips no siguin tan manejables i hi hagi dificultats per cohesionar el grup i unir-lo per tractar d’assolir un objectiu comú. Però, exactament, quines són aquestes característiques pròpies de cada col·lectiu? Certament, estem tan distanciats com ens volen fer creure? Per què existeix una connotació negativa davant aquesta combinació de talent? Tan diferents són les expectatives vitals entre uns i altres?

Per començar, és important que les persones responsables de liderar aquestes estructures humanes coneguin els trets fonamentals de cada un d’aquests clans socials per poder tractar de la manera més adequada les seves inquietuds, motivacions, ambicions o preocupacions, i així oferir una resposta que els faci sentir còmodes, integrats i que no pensin que estan fora de context i no sentin que pertanyen a una altra galàxia perquè els companys de 25 anys no tenen res a veure amb els de 50.

Si comencem per analitzar els Baby Boomers (1946-1964), hauríem de dir que són aquells que van néixer en temps de pau i de bonança econòmica. Han hagut d’adaptar-se a les noves tecnologies i per aquest motiu són considerats com immigrants digitals. Tenen impregnada la cultura de l’esforç i el sacrifici, han acumulat experiència, són fidels, per la qual cosa solen estar acostumats a treballar durant molts anys en la mateixa empresa, estan compromesos amb el que fan i són bons en la creació d’equips.

La Generació X (1965-1980), en canvi, es considera un pont. Durant aquest període, el capitalisme es va arrelar amb força i el consumisme va experimentar un gran auge, per això es diu d’ells que són ambiciosos. A les persones d’aquesta època tampoc se’ls pot considerar com nadius digitals, perquè la tecnologia en aquell moment encara era limitada. El que sí que es pot afirmar és que s’han adaptat amb gran facilitat a l’arribada d’internet a les seves vides i a tota la revolució electrònica posterior. El treball en equip, així com fomentar les relacions laborals basades en la confiança, són algunes de les seves senyes d’identitat més significatives.

Després arribem a la comunitat de la qual s’ha parlat més en aquests últims anys, la més popular, la Generació Y, més coneguda com a mil·lennials (1981-1996). Són els anomenats nadius digitals i la primera generació que és realment global per compartir els mateixos valors a diferents països gràcies a la globalització i a la connexió a través d’internet. Els agrada aprendre i emprendre. Van viure la crisi del 2008, i per tant, han desenvolupat certa tolerància a la frustració. Tenen autoconfiança i compromís, però no els espanta canviar de feina. No conceben la vida sense tecnologia i són força ràpids en emmotllar-se a les novetats.

Finalment, la Generació Z o centennials (1997-2010) són els més joves dins el mercat laboral, i si hi ha quelcom que els caracteritza és que viuen totalment immersos en la societat d’internet i en consumir només formats digitals. Estudien i llegeixen online, són autodidactes, i els tutorials de YouTube es converteixen en el seu gran aliat per formar-se. Estan a l’avantguarda de les xarxes socials, són molt creatius, flexibles i multitasques. Prefereixen el treball a distància, i tenen un gran esperit innovador i pragmàtic, que fa que no siguin fàcils de fidelitzar a escala corporativa.

No obstant això, que cada generació presenti les seves qualitats específiques segons el context històric i els canvis que s’han anat produint en cada conjuntura concreta, el cert és que totes elles tenen més en comú del que a priori podria semblar, sobretot pel que fa a les expectatives de qualitat de vida en el lloc de feina. De fet, hi ha sis factors que convergeixen en totes elles com són: la seguretat així com la protecció per al futur, la salut, la família per poder gestionar i trobar l’equilibri entre la vida personal i la laboral, el reconeixement per les seves aportacions, desenvolupament a la vegada que creixement de la carrera professional, i retroalimentació regular i continua tant dins com fora del lloc de treball. Aquests aspectes són exactament els mateixos per a tothom. Es podria dir que són universals, per tant, la recerca de la felicitat i el benestar són bastant similars per tots en general, el que varia és la manera o el camí per arribar a obtenir aquesta tranquil·litat i plenitud vital.

El lideratge intergeneracional és una gran fórmula per motivar i gestionar qualsevol empresa, doncs aporta un enorme avantatge a l’hora de fer un retrat de l’escenari en el qual s’opera, i visualitzar una fotografia bastant fidedigna de la realitat social existent. Per això l’aposta per la diversitat generacional hauria de ser ferma i una de les prioritats estratègiques de totes les organitzacions, si el que volen és tenir una representació tan ajustada com sigui possible dels diferents col·lectius que conformen la societat.

La suma dels quatre talents generacionals ha de ser un estímul, ha de ser vist com una oportunitat de multiplicar possibilitats, així com de potenciar i intercanviar les diverses habilitats que posseeixen uns i altres.

Personalment, considero que, pertanyem a la generació que pertanyem, no hem de renunciar a aprendre i a conviure les unes amb les altres, perquè això ens enriqueix i ens enforteix a tots i ho afirmo convençuda sense por a equivocar-me. I tu, què en penses? Ets intergeneracional?