O Feirão
Diumenge passat, entre diverses activitats culturals que hi havia, vam optar per acudir al Feirão que, organitzat pel grup de Folklore Casa de Portugal, novament, després de la pandèmia, es va celebrar durant tres hores, de les deu del matí a la una del migdia, a la plaça Guillemó, més coneguda per tots com la plaça de les Arcades.
Es tracta d’una fira a la moda portuguesa ambientada en els inicis del segle XX, on es podia gaudir de les danses típiques regionals portugueses i, a més, trobar molts productes autòctons portuguesos: des de la gastronomia fins a la seva artesania. Per tant, es podien gaudir cinc zones temàtiques diferents.
A la primera es podien trobar animals vius: galls, gallines i conills, que es van convertir en el focus d’atenció dels més petits. També hi havia hortalisses de l’hort: enciams, cols, patates; així com ametlles, diferents tipus de mongetes, ous... En una segona paradeta, hi havia pans de diferents tipus: broes de blat de moro i de sègol, broes farcides de xoriço i cansalada; tramussos, oli d’oliva i diversos tipus de xoriços portuguesos.
La tercera estava dedicada als dolços: pastissos de nata o de Betlem, bolinhos i altres pastissets de pastanaga, pa de Ló, fatias, bolo do rei, boles de Berlim. A la quarta hi havia artesania portuguesa amb tasses, llibres, mocadors brodats, i algunes peces també brodades de roba típica portuguesa. Finalment, hi havia la taverna, que va constituir l’espai on més es relacionaven les persones que van assistir a aquest esdeveniment, amb begudes portugueses com el Zumol, la cervesa Sagres i el vi verd. També hi havia els petiscos: bifanas, moelinhas, pataniscas i bolinhos de bacallà, i rissóis farcits de carn o de gambes. Per descomptat, a totes les parades i a la taverna es lluïen els vestits típics portuguesos.
Jo vaig comprar, que m’agrada molt, una broa de milho, una broa farcida de xoriço i cansalada, tramussos, un pastís de nata, uns bolinhos i altres pastissets, ambdós fets amb pastanaga. Per descomptat també vam menjar uns petiscos acompanyats de vi verd portuguès. No va faltar la meva patanisca de sempre, un rissóis de carn, dos bolinhos de bacallà i unes moelas amb salsa.
Justament, al mateix moment que vam acabar de menjar-nos-ho tot, van començar les danses típiques portugueses acompanyades per la música de les concertines i altres instruments. De manera que, una vegada més, vam poder gaudir de la cultura lusitana, en aquesta ocasió a Andorra la Vella. Una iniciativa que crec que ha de continuar i que considero que és molt encertada i important, ja que els portuguesos constitueixen una part molt important de la població d’aquest país.