Francesc Guillaumet Periodista

A Catalunya ja fa temps que es cobra la taxa turística, un impost que si no vaig errat es destina després a fer diverses inversions al país. Fa molts anys, també, quan governava el socialista Francesc Antich a les Balears es va començar a implementar l’ecotaxa, que era una impost que gravava les pernoctacions turístiques per finançar accions relacionades amb el medi ambient. Per tant, aquest és un impost que tothom que viu del turisme s’ha plantejat o s’haurà de plantejar més d’hora que tard. Llegeixo que aquesta setmana passada Andorra també ha aprovat una taxa turística d’un a tres euros per dia segons la categoria de cada hotel. Aquest gravamen revertirà després en el sector, que és tant com dir que servirà també per millorar la qualitat turística del país i, per tant, per garantir una oferta de qualitat.

D’entrada el sector proposa que hi hagi una moratòria i que es cobri uns mesos després. I es pot entendre. Ara mateix dir-li a un turista que ja tenia programades les seves vacances a Andorra que se li encarirà la factura perquè s’ha aplicat una nova taxa potser no és el més adient. En aquest sentit el Govern i el sector hauran d’afinar els serrells perquè el gravamen no vagi en detriment de l’activitat econòmica. Ara bé, que a la llarga aquesta taxa serà favorable pel sector sembla evident. Pel que fa al meu poble, almenys, ho va ser. Una de les primeres actuacions que es van fer amb el que la Generalitat havia recaptat amb la taxa turística (i que en aquest cas repartia per tot el país) va ser la millora de les escales d’accés a l’església gòtica de Santa Maria, que és un dels elements patrimonials més singulars de Balaguer. Se’n van fer altres d’actuacions i a tot el país també. I al cap i a la fi, en un context en el qual l’administració compta generalment amb pocs recursos econòmics aquest tipus de gravàmens cada vegada seran més habituals. Tot i això els impostos sempre són impopulars. Generalment encara no s’ha entès que només contribuint al bé comú es poden fer grans coses si s’administra bé, és clar.

A l’hora de pagar tothom intenta posar-hi els topalls que pot (i és evident). Més encara en un context com l’actual en el qual Europa viu una pujada de preus que no es veia des de l’any 1985 i que de cara a la tardor sembla que encara es complicarà més. Aquesta inflació disparada s’ha vist agreujada per la guerra a Ucraïna però la tendència ja venia de lluny. L’estiu passat a l’altre costat de la frontera la llum marcava preus de rècord cada dia sense que se’n donés una explicació plausible. Rússia encara no havia envaït Ucraïna i la subhasta de la llum que en marca el preu (a Andorra es fa diferent) en disparava cada dia el cost. Ningú entenia per què. A vegades algun polític amb poca talla ha intentat justificar-ho en el fet de si plou més o menys però el fet és que finalment sempre acaba essent el preu del gas el que marca la factura de la llum. Per això Pedro Sánchez es va treure de la màniga el topall ibèric, que posaria un límit al preu del gas perquè així també fes de topall per la llum. Ara per ara sembla que la cosa ha servit de ben poc encara que no es pot descartar que més endavant sí que serveixi per alguna cosa.

Bé, el cas és que parlava del gravamen turístic d’Andorra i m’he posat a parlar dels preus. Potser perquè és un tema del que tothom en parla i que marcarà el carril central de la política durant els pròxims mesos. Ves a saber què passarà d’ara endavant. Sobretot quan arribi l’hivern i el gas que utilitzen moltes cases com a climatització pugi a preus desorbitats. Però bé, no cal avançar esdeveniments perquè fer pronòstics sempre és molt complicat. Pel que fa a Andorra, doncs, el gravamen turístic s’ha de valorar en positiu tot i que potser no estaria de més fer cas als hotelers i marcar una moratòria per tenir un temps d’adaptació. Ben explicat no hauria de ser cap problema perquè la gent ho entengués. I si Andorra té un turisme fidelitzat, que em penso que sí, podrà anar veient amb el temps com aquesta taxa que paga té uns rèdits i millora l’oferta de la que cada estiu (o cada hivern, sobretot) se’n gaudeix.

En aquest sentit em penso que una bona comunicació per part del sector del que es fa i del que es vol arribar a fer amb al taxa turística seria una de les millors campanyes que podria abordar el turisme d’Andorra. Perquè al capdavall és amb recursos sota al braç quan es poden fer projectes ambiciosos que, a l’hora de la veritat, sempre revertiran en el país, l’economia i la seva gent. El fet que la taxa sigui d’un a tres euros segons la categoria de cada hotel també gradua aquest impost adaptant-lo al poder adquisitiu de cada família. D’entrada, doncs, començaré a buscar hotels per si pujo aquest hivern a esquiar i ja calcularé el que em costarà segons les estrelles que tingui.