Natalia Mena

L’anglicisme utilitzat per fer referència a una persona amb capacitat per influir sobre altres, principalment a través de les xarxes socials, ha pres un gran protagonisme en els darrers anys a causa de l’aparició d’internet. Prova d’això és que al 2017 el 85% d’especialistes en publicitat van recórrer a aquestes figures per dur a terme les seves campanyes.

Les empreses sempre han apostat per personatges famosos que contribuïssin a vendre els seus productes a través d’anuncis en els mitjans de comunicació tradicionals, premsa, radio o televisió; és a dir, esportistes, cantants, actors, o experts en alguna matèria en concret, han estat utilitzats com a reclam per atraure al seu públic objectiu, i han desfilat explicant les bondats dels articles que representaven en favor de qui els pagava per fer servir la seva imatge com a prescriptora de la seva marca. Fins aquí res de nou sota el sol, però ara amb la irrupció de la tecnologia en el panorama mediàtic, el perfil d’aquests personatges s’ha democratitzat i està canviant de manera que ens trobem amb individus que no destaquen per haver fet res en especial, però que disposen d’un gran nombre de seguidors o followers. Això fa que les companyies se’ls rifin per realitzar les seves promocions a un preu molt més assequible que si haguessin de contractar una estrella mundial.

Davant aquesta oportunitat són molts els que s’han volgut sumar per no perdre la possibilitat de guanyar uns quants dinerets fàcils i ràpids, intentant aprofitar el minut de glòria que estan vivint aquests canals o plataformes, així com d’ascendir en el punt àlgid que, de passada direm que alimenta la vanitat i l’ego de tots aquells que s’exposen en aquests aparadors virtuals, com si no hi hagués un demà, tot per un seguidor o like més. No em malinterpreteu, no es tracta d’una crítica, sinó tan sols d’una observació sobre com s’ha transformat el mercat publicitari amb l’arribada de la digitalització. Les preguntes que em faig arran d’aquesta revolució són: realment aquests líders emergents marquen tendència o són un engany, que al final no compleix amb les expectatives generades? Són impostors o gorrers abonats al tot gratis? Tenen una gran difusió, però quina és la qualitat d’aquesta? Atresoren tanta repercussió com ens volen fer creure?

Disposar de molts seguidors no és sinònim ni molt menys de tenir poder d’influència sobre l’opinió dels altres, ni de ser determinant en l’acció de compra, que al cap i a la fi és el que persegueixen les firmes quan duen a terme aquest tipus d’activitats. Per tant, esdevé clau analitzar l’audiència d’aquests perfils, ja que en moltes ocasions els adeptes dels que presumeixen no ho son i es tracta de tafaners, de haters, de la competència, etc., però no de gent que tingui un interès real i una admiració incondicional vers el personatge en qüestió. Sobretot el que els experts assenyalen és que moltes vegades és més recomanable col·laborar amb un microinfluencer que tingui una comunitat més reduïda, manejable i que a més sigui especialista en l’àrea que promociona, perquè es donarà una coherència, una connexió natural i no forçada que resultarà molt més rentable i eficaç.

Segurament com a tots els àmbits de la vida hi ha professionals i hi ha intrusos o farsants que es beneficien de la tessitura per fer el seu agost, el que és evident és que han de tenir el don preuat a l’era de la informació de saber filtrar el que val la pena conèixer i el que no; han de ser capaços de contagiar curiositat i entusiasme, així com orientar els hàbits de consum; i el més interessant d’aquest fenomen és que generalment són icones que sorgeixen de forma natural a partir dels seus interessos personals, sense proposar-s’ho. Aquest fet els atorga certa credibilitat sobre allò que comuniquen que els motiva o els apassiona, arribant-los a convertir en un referent per a molta gent.

Des de la seva irrupció en l’escenografia digital, són personatges perseguits la polèmica i la controvèrsia, sent molt qüestionats per mostrar un estil de vida allunyat de la realitat, superficial i poc edificant, fet que no ha estat suficient per destronar a una activitat professional en auge que tot i les critiques no deixa de créixer exponencialment. Fins al punt que a principis de juny es va celebrar a Eivissa la primera edició dels Internationals Influencers Awards, on instagramers de tot el món es van donar cita en un esdeveniment amb totes les despeses pagades, un cap de setmana de luxe, durant el qual, una vegada més, es va posar en dubte la seva capacitat d’influència real en la societat, ja que la gala tenia un marcat component solidari en la qual l’organització havia creat una recaptació de fons per a l’Associació Eivissa Preservation, que busca crear un turisme més responsable. Doncs bé, després de la gran festa tan sols es van recaptar 260 euros dels 5.000 que s’havien proposat com a objectiu. Probablement estaven més preocupats del postureig i de gaudir d’un parell de dies a cor què vols, que de promoure en els seus comptes amb milers de fans, com de bo seria que aportessin una petita quantitat d’euros per ajudar un turisme sostenible. Tot plegat un despropòsit o una anècdota més de les acostumen a acompanyar la frivolitat amb la qual viuen i es mouen els reis de les xarxes.  Una bombolla virtual que de moment aguanta, però que ja veurem el temps que triga en esclatar. Ja ho va dir Albert Einstein: «Pateixo pel dia en què la tecnologia sobrepassi la nostra humanitat. El món només tindrà una generació d’idiotes». Personalment crec que encara som a temps de reconduir les coses, no es tracta de demonitzar ni la professió ni aquells que es s’hi dediquen, sinó que siguin conscients que la mala praxis perjudica el sector i la imatge que desitgen projectar del que són i del que fan.