Què està passant amb els preus agrícoles?
Els gestors de carteres estem afrontant aquest 2022 un dels anys més complicats que es recorden als mercats, amb multitud de fronts oberts que afecten diferents branques de l’economia. Inflació, bancs centrals, guerra a Ucraïna..., la narrativa macroeconòmica i geopolítica se segueix deteriorant a mesura que el flux de noticies negatives se segueix acumulant i apilant-se en la muntanya de problemes que afecten a les nostres socioeconomies.
En aquest entorn multicrisi, un dels assumptes que més preocupen i que cada cop es posen més en l’ull públic és la complicada situació de la cadena de valor agroalimentària global. Tot i que les perspectives del subministrament mundial d'aliments continuen sent favorables, tots hem notat a les nostres butxaques com aquest any els preus dels aliments no paren de pujar (blat i soja augmenten un 20% aquest 2022). Aquí, i encara que la temptació és pensar que la situació és únicament culpa de les interrupcions comercials per la guerra a Ucraïna, s’ha de destacar com ens trobem davant d’un problema certament multifactorial. Junts, Rússia i Ucraïna, representen al voltant del 12% del total de calories alimentàries comercialitzades a tot el món, i tots dos són exportadors crítics de productes bàsics com el blat (28% del comerç mundial) i l'oli de gira-sol (69%), segons l’Institut International de Política Alimentària.
Així, la ràpida recuperació de la demanda post-covid, l’increment del cost dels inputs com aigua i fertilitzants, una sequera mundial especialment severa (amb la Xina, l’Índia i la Banya d’Àfrica com a protagonistes) i un incipient nacionalisme alimentari dibuixen un escenari complicat. Per exemple, a mitjans de maig, l'Índia va suspendre les exportacions a causa d'una alarmant onada de calor, cosa que va provocar que els preus del blat pugessin un 6% més sobre el 53% sumat des de principis d'any.
Fins ara, uns 25 països han decidit imposar restriccions a les exportacions d'aliments, i gairebé la quarta part de les exportacions de fertilitzants han tingut la mateixa sort. «La crisi d'aliments d'aquest any és per falta d'accés. La de l'any que ve pot ser per falta de menjar», va assenyalar el secretari general de l'ONU, António Guterres, a inicis de juny, en una presentació d'un informe elaborat per l'organització sobre l'impacte global de la invasió russa d’Ucraïna. Un document on es subratlla com el món està davant la major «crisi del cost de la vida» en una generació, reduint encara més la renda disponible de les famílies, que a nivell de mercats financers es deriva en una reducció de la renda disponible, menor consum i reducció del creixement econòmic i beneficis empresarials.
Finalment, la finestra temporal tampoc ajuda a Ucraïna, doncs pels agricultors a l'escassetat de fertilitzants se suma la disrupció a la cadena de valor agrícola, ja que en tenir aquests unes finestres específiques per preparar el camp, sembrar i collir, amb un conflicte prolongat aquests espais i períodes podrien no complir-se, com el cultiu de blat doncs la temporada de sembra és al voltant de juliol-agost. L'impacte no es limita a la sembra i la collita, ja que també es pot esperar una disrupció de la logística de transport, que no podrà ser totalment absorbida per alternatives com el ferrocarril i la carretera en estar aquestes malmeses o destruïdes. A tall d’exemple, el ministre rus d’exteriors ha exposat a Guterres aquesta setmana els problemes per subministrar productes agrícoles i fertilitzants al món i ha tornat a afirmar que l'exportació de gra ucraïnès es veu impossibilitada per les mines al mar Negre, sembrades per Kíev per evitar atacs russos.
Davant d’aquest panorama, com a gestors afrontem la incògnita d’adaptar les carteres pensant en aquest futur. En el nostre cas, destinant una proporció de la nostres carteres en temàtiques destinades a la tecnificació del camp, agricultura sostenible i increment de la capacitat mundial en producció de fertilitzants químics. Una temàtica d’inversió adaptada a la situació inflacionària actual, doncs en la mesura que els preus del commodities agrícoles es mantenen alts, moltes d’aquestes empreses es veuen beneficiades tangencialment per un increment en la necessitat dels seus productes i serveis, amb els que donar solució a la imperiosa necessitat d’incrementar la producció d’aliments mundial.