Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0231-2022 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), de l’1 de febrer del 2022, en relació amb l’obligació de retenir sobre una renda satisfeta a una persona resident fiscal a Espanya.
La Consultant es dedica a: (i) realitzar el manteniment dels equips informàtics del servei (maquinari i programari) en temes d’ordinadors i perifèrics associats, (ii) diagnosticar avaries i errors, reparar o informar sobre la necessitat d’una reparació més profunda in situ o en el taller, (iii) resolució d’incidències en què hi hagi problemes de connexió o mal funcionament de qualsevol element de l’equip (accés de habilitat, errors de connexió a la xarxa, instal·lació de programes especials per resoldre la incidència, etc.), (iv) resoldre incidències dels gestors de correu electrònic que el client tingui instal·lat, (v) resoldre incidències dels software d’ofimàtica o de qualsevol altre tipus que el client tingui en propietat, (vi) instal·lació de gestors de correu electrònic, programes d’ofimàtica o qualsevol altre software que el client tingui en propietat i necessiti assistència externa i (vii) resoldre incidències dels programes de gestió que el client tingui contractats. Configuració de xarxes i tallafocs de forma remota.
L’objecte de la consulta, és la contractació d’una persona, autònoma espanyola amb residència fiscal a Espanya, que treballarà durant el 2021 i en endavant si no canvia la normativa, amb els clients de la societat X i amb la mateixa empresa, proporcionant remotament serveis informàtics de manteniment de sistemes i equips. Aquests serveis els fan des de territori espanyol connectant-se amb els clients anteriorment mencionats. La societat X paga a la persona física resident fiscal a Espanya per aquests serveis informàtics.
En aquest sentit, la Consultant sol·licita al DTF criteri vinculant sobre si la renda percebuda per l’autònom no resident ha d’estar subjecta a retenció de l’Impost sobre la Renda de No Residents Fiscals a Andorra i, per tant, si s’ha de practicar retenció sobre la mateixa.
En relació amb la consulta sobre les obligacions tributàries que es poden derivar com a pagador d’una renda a una persona que no és resident fiscal a Andorra, el DTF determina que l’obligació de retenció i ingrés a compte que recau sobre les entitats andorranes que satisfan rendes a persones no residents fiscals a Andorra està prevista a l’article 34 del capítol cinquè del Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. Aquest capítol correspon a les rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent.
Per tant, en primer lloc, perquè sorgeixi l’obligació de retenir, l’empresa no resident fiscal a Andorra beneficiària de la renda no ha d’actuar en territori andorrà mitjançant un establiment permanent a Andorra. En el cas que la persona no resident fiscal a Andorra actués mitjançant un establiment permanent en territori andorrà, no escauria efectuar la retenció corresponent, ja que seria la mateixa persona no resident que hauria de liquidar l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals amb els termes previstos en el capítol quart de la mateixa Llei, que fa referència a les rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals mitjançant un establiment permanent.
En aquest cas en qüestió, si la persona que no és resident fiscal a Andorra no actua mitjançant un establiment permanent en territori andorrà, s’ha de determinar si l’entitat consultant, com a pagadora de la renda, té l’obligació d’efectuar la retenció de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals prevista a l’article 34 del Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
Segons es desprèn de la informació proporcionada, el beneficiari de la renda satisfeta per l’entitat consultant és una persona resident fiscal a Espanya; per tant, serà aplicable el Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal. Aquest conveni, sobre la potestat impositiva dels beneficis empresarials, a l’article 7, preveu el següent:
«Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en cadascun dels Estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.
3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.
4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de la compra de béns o de mercaderies per a l’empresa per part d’aquest establiment permanent.
5. A l’efecte dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.
6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions del present article».
D’acord amb aquest precepte, quan el beneficiari de la renda no actuï mitjançant un establiment permanent en territori andorrà, la renda que es pugui generar com a conseqüència del servei de manteniment informàtic estarà exempta de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. Consegüentment, l’entitat consultant pagadora de la renda no haurà de practicar la retenció de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.