• La costanera Karachi és una bomba demogràfica amb problemes d'assimilació

La pugna pel control polític de Karachi ha convertit a la capital financera del Pakistan, refugi urbà de xarxes integristes, en el front d'una batalla amb ressonàncies en la política pakistanesa i en reptes com la guerra contra el terrorisme.

Que la costanera Karachi és una bomba demogràfica amb problemes d'assimilació es pot veure en barris obrers com Orangi, plagats d'indústries, polseguera, marginalitat i homes amb el seu shalwar kamiz –indumentària tradicional pakistanesa pujats en motocicletes.

En ells s'aglomera la població pastún, alimentada pels desplaçats que fugen dels combats entre l'Exèrcit i els talibans a les zones tribals, i decidida a posar en escac a l'hegemonia urbana dels mohayir, parlants d'urdu que van arribar de l'Índia després de la partició del subcontinent en 1947.

AMB UNS 18 MILIONS d'habitants, el nervi econòmic del Pakistan s'ha seccionat en guetos des dels quals es lliura una guerra pel poder –prebendes polítiques, possessió de terres– en la qual també intervenen sindhis i baluchis, la lectura de les quals en clau local s'ha vist desbordada pel seu impacte a escala nacional.

La meridional Karachi és escenari des de fa anys d'un degoteig constant d'assassinats selectius, tal com defineixen les autoritats Els atacs de pistolers contra polítics o membres d'ètnies rivals.

Consultada per Efe, una font policial va xifrar en 38 aquest tipus d'assassinats tan sols durant el mes de gener, del total de 127 homicidis registrats a la ciutat més poblada deL Pakistan.

Entre els morts, la majoria estaven afiliats al Muttahida Quami Movement (MQM), al Partit Nacionalista Awami (ANP) o simplement eren membres de les ètnies moyahir i pastún, el principal banc de vots d'ambdós partits, respectivament.

En el centre de totes les mirades està el MQM, que encapçala l'Executiu provincial de Sindh –la capital del qual és Karachi– en coalició amb el Partit Popular (PPP), força que governa a Pakistan.

«El MQM no recolza la violència. «Per què voldríem disparar-nos als peus?», va defensar en una entrevista el líder parlamentari del MQM, Farooq Sattar.

El dirigent va assegurar haver tirat del seu partit des del 2002 a «tots els criminals», que va xifrar en 3.500, i va centrar les seves crítiques en la «dreta religiosa» i en les forces polítiques que «compren el suport» de les màfies.

SATAR, que va rebre a aquest periodista en una gran colònia protegida que el partit usa com a seu –coneguda com Nou Zero– va dir que la majoria dels crims «tenen lloc a les àrees controlades per l'ANP i el PPP».

El MQM va fer trontollar a l'Executiu del PPP quan al gener va decidir retirar-se de la coalició que governa a Pakistan, encara que poc després va fer marxa enrere i va retornar al partit del president, del país, Asif Alí Zardari, la majoria que necessita al Parlament.

ELS ANALISTES coincideixen que la guerra subterrània pel poder a Karachi va tenir a veure en aquesta decisió; el propi Sattar va assegurar que la gestió de Sindh és fonamental perquè el seu partit doni suport al PPP en el front nacional.

«El MQM controla Karachi i no volen que cap altre partit els faci ombra», va protestar el secretari general de l'ANP a Sindh, Amín Khatak.

El líder d'aquest partit laic pastún, que va calcular en 3,5 milions els membres d'aquesta ètnia que resideixen a Karachi, va negar també que el seu partit estigui implicat en els assassinats selectius.

Però les lluites intestinas de Karachi no només tenen una traducció política a Islamabad, sinó que els seus intricats carrers, lluny de les muntanyes frontereres amb l'Afganistan on es lliura una batalla contra els talibans, són el nou front invisible de xarxes yihadistes.

El MQM calcula que durant el 2009 les forces de seguretat van arrestar a 70 persones lligades a grups islamistes o sectaris (com Lashkar-i-Jhangvi) i al moviment talibà pakistanès.

Des de Karachi va arribar a operar l'home d'Al-Qaeda que la comissió nord-americana per investigar l'11-S va descriure com «el principal arquitecte» d'aquell atac, Jalid Sheij Mohamed, detingut el 2003.

A la premsa s'airegen rumors constants sobre la presència d'altres líders integristes no en coves remotes sinó a Karachi, com el cap dels talibans afganesos, el mulá Omar.

«És un gran interrogant –va comentar Sattar sobre el parador del líder de l'extint règim talibà–. Podria ser».

Per a més informació consulti l'edició en paper.