Nit de la Candela
Dijous passat, 16 de juny, després de dos anys sense celebrar-se a causa de la crisi sanitària generada per la pandèmia provocada pel coronavirus –ja que els protocols sanitaris no permetien l’alta concentració de públic que va tenir lloc durant les dues primeres edicions, a les que per descomptat jo no vaig faltar i vaig poder ser testimoni de la gran assistència de visitants–, vam poder gaudir novament d’un Ordino ple de llum amb la festa de La Nit de la Candela. La primera celebració d’aquesta va ser l’any 2018, així que, per tant, aquesta va ser la tercera edició d’aquesta festa.
Durant aquesta celebració, que va començar a les 21.30 hores, a més de posar en valor el bell i pintoresc entorn del nucli antic del poble d’Ordino, amb les seves cases amb façanes de pedra, amb els seus carrerons, carrers, jardins i places il·luminades per milers d’espelmes –concretament, 11.000–, vam poder gaudir d’uns quants concerts i espectacles gratuïts celebrats en escenaris al mig del carrer.
I, a més, caldria ressaltar la implicació de tot el poble en aquesta festa, que dona més vida a la parròquia i promociona el turisme i la seva cultura. A l’hora d’encendre les espelmes, tant nens, com joves, adults i gent gran encenien molt animats totes les espelmes. Fins i tot, jo que no soc d’Ordino, vaig estar ajudant una senyora gran a encendre les espelmes. Això va oferir una preciosa imatge d’interrelació i col·laboració entre persones de quatre generacions diferents.
Les terrasses, els locals i els food trucks estaven plens, ja que els més previsors havien fet les seves reserves als restaurants i la gent havia d’esperar si volia menjar o beure alguna cosa. I la festa va durar fins a la matinada. Nosaltres, finalment, vam aconseguir sopar al Topic, després de dos quarts d’hora per poder aparcar. I és que la nit va ser un èxit d’assistència.
Doncs, al que anàvem. Al Topic vam poder menjar una pizza que feia honor a la parròquia, ja que se l’anomenava com Ordino. També uns musclos a la llauna. La veritat és que vam encertar, perquè totes dues coses estaven molt bones. I per acabar, les postres, un coulant de xocolata amb gelat de vainilla.
No vam aconseguir veure tots els espectacles, de fet, no en vam veure cap de complet, sinó fragments de tots ells. No exactament, de tots menys d’un: el cabaret de foc a càrrec de la companyia Zulandir, al qual vam arribar just quan acabava. A la plaça Major, vam sentir un parell de cançons del grup musical Hashtag; als jardins d’Areny-Plandolit, al duet Lucille; i als jardins de Casa Rossell, al Guillem Tudó.
Encara que, per motius de salut, aquesta vegada no vaig poder gaudir de la celebració com en les altres dues ocasions, he de dir que es tracta d’una festa plena d’encant i amb un ambient molt acollidor. Així, espero que continuï celebrant-se durant molt de temps i poder continuar gaudint-ne.