Francesc Guillaumet Periodista

Sembla de pel·lícula, però una jutge andorrana ha cridat a declarar l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i els exministres de l’Interior i d’Hisenda, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro per suposades «coaccions i amenaces» als exdirectius de BPA per conèixer els presumptes comptes bancaris dels Pujol, Artur Mas, Oriol Junqueras i les seves famílies. El cas és un serrell més de l’Operació Catalunya que l’excomissari Villarejo ha esbombat als quatre vents, fent evident un cop més que l’Estat espanyol és molt fort, però que té fugues d’informació per tots costats que el deixen amb una mà al davant i l’altra al darrere en massa ocasions.

La querella presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i l’entitat Drets (després s’hi van afegir els germans Cierco, propietaris de BPA i de Banco de Madrid) considera que la suposada acció del govern de Mariano Rajoy va suposar «un atac en tota regla a la sobirania andorrana». Sostenen que l’expresident va visitar Andorra amb aquesta credencial i no pas com a cap d’Estat, de manera que no pot estar subjecte a la immunitat que podria al·legar arribat el cas. D’entrada, la comissió rogatòria de la jutge andorrana ordena els querellats que es busquin un advocat andorrà perquè els pugui prendre declaració, un supòsit que es faria en territori espanyol.

Més enllà de si són certes o no les coaccions i del que hi hagi darrere de tot plegat, és evident que Espanya no s’ha estat de combatre l’aspiració independentista de bona part de la societat catalana amb tots els elements al seu abast. Des de la guerra bruta informativa, amb informacions com la dels suposats comptes a Suïssa d’Artur Mas o de l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, a l’espionatge massiu als líders sobiranistes passant per les garrotades a la gent que només volia dipositar el vot en una urna o la suspensió d’un president i d’un govern elegit democràticament i que va fer realitat un mandat electoral. Em penso que va ser Alfredo Pérez Rubalcaba, un dels polítics més brillants que ha conegut l’Estat espanyol i una persona que tenia l’Estat al cap, el qui va insinuar un cop que en la lluita contra l’aspiració sobiranista caldria fer coses que difícilment s’admetrien en altres circumstàncies. Però ja se sap. A Espanya prima aquella màxima del «más vale roja que rota». És a dir, que per la unitat de la pàtria val tot.

Quina diferència amb la Gran Bretanya, on David Cameron i Alex Salmond van pactar un referèndum d’independència després que l’Scotish National Party guanyés les eleccions sense majoria absoluta. Caldrà veure què passa ara amb l’anunci de la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, de convocar un segon referèndum d’independència el 2023. Boris Johnson sosté que no l’autoritzarà i Sturgeon diu que el farà igual. De totes maneres, si el fes amb la fórmula de l’1 d’octubre, dubto que la policia sortís a reprimir-lo com va fer aquí per ordre política. Sigui com sigui, Escòcia tindrà ara una certa complicitat de la Unió Europea (UE), segurament no tàcita però si velada, perquè el país que presideix Nicola Sturgeon aposta clarament pel club dels 27 i la nació es va desmarcar del Brexit amb el seu vot. De fet, un dels principals diaris alemanys, i ja se sap que a Europa mana Alemanya, feia notar fa poc que Sturgeon insinua que pot fer un referèndum tot i que la llei no li ho permeti per afegir després que el premier britànic, Boris Johnson, també recorre a la mateixa argúcia quan li és convenient.

Tornant a l’Operació Catalunya i Andorra, però, és de suposar que difícilment Rajoy, Fernández Díaz, Montoro o els alts funcionaris citats acabin declarant davant la batlle andorrana. Tant de bo fos així, però segur que alguna argúcia trobaran per no fer-ho. I si no, ja se n’encarregarà el deep state. No patiu, que està tot controlat. Ara bé. Quan Rajoy i els seus parlen de Puigdemont, el president a l’exili cessat pel 155, s’hi refereixen com a fugat de la justícia. Si Rajoy i companyia finalment no declaren potser també ens hi podrem referir amb els mateixos termes. Perquè pel que fa a l’expresident de la Generalitat, sempre ha sortit victoriós dels embats judicials plantejats per Pablo Llarena des del Tribunal Suprem. I tant Alemanya, com Bèlgica, com Itàlia, s’han negat a concedir-ne l’extradició. Fet i fet, doncs, potser no veurem Rajoy declarant, però tot plegat potser servirà per obrir portes i finestres i conèixer més detalls d’una de les operacions més vergonyoses que s’han fet des de les profunditats de l’Estat que hi ha a l’altra banda de la Farga de Moles. 
P.D. Quan acabo aquest article surten a la llum unes converses entre la popular Alícia Sánchez Camacho i el comissari Villarejo en la que li donava una llista d’independentistes per investigar. Hi havia Jaume Giró, actual conseller d’Economia, l’expresident Mas o el periodista José Antich. Aquells mateixos dies (era la campanya electoral del 2012) li vaig fer una entrevista al diari. Si ho arribo a saber li dic que em posi a la llista també.