Pablo Roche Inversor i dissenyador

És obvi que tothom ha de tenir el dret a alimentar-se. Enteníem que la Revolució Agrícola ens portaria a l’ampliació de la quantitat d’aliments per a la humanitat, sigui per una millor dieta o major temps d’oci. Ha resultat en tot el contrari. En aquest sisè article vull parlar sobre el sector primari. I per començar, vull comunicar-te una primera dada important: l’índex Farm Product Price té una alça de gairebé el 40%. És a dir, que la cistella de la compra pujarà. Recorda, nosaltres no domestiquem el blat; el blat ens va domesticar a nosaltres. Alimentem a més gent en pitjors condicions. 

El PIB d’un país és complex i té components geopolítics i antropològics. Com diuen alguns pensadors econòmics, la cosa que funciona en un país segurament no ho fa en un altre. Avui dia, estic segur que veurem el nombre més gran d’immigració provinent d’Àfrica cap a Europa mitjançant pasteres per l’escassetat d’aliments, especialment la ruta entre Algèria i les Balears. L’impacte del clima és brutal: estem batent tots els registres d’augment de temperatures en la zona del Mediterrani i golf de Mèxic. El canvi dels corrents marins i l’estrès hídric canviaran el PIB de molts països. La inflació subjacent del nostre país veí és del 4,9% i continua pujant. És el caos. 

El món ha de tenir el dret a alimentar-se. La població del món disminueix, com per exemple a Àsia, que es redueix un 40% cada nova generació. El sistema de pensions mitjançant treballadors actius ja és obsolet. Ho sé, Espanya encara ha de comunicar que baixaran les pensions. Però encara no ho saben. L’atur d’Espanya ha baixat, però també s’han reduït les hores treballades: en el 97% de contractes es paga per hores. Pobresa. 

Gran part del PIB d’Andorra és del sector serveis, i el 60% provenen d’Espanya. La renda per càpita d’Espanya continua baixant, i segons els meus càlculs, seran un 16% més pobres l’any que ve, de mitjana. Andorra té un sector primari minoritari, corresponent al 0,3% de la població. El seu sector secundari té altes importacions –i uns preus a l’alça–, i un sector terciari principalment alimentat del turisme focalitzat a Espanya. Alimentem a més gent en pitjors condicions.

A la Xina, la dinastia Ming va establir un rigorós examen per a accedir al lloc de treballador de l’imperi. Havien de memoritzar uns llibres que parlaven sobre la bona conducta en la vida, la justícia, la caritat, el respecte a la dinastia, la cura de la tradició, entre altres qüestions. La idea era ser governat pels millors. Tot jove xinès d’aquella època aspirava a ser un treballador lleial de l’imperi i guanyar prosperitat en ser-ho. Tot el que no sortia en els llibres no era estudiat. Així, la finalitat i intenció de molts joves era memoritzar els llibres durant anys per tal d’accedir a un càrrec de buròcrata de l’imperi.

Alguns investigadors com Yifu Lin associen aquest examen d’accés a buròcrata de l’imperi com a vincle de la decadència de la Xina. Tot allò que no sortia en els llibres no era estudiat, i per aquest motiu deixaven d’estudiar altres disciplines com les matemàtiques, la medicina, l’astronomia, etcètera. Aquesta, creuen, és la raó del declivi de la Xina fins a l’actualitat. Pivotem cap a un altre PIB diversificat.

El Fons de Reserva de Jubilació d’Andorra tindrà un -3,4%, que corresponen a 60 milions en pèrdues. Crec recordar que el portfoli de private bank de CaixaBank obtindrà enguany un -4,2%, així que estan fent una bona feina. Li presentaré al president de la comissió gestora del fons de jubilació de la CASS, el senyor Jordi Cinca, i al ministre Portaveu i de Finances, el senyor Eric Jover, el projecte de l’Andorra Deflationary Pool Fund. El fons deflacionari Andorra Deflationary Pool Fund tindria, segons els meus càlculs, un rendiment del +4.375% en cinc anys. En ser un fons deflacionari d’actius, base del nou sector primari, Andorra tindria una major amplitud del PIB del sector primari, i per descomptat també en sector terciari-financer. Així, faríem el PIB d’Andorra menys dependent del mercat espanyol. O bé, tindiriem una dieta millor o major temps d’oci.