Caça tresors marins
- Hi ha registrades fins a 250 embarcacions enfonsades al Golf de Mèxic i del Carib
Centenars d'embarcacions submergides i milers d'ofrenes que jeuen ocultes en mars, rius, llacs, abismes i coves i que formen part de la riquesa cultural de Mèxic són cada any presa cobejada dels caça tresors marins .
Pilar Luna, pionera de l'arqueologia subactúatica a Mèxic, assegura que es tenen registrades fins a 250 embarcacions enfonsades a la zona del Golf de Mèxic i del Carib mexicà però s'estima que existeixen milers de naus que van naufragar en les costes del país.
A més, s'han comptabilitzat una trentena de zones d'ofrenes en abismes i coves inundades on civilitzacions com la maia dipositaven cossos, objectes personals i aliments per complir amb els seus rituals espirituals.
Segons Pilar Luna, especialista de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) i dedicada durant més de 30 anys a la investigació i preservació del patrimoni cultural submergit, els tresors de Mèxic estan exposats a la rampinya i el saqueig per part d'aventurers que esborren les petjades dels avantpassats.
L'arquelogía subactuática, que va néixer fa cinquanta anys als Estats Units, va sorgir com a resposta a la interrogant que es van fer els estudiosos sobre què passaria amb la cultura submergida i qui la conservaria.
Les embarcacions que van naufragar a Mèxic van pertànyer al sistema de flotes que des del segle XVI va ser utilitzat pels colonitzadors per transportar persones i mercaderies del Nou Món a Espanya.
Aquestes naus anaven principalment repletes amb carregaments d'or, plata i pedres precioses que les colònies enviaven a la metròpoli com a tributs per sostenir les despeses de la monarquia espanyola.
«Els interessos no han canviat, segueixen sent els metalls preciosos els que a qualsevol cost persegueixen els caça tresors i pels quals obliden que, més enllà del valor econòmic, està l'històric i el cultural», va apuntar Luna.
Des de la dècada de 1970 l'INAH ha negat més de 30 sol·licituds de mexicans i estrangers per explotar vaixells que es troben submergits en aigües de Mèxic.
Un d'aquests casos va ser el de la companyia nord-americana més poderosa en la recerca tresors submergits, Odyssey Marine Exploration, famosa perquè en el 2007 va voler apropiar-se, sense aconseguir-ho, d'un tresor que va trobar en l'Atlàntic a l'interior de la fragata espanyola Nostra Senyora de les Mercès.
A Mèxic, Odyssey va pretendre explorar la nau La nostra Senyora de la Jonquera, un galeó que va naufragar el 1631 en la sonda de Campeche i que formava part de la Flota de la Nova Espanya, composta per 19 embarcacions reals que van salpar de Mèxic el 14 d'octubre de 1631 per portar a Espanya béns preuats.
Aquesta nau és una de les més cobejades per les empreses d'exploració subactuática per ser la primera al país de la qual es té certesa que en el seu interior hi ha un tresor.
Segons la revista Arqueologia Mexicana, aquesta flota va salpar del Port de Sant Joan d'Ulúa, a l'estat de Veracruz, amb un carregament de més de tres milions i mig de pesos en plata i reals, seda, cuir, fustes precioses i xocolata.
AFORTUNADAMENT, va apuntar Luna, cada vegada és més difícil que els «aventurers marins» tinguin èxit gràcies a tractats com la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Cultural Subaqüàtic de la UNESCO que treballen per garantir la seva cura.
La convenció es va crear EL 2001 i va entrar en vigor a Mèxic al gener del 2009.
La falta de recursos econòmics i la inconsciencia de turistes que destrueixen i roben part dels vestigis representen una altra forta amenaça per a la conservació de la riquesa cultural submergida, conclou Luna.
Per a més informació consulti l'edició en paper.