Mirant al cel no es toca de peus a terra
Els astròlegs ens diuen que si mirem el cel i estudiem els astres, podrem calcular com s’alineen. De tot això en depenen les nostres pròximes eleccions generals. Penso que unes declaracions fetes el passat mes d’abril pel cap de Govern, Xavier Espot, són desafortunades. No podem dipositar el futur del nostre país en la simple alineació dels astres. S’acumulen molts problemes, molts fronts oberts, per a simplement, estudiar el firmament infinit i observar els astres, o els estels.
El passat dia de Sant Jordi, a preguntes de la premsa, davant els aires electorals que ja fa un cert temps bufen per totes bandes, el cap de Govern va manifestar que les eleccions generals serien al desembre, i que es podia considerar un avançament «tècnic». Avançament tècnic en un panorama que no engresca gens. El líder liberal i ministre de la Presidència, Jordi Gallardo, ha anunciat la seva retirada, i el ministre de Finances, gran defensor de l’esvoranc de l’endeutament públic, també anuncia que no es presentarà a les eleccions generals (No ha dit res de les comunals). Fins i tot la Síndica diu que no hi torna!
Ens trobem immersos en una crisi econòmica, que és més greu del que ens diuen o ens deixen veure. L’IPC està disparat, i els preus dels productes bàsics comencen a estar en uns nivells preocupants. És molt complicat omplir el cistell i hi ha famílies amb uns finals de mes complicats, per no dir impossibles. I els ministres d’Economia i de Finances salten de la barca.
El tema dels lloguers és com la banda sonora de la nostra vida: no desapareix. No es troben pisos de lloguer, els que hi ha tenen un preu desorbitat i impossible de pagar, i ara, per arrodonir la situació, reclamen tenir uns ingressos concrets, a fi d’atorgar-nos el privilegi de signar el contracte de lloguer. Hom té la sensació que es vol expulsar la gent del país per deixar lloc als que vénen de fora i es poden permetre el luxe de pagar preus estratosfèrics, sigui en lloguer o en la compra.
Girem-nos cap al tema dels salaris. Ho vaig dir en un article anterior. Si apugen els salaris amb l’augment de l’IPC, qui impedirà als propietaris que no apliquin aquest mateix augment als lloguers? Ens trobarem en la mateixa situació.
Les darreres mesures que vol implementar el Govern, destinades a pal·liar la situació econòmica de molts ciutadans, no són gens innocents. Estan envoltades de flaire electoral, i em sembla que no són suficients. S’han quedat curts.
Hi ha diversos projectes de llei en curs. Si es fan les eleccions al desembre, com quedaran tots aquests projectes? Un altre cop al calaix? O bé, s’habilitarà el mes d’agost perquè els consellers puguin debatre i aprovar o rebutjar aquestes lleis?
I una altra qüestió important davant de l’actual situació econòmica: Què passarà amb el pressupost de l’any vinent? Hem de suposar que ja està preparat i, per tant, es podrà aprovar de manera exprés, abans de dissoldre el Consell General? O, potser, l’actual Govern deixarà en suspens aquesta patata calenta, molt i molt calenta, pel que vingui.
Fa dies que es nota, somort o no tan somort, un brogit d’eleccions. Uns fan primàries per triar candidat i es barallen. Els altres es reuneixen per discutir la jugada. Els fronts oberts de la vida política, social i econòmica del país, es multipliquen cada dia. El mateix cap de Govern ho va dir: «Governar és fer front als problemes i agafar el toro per les banyes» (li perdonem el barbarisme). Li demanem que apliqui amb contundència aquesta màxima, i agafi el brau per les banyes d’una vegada per totes.
Però, de moment, Espot estudia l’alineació dels astres. És difícil preveure què passarà, però sembla que ja tenim el mes de gener alineat amb els astres de les eleccions.