El cultiu de la paciència
Per al cultiu de les orquídies, es necessita un conjunt de coneixements previs que cal tenir en compte per tal d’ajudar la planta a créixer. Cada espècie d’orquídia té les seves necessitats perquè puguin generar nous brots, arrels sanes i florir. Són unes plantes molt fràgils i sensibles al seu entorn, que necessiten una paciència molt perseverant perquè aquesta pugui desenvolupar-se. Paciència, sí, aquella capacitat mental de la qual ara s’escasseja en la societat.
La paciència és la capacitat que tenim els humans a poder tolerar l’espera, la incertesa i l’acceptació de la frustració que genera el «no saber», des d’una posició de tranquil·litat i calma. Des que naixem, ens és difícil aprendre a esperar. El bebè reclama a través del seu plor una necessitat que exigeix ser atesa al moment, però de mica en mica, va aprenent a anar tolerant l’espera si els pares li permeten un espai on ell es pugui «frustrar sanament». Aquesta frustració sana que experimenta l’ajudarà com a futur infant, adolescent i adult a no perdre els papers davant de situacions que comportin exasperació.
No obstant això, cada vegada més la societat s’absenta d’aquesta manca d’espera, i és a través de les tecnologies, les quals han alimentat aquest desig d’immediatesa. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació han ajudat a generar aquesta modernitat líquida que Zygmund Bauman exposava en la seva obra. Ell parlava del «síndrome de la impaciència», on descriu com el temps ha passat a ser un recurs en què, si es malbarata, es considera una aberració. L’espera s’ha convertit en un «estigma d’inferioritat», on el temps està en relació exponencial amb l’obtenció d’allò que es desitja, i és aquest fet qui determinarà la posició social de la persona.
Quan ens comprem l’últim model d’ordinador, quan la persona a l’altre costat del mòbil no ens està responent els whatsapps, quan triguen a servir-nos el plat del restaurant, o quan volem resultats ràpids, quan esperem canvis immediats davant un tractament psicoterapèutic, apareix aquell neguit intern caracteritzat per voler ser resolt al moment.
El nostre cervell fa un petit aprenentatge. L’exposició a estímuls gratificants i l’evitació de situacions doloroses, fan alliberar un conjunt de neurotransmissors en el nostre cervell que generen més tard una sensació de plaer; parlem del Sistema de Recompensa.
A través de la mateixa motivació i la posada en marxa d’una consecució de comportaments, la persona tornarà a fer aquella acció per repetir aquella sensació de benestar.
Amb això, em refereixo al fet que podem canviar el focus i obtenir els estímuls gratificants a través d’altres coses com complaure’s dels petits detalls, del procés.
Heu sentit mai a sentir la frase «el temps és or»? Benjamin Franklin tenia raó. Cal que ens aturem, que reflexionem, i que en lloc de buscar respostes i solucions ràpides, pensem i gaudim del transcurs de les circumstàncies.
El tipus de vida que portem, el ritme frenètic que decidim tenir, ens porta a no poder estar atents dels petits detalls. Augmentem el nostre estrès, ens generem pensaments distorsionats, ens provoquem falses expectatives i, per tant, desenvolupem més tendències a la frustració, i tot perquè volem cobrir la satisfacció al moment.
Sobta que darrerament, en consulta, s’observa una manca de contenció i un anhel a poder generar una cura miraculosa a aquell malestar intern. Disculpeu, però és impossible! Tant de bo hi hagués cures momentànies al patiment mental, seria la primera a emprar-les; val a dir que, aleshores, la societat seria utòpica.
Amb les orquídies, per poder donar allò que necessita la flor, cal conèixer d’on ve, el seu hàbitat i les seves característiques com a planta. Amb la psicoteràpia m’agrada pensar que passa el mateix. És necessari que el psicoterapeuta pugui conèixer a la persona que demana ajuda per tal d’entendre la seva realitat interna i intentar ajudar a facilitar estratègies i pensament.
No vull enviar un missatge d’apocalipsis, sinó d’esperança. I comunicar que la paciència, igual que les delicades orquídies, es pot cultivar. Aprenent a tolerar el patiment que provoca el desconeixement, el descontrol i la incertesa i fixar-nos en el creixement d’una exòtica i preciosa flor.