Setmana de la Diversitat Cultural
En aquesta edició de la Setmana de la Diversitat Cultural vaig gaudir molt, especialment dissabte a la plaça Guillemó, a la mostra gastronòmica La diversitat a taula i a la mostra de balls i música folklòrica. La festa va estar molt concorreguda i va tenir molt d’èxit, ja que feia molt bon temps i cap a les 14.15 hores ja hi havia moltes parades en què s’havia venut tot. Allà vaig poder gaudir del menjar portuguès que m’agrada molt (bolinhos de bacallà, rissóis de carn, pataniscas, folar de carn, rojões, broa, bifanas no pão, rabanadas de leite i vi de Porto) tot això compartit amb el meu home, encara que no havien preparat moelas (pedrers) en salsa com estava anunciat al programa. A més, també vaig tastar alguns dolços, un te i un licor ucraïnès.
Després vaig anar a veure l’exposició de paraules a la plaça del Poble i entre elles n’hi va haver tres que van cridar la meva atenció: la primera va ser alendoy, una paraula procedent del caló que jo ja coneixia molt bé i el significat de la qual és alegre, joiós, complagut, aplicat a una persona; en segon lloc, saudade (solitud, enyorança, nostàlgia), crec que ja us he parlat alguna vegada de la meva passió per aquesta paraula procedent del portuguès, la qual és pràcticament impossible de traduir amb el seu significat complet a una altra llengua, ja que engloba diversos significats i traduïda sempre perd alguns matisos; i, finalment, namaste, paraula procedent de l’hindú que constitueix una salutació amb què s’acaben totes les nostres sessions de ioga, una pràctica molt important en la meva vida.
Per acabar la jornada de dissabte, vaig anar al vestíbul de la Llacuna per admirar una petita col·lecció de saris hindús i vestits tradicionals ucraïnesos, vestits que es porten en diverses cerimònies i altres esdeveniments, i en el cas d’Ucraïna, a més, també constitueixen un símbol de sort. Dues cultures diferents i molt allunyades que ara ja formen part de la població que conviu dia a dia a Andorra la Vella.
Aquesta celebració, que commemora el Dia mundial de la Diversitat Cultural pel Diàleg i el Desenvolupament, constitueix una mostra de les diferents tradicions de persones procedents de molts i diferents llocs del món (Veneçuela, Filipines, Perú, Índia, Ucraïna, Portugal, etcètera) i que resideixen a Andorra. Amb ella es promou l’acceptació de la diversitat i que siguem més tolerants i rics culturalment.
Diumenge, és clar, com cada any, vaig anar a la Massana per veure Andoflora i, per descomptat, vaig comprar alguna cosa. A més, vaig poder gaudir d’unes quantes actuacions de l’Esbart de les Valls del Nord a la plaça del Quart que em van agradar molt