Enxarxats
Deia Plató que «la santedat és el que agrada als déus, i la impietat és el que els desagrada».
Avui la cosa va de colegueo en l’àmbit de la psicologia conductual, un terreny deliciós que poques vegades exposo perquè a ningú li agrada veure’s, que no mirar-se, en el mirall, per la qual cosa també coincideixo amb un altre aforisme del mateix Plató: «No deixis créixer l’herba en el camí de l’amistat». I ara ens enxarxarem...
Diu l’insigne psicòleg Shabir Ahmad Bhat: «El 45% dels adults se senten inquiets quan no poden accedir a les seves xarxes socials». El que semblava un problema lligat exclusivament als joves adolescents ha traspassat la frontera generacional per a asseure’s a la taula de qualsevol de nosaltres, sense exclusió. Avui, els usuaris de les xarxes socials en la franja d’edat entre 41 i 54 anys són el 33% del total. La franja més àmplia.
Se sap que les interaccions en xarxes socials reforcen el narcisisme, el consum i l’estat psicològic, per la qual cosa han contribuït a una major prevalença de diversos desordres mentals, inclosos els símptomes depressius, l’ansietat i la baixa autoestima, entre els més rellevants.
En algunes persones pot provocar comportaments similars als que es donen en una addicció.
A causa d’aquesta mena de comportaments, l’ús problemàtic de les xarxes està associat a una menor satisfacció vital i una pitjor qualitat de vida. Així mateix, la cerca d’estatus digital, invertir un esforç significatiu en la cerca del reconeixement d’altres persones en el terreny en línia i en l’acumulació d’indicadors que es té un estatus superior, està també associada a major nivell d’ús de substàncies i conductes sexuals de risc.
«Les xarxes socials, a més de donar un absurd excés d’importància a la imatge física, estan fetes per a generar addicció», diu la prestigiosa psicòloga Laura Palomares. Aquesta addicció recau en la necessitat imperiosa d’acumular likes i reaccions d’afalac davant les imatges que es comparteixen. Aquesta dinàmica pot generar trastorns com a depressió i ansietat. A més, es veu afectada de manera molt negativa l’autoestima, factor que sovint compta amb l’agreujant de provenir d’experiències prèvies viscudes dins de l’entorn familiar.
Un dels factors que més influeix és el que en l’ecosistema psicològic es denomina efecte aparador. A través de les xarxes mostrem i rebem versions de la realitat en les quals imperen la felicitat i la diversió, una identitat virtual, una real fal·làcia, que, en general, és molt llunyana a la identitat real. Es comença a viure en un món paral·lel i fictici, podent arribar a la desconnexió amb la realitat.
Les xarxes socials que basen gran part de la seva activitat en la imatge, com Instagram o Tik Tok, tenen una influència enorme en la percepció pròpia. El sistema de validació que fan els followers, a través de likes o comentaris i judicis de valor sobre la nostra aparença i activitat, ha fet que moltes persones depenguin d’aquesta aprovació i valoració per a construir una imatge pròpia, un objecte de desig al gust de l’observador. Una espiral sempre descendent i catastròfica per a l’autoestima, mitjançant el mecanisme de l’autoengany mai acceptat i sempre negat. Ja se sap que el cornut sempre és l’últim a assabentar-se...
A més, les comparatives rellueixen amb facilitat. Veure l’impostat estil de vida i la imatge, tots dos, en realitat, distorsionats pel filtre de les xarxes, de persones pròximes, famosos, o personatges de la faràndula, incita a fer un esforç constant per estar a l’altura i complir unes expectatives, sempre molt poc realistes.
No tothom fa el mateix ús de les xarxes socials, ni tothom pateix les conseqüències de manera tan òbvia. Però és interessant fer un repàs pels comportaments que es tenen, per a identificar si la relació amb les xarxes socials és sana o no. És en el moment en el qual el nostre ànim varia en funció de l’últim cop d’ull al nostre mòbil, perquè tenim més o menys likes o comentaris afalagadors, quan se’ns han d’encendre les alarmes. El següent pas és identificar si la nostra autoestima, i la percepció que tenim de nosaltres mateixos, varia en funció d’aquestes variables. El següent advertiment de perill seria no poder sortir de casa sense el mòbil, i sentir la necessitat de mirar si hi ha notificacions noves de manera constant. Altres factors que poden ser indicatius de risc respecte a l’ús de xarxes socials són: prioritat de les xarxes socials enfront d’altres activitats; manteniment del comportament malgrat les conseqüències negatives; ansietat; depressió; trastorns del somni; síndrome FOMO o ansietat per estar desconnectat i pensar que s’estan perdent coses que estan ocorrent en xarxes; baixa autoestima.
Quan això passa estem parlant que es produeix una addicció conductual de nefastes conseqüències, gairebé sempre invisibles per a la persona afectada.
A més de tots aquests funestos resultats, també poden aparèixer estratègies inadequades d’afrontament i altres problemes psicològics concrets, síndromes, objecte d’un altre capítol.
I, com deia Jung: «Qui mira fora, somia. Qui mira endins, desperta», postil·lat per l’erudit Robert Hand quan afirma que «com millor et sents amb tu mateix, menys necessites ensenyar-ho».