El contracte és la millor protecció legal per al proveïdor
Tot i que el Codi de Comerç espanyol estableix que els contractes mercantils seran vàlids i produiran l’obligació i acció en judici, qualsevol que sigui la manera i l’idioma en què se celebrin, con tal que consti la seva existència per algun dels mitjans que el Dret civil tingui establerts, els contractes verbals no són aconsellables ja que l’article 51 del Codi de Comerç diu que la declaració de testimonis no serà per si mateixa bastant per provar l’existència d’un contracte la quantia del qual excedeixi de 1.500 pessetes (les referències a pessetes encara figuren en el codi, encara que s’entendran substituïdes pel seu equivalent en euros, és a dir, 9,02 euros), , a no concorre amb alguna altra prova.
Conseqüentment, abans de redactar un contracte amb un client és convenient assessorar-se amb especialistes, posar-ho tot en el tex, fer-ho complet i detallat, i és recomanable posar totes les condicions que després es podran utilitzar contra el deutor si no paga. Les condicions de pagament han d’estar ben determinades en el redactat del contracte de manera clara i precisa. D’altra banda, és imprescindible identificar amb tota claredat la persona que actua en nom i representació de cadascuna de les parts: identitat i capacitat, apoderament. S’ha de descriure amb absoluta claredat l’objecte del contracte o els serveis que es constitueixin i indicar la delimitació clara de la data d’entrada en vigor i la durada del contracta. Qualsevol modificació contractual ha de fer-se constar per escrit.
Al contracte es poden incloure les clàusules penals de pagament d’interessos moratoris i despeses de cobrament; el tipus d’interès que es pacti en el contracte no necessàriament ha de correspondre amb l’interès de demora vigent amb base a la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, ja que es pot pactar un interès moratori superior al legal. Així mateix, en aplicació al disposat a la citada Llei 3/2004, es pot incloure una clàusula de reserva de domini. Una altra de les clàusules imprescindibles al contracte és la de resolució anticipada del mateix si el client no compleix. La clàusula de resolució contractual és molt efectiva ja que, en cas d’impagament per part del comprador, el venedor està facultat per resoldre unilateralment el contracte. A més, en alguns casos és molt positiu afegir una clàusula de retenció de la mercaderia en cas d’impagament de les factures vençudes o una clàusula de devolució de les mercaderies ja lliurades pel creditor. Una clàusula summament útil en cas d’impagament és la de submissió a la jurisdicció del creditor. D’aquesta manera, en cas d’incompliment per part del deutor, el creditor podrà pledejar en la seva jurisdicció territorial, fet que resulta més avantatjós i econòmic, salvo que la demanda sigui a través d’un procediment monitori o procediment canviari, ja que en aquests casos no serveix la renúncia expressa del deutor, i cal interposar la demanda en el jutjat del seu domicili.
Una mesura que pot protegir els interessos del creditor és incloure en el contracte subscrit per les parts una clàusula en la qual s’expressi la voluntat de sotmetre les eventuals diferències que es presentin a la decisió del tribunal arbitral. L’arbitratge, com el procediment judicial, és un mitjà de solució de conflictes, si bé és menys formal i solemne, la solució del conflicte és decidida per l’àrbitre o àrbitres neutrals, i sorgeix de la voluntat de les parts. La persona que exerceix de jutge és l’àrbitre o àrbitres neutrals, específicament nomenats per les seves condicions i qualitats. El procediment arbitral és una manera ràpida de resolució de conflictes, existint un termini legal màxim de sis mesos, comptats des del dia següent al que es produeixi la notificació de la seva acceptació com a àrbitres a les parts. Sense perjudici que les diferents Corts Arbitrals acostumen a dictar laude en terminis més reduïts, al voltant dels tres mesos. El laude arbitral és la decisió final de l’àrbitre per resoldre la controvèrsia que s’ha sotmès a la seva consideració per les parts. Els àrbitres es pronunciaran en el laude sobre les costes, que recauen en la part incomplidora, existint la possibilitat de ser distribuïdes entre les dues parts. Un cop protocolaritzat, el laude té el mateix valor que un sentència judicial. El laude serà executat segons les normes legals vigents per a l’execució forçosa de la sentència.
En el moment de redactar un contracte, és convenient que el proveïdor pensi en el pitjor que li pugui passar i posar clàusules per evitar que passi el pitjor, o si passa el pitjor, almenys estar blindats contractualment. Val la pena assenyalar que l’article 57 del Codi de Comerç indica que: «Els contractes de comerç s’executaran i compliran de bona fe, segons els termes en què fossin fets i redactats, sense tergiversar amb interpretacions arbitràries el sentit recte, propi i usual de les paraules dites o escrites, ni restringir els efectes que naturalment es derivin del mode amb què els contractants haguessin explicat la seva voluntat i contret les seves obligacions». L’existència de clàusules que protegeixin al creditor és molt important ja que l’article 59 estableix un règim in favor debitoris en cas d’ambigüitats en el contracte quan diu que: «Si s’originessin dubtes que no puguin ser resolts segons l’establert en l’article 2 d’aquest Codi, es decidirà la qüestió a favor del deutor». És convenient a més, conservar la documentació que s’ha denominat per la doctrina com tractes preliminars o preparatoris al precontracte o contracte que es produeixen com són la sol·licitud per part del comprador d’una oferta, l’oferta enviada pel proveïdor, les contraofertes, els estudis tècnics realitzats, etc. Conseqüentment, s’ha de recordar que els tractes preparatoris són aquells actes que es realitzen per discutir i preparar un contracte, però no obliguen a la celebració d’aquest, però que poden ser útils en cas de litigi ja que permeten demostrar la relació contractual.
Les clàusules penals han d’establir que, si el deutor no compleix degudament amb les seves obligacions, a més del principal del deute, haurà de pagar unes determinades quantitats al creditor –una sanció econòmica– com a conseqüència del seu incompliment. Les clàusules penals també tenen un efecte dissuasori de l’impagament, atès que el morós s’ho pensarà dos cops abans d’incomplir aquest tipus d’obligacions, ja que és conscient que sortirà perjudicat econòmicament. Per tant, les clàusules penals serveixen per motivar el deutor –tocant el seu punt dèbil, la butxaca– a complir puntualment amb el seus pagaments. A menys que es pacti una altra cosa al contracte, la pena convencional substitueix a la indemnització per danys i perjudicis ocasionats per l’incompliment del deutor. No obstant això, es pot pactar la pena convencional com a complementària a la indemnització per danys i perjudicis, per la qual cosa el creditor pot reclamar l’import nominal del deute, la quantitat convinguda en la clàusula penal i els interessos moratoris. El creditor té llibertat contractual per establir les clàusules penals que consideri oportunes, no obstant això, segons les circumstàncies i el grau d’incompliment del morós, els tribunals poden atenuar les penalitzacions pactades o inclús modificar-les.
Amb l’estipulació contractual de la reserva de domini es pot evitar que un morós sense escrúpols no només no efectuï el pagament dels béns al creditor, sinó que a més els vengui a un tercer de bona fe, lucrant-se amb la venda. També s’evita que els béns siguin embargats per un tercer creditor que reclami judicialment el seu deute. A més de la reserva de domini es pot incloure una clàusula resolutòria del contracte, en la qual s’estableix que, si el deutor incompleix l’obligació de pagament de qualsevol dels terminis, el creditor podrà retirar-li l’objecte venut i quedar-se amb la totalitat –o part– dels imports ja pagats com a indemnització pel desgast sofert pel bé.