Reptes empresarials per afrontar el procés de modernització de la contractació pública
El passat 12 de maig va ser aprovada la nova Llei de contractació pública a Andorra. L’aplicació pràctica d’aquesta nova Llei suposarà l’inici d’un profund procés de transformació del sector públic i consegüentment de les fórmules i processos organitzatius de les empreses que habitualment contracten amb aquest sector. Aquesta norma és un nou exemple del camí que ha iniciat Andorra per adaptar el seu ordenament jurídic al marc normatiu comunitari i és evident que la capacitat d’adaptació de les empreses andorranes a aquesta realitat incidirà directament en la seva competitivitat.
Cal recordar que mitjançant la contractació pública, les administracions públiques, i en general el sector públic, han trobat la via de prestació i gestió de determinats serveis de forma indirecta. Dins aquest conjunt d’ens públics cal incloure també les empreses públiques i altres organismes que en definitiva seran considerats poders adjudicadors. És a dir, subjectes que en prendre les seves decisions i canalitzar-les en un procés de contractació pública, aquestes decisions es materialitzaran en l’execució d’obres, provisió de subministraments i prestació de serveis.
Però això no és nou, la normativa en matèria de contractació pública prèvia ja establia aquest marc necessari per a l’execució dels citats serveis, no obstant, aquesta normativa necessitava ser objecte d’una profunda revisió, per garantir sense reserves el compliment dels principis de publicitat, concurrència, no discriminació, igualtat de tracte, proporcionalitat i transparència.
Per tal d’avançar en l’observança d’aquests principis, la nova Llei de contractació pública implicarà que el sector públic segueixi i acceleri el camí cap a la digitalització i la transformació tecnològica. A més de l’aprovació de normes adaptades als requeriments abastament marcats per la Unió Europea, la planificació de processos i implantació de noves eines en els diferents ens públics serà transcendent per a que l’aplicació d’aquest nou model de contractació esdevingui un exercici total de transparència per part de tots els actors, públics i privats.
I d’aquesta manera, no únicament aquesta transformació tecnològica serà un repte per al sector públic. Les empreses licitadores hauran d’adaptar la seva organització interna i els seus processos a aquesta nova realitat, on aquest repte, fins i tot pot esdevenir una oportunitat per a la internacionalització del teixit empresarial del país. Així, l’exercici d’aquest principi de transparència ha de tenir com a punt de partida una publicitat adequada que arribi a tots els empresaris i les tècniques incorporades en la nova Llei de contractació pública han de garantir la racionalització dels recursos, per tal de reduir els costos associats a la contractació pública.
Un altre dels objectius a garantir amb la nova norma és assegurar la rendibilitat financera dels contractes públics. En un moment on el preu de determinats materials va a l’alça i ens trobem davant un escenari on les revisions salarials poden posar en risc determinades concessions, és essencial garantir la possibilitat de revisar el preu del contracte, sobretot en contractes públics que s’executen amb horitzons temporals llargs.
Aquesta observança de la rendibilitat financera dels contractes públics ha estat objecte de reivindicacions històriques en matèria de regulació, i és necessària si volem aconseguir una participació privada en determinats projectes d'infraestructures necessaris pel país. El desplegament de la nova regulació hauria de tenir com a objectiu materialitzar aquesta oportunitat, així com construir models de col·laboració públic-privada d'infraestructures, habituals a Europa. L’atracció de capital privat només serà possible si les taxes de rendibilitat són adequades.
Una altre de les consideracions a fer sobre la transformació del marc de contractació pública és la simplificació de la càrrega administrativa. Per tal que les PIME puguin accedir de forma més equitativa i justa a la contractació pública, la reducció de la càrrega administrativa és essencial, a fi de millorar l'accés a les licitacions i incrementar la seva transparència. No podem oblidar que les Petites i mitjanes empreses són el motor de l'economia andorrana i conseqüentment contribueixen de forma clau en el manteniment de l’ocupació al nostre país.
Finalment destacar que l’entrada en vigor de la nova norma, llarga i complexa, pot generar un increment de la litigiositat en l’àmbit de la contractació pública, per això és important el desplegament efectiu de certs mecanismes. L’existència d’un òrgan administratiu, raonablement independent i que exerceixi les seves funcions de forma eficient i amb terminis curts, sobretot en relació amb la resolució de consultes dels licitadors pot ser un d’ells. La Junta de Contractació Administrativa hauria de materialitzar aquests objectius i la participació del sector privat en la mateixa ja és un bon punt de partida.