El copríncep desconegut
En els 744 anys que portem d’existència de la institució del Coprincipat (des de la signatura dels Pariatges el 1278) hi ha hagut fins avui 57 coprínceps episcopals i 49 coprínceps francesos, resumidament. Un total de 106 que, en exercir indivisament de dos en dos, corresponen de manera simplificada a 53 parelles de coprínceps; el que dona per una mitjana de mandat, si les parelles fossin uniformes, de 14 anys. Altrament, també es pot detallar més i parlar de 74 consenyors haguts (és a dir fins el 1866), 48 d’episcopals i 26 de francesos, i de 32 coprínceps haguts (des de 1866 fins avui), nou episcopals i 23 francesos.
Certament la major part d’ells són desconeguts avui, per a la majoria d’andorrans. Segurament la major part coneixem els dos darrers coprínceps de cada costat i excepcionalment els que tenim més edat, els tres darrers pel costat episcopal (Iglesias, Martí i Vives) i els vuit pel costat francès (De Gaulle, Pompidou, Giscard d’Estaing, Mitterrand, Chirac, Sarkozy, Hollande i Macron).
Dels anteriors, els històrics, ja costa més tenir-los presents, l’època d’estudiant i la memòria tenen un pacte no escrit, d’oblit sense recança i de bon rotllo. Per recordar-los cal una motivació pràctica com l’interès pel futur. Sí, perquè en el passat hi ha el manual d’instruccions per al present.
Cal agrair doncs els treballs publicats sobre Justí Guitart i Vilardebó (1920-1940) per Francesc Badia i Batalla el 2007, sobre Joan Martí i Alanís (1971-2003) per Antoni Morell i Mora el 2015 i, especialment el treball excepcional i recent de Nemesi Marquès i Oste que ha referenciat l’obra de tots els coprínceps episcopals i francesos entre 1930 i 1993, sobre els reptes de les institucions preconstitucionals, del 2021.
I animar als historiadors per la bona feina que suposa pel país la recuperació de l’obra de cadascun dels altres 104 coprínceps en relació al seu exercici com a tals per Andorra. Malauradament caldrà esperar uns anys, per conèixer millor a la major part d’ells.
Afortunadament estem de sort i un dels més desconeguts, en proporció als mèrits de la seva obra, sortirà aquest dissabte d’un reposat oblit, clarament innecessari. Simeó de Guinda i Apeztegui (1714-1737), navarrès d’origen i que va viure moments històrics de gran transcendència per a l’entorn català d’Andorra, com va ser el 1714 amb la Guerra de Successió espanyola i la pèrdua de les llibertats a Catalunya pel decret de Nova Planta del 1716 de Felip V que era net de Lluís XIV, copríncep d’Andorra.
Dos eixos fonamentals i principals han justificat i continuen justificant, tot i la Constitució de 1993, el paper dels coprínceps per Andorra. El primer, essencial, la defensa de la sobirania andorrana, front als estats veïns i tercers. El segon, importantíssim, la defensa i obtenció dels privilegis, excepcions, especificitats.... Diguem-ne com vulguem, que continuen tenint sentit i avui més que mai, prop dels estats veïns i de més enllà, no cal dir noms, i continuarà tenint sentit mentre existeixi Andorra.
En els dos aspectes el copríncep Simeó de Guinda i Apeztegui, fou clarivident i excel·lent, aconseguint el que semblava impossible durant 23 anys molt peluts... Defensar i projectar Andorra cap al futur discretament, però amb fermesa i encert. Sense deixar-nos que va complir la mitjana de mandat i més i que ha estat l’únic dels Coprínceps, ja morts, que ho ha fet a Andorra.
La Societat Andorrana de Ciències i el Col·lectiu Simeón de Guinda ens conviden dissabte dia 21 de maig al Centre de Congressos Lauredià a una jornada oberta sobre Simeón de Guinda i Apeztegui, el copríncep desconegut de 09.30 a les 13.45 hores i de 15.45 a 19.00 hores.
Hi hauran les següents intervencions presencials: Benvinguda per Àngels Mach i Buch; Salutació per Sònia Carrillo i Bardají; Presentació per Alfred Llahí i Segalàs; Constitució del Col·lectiu Simeón de Guinda per Robert Lizarte i Fernàndez; Les darreres hores del Bisbe Simeón de Guinda per Quim Valera i Barros; El dret de presentació i la Companyia de Jesús en el context de Simeón de Guinda per Joan Lluís Ayala i Díaz; La guerra de Successió espanyola i el decret de Nova Planta en la Història d’Andorra (1700-1748) per Domènec Bascompte i Grau; Simeó de Guinda i Apeztegui i la sentència de Manutenció. Vers un nou model econòmic per David Mas i Canalis; Simeón de Guinda i Apeztegui. Bisbe renovador i de bon govern per Mossèn Benigne Marquès i Sala; De nosaltres a Simeón de Guinda passant per Fiter i Rossell per Joan Massa i Sarrado; Simeón de Guinda i les dues fronteres d’Andorra. El tabac vs la Solana a principis del segle XVIII per Marc Conesa; El bressol navarrés de Simeó de Guinda per Jordi Pasques i Canut; El Bisbe de Guinda i els privilegis andorrans per Jordi Buyreu i Juan; Guinda a Sant Climent de Valltorta per Francesc Miralpeix i Vilamala i Cloenda per M. Joan Enric Vives i Sicília.
I no presencials: El tabac al segle XVIII, el cas del Comú lauredià per Teresa Rodrigo i Monsonís; Simeón Superstar. Com el bisbe de Guinda va deixar de ser un complet desconegut i es va convertir en el nostre heroi immortal per Andrés Luengo i López; Simeó de Guinda. El Copríncep previsor per Alfred Llahí i Segalàs.
Recordar i conèixer.
Conèixer i reconèixer.
Reconèixer i anticipar.
Anticipar i preveure.
Preveure i preservar.
Preservar i continuar.
Continuar i oblidar.
Oblidar i recordar.