La Festa de la primavera
Aquest cap de setmana va ser molt mogut. A la Festa de la primavera del carrer de Callaueta que vaig aprofitar al màxim, ja que va fer bon temps i després de la pandèmia tots tenim ganes de sortir, caldria afegir la cursa popular del diumenge i la visita de dissabte que va organitzar Política lingüística a l’Espai Columba per als aprenents i els voluntaris per la llengua.
La Festa de la primavera va néixer com una continuació del projecte El barri de les flors amb l’objectiu de dinamitzar tot aquest barri que des del 2021 és una nova zona de vianants que constitueix l’entorn ideal per aquesta mena de celebracions. A més de tenir bars i terrasses que s’omplen de gom a gom en aquestes ocasions. El cert és que durant els tres dies que va durar la festa, nosaltres sempre vam dinar fora als bars i restaurants de la zona, encara que no es va preparar res especial a nivell gastronòmic per a l’esdeveniment.
Per a l’ocasió tot el carrer Callaueta s’ha engalanat amb un toc primaveral que va aportar a la festa un toc de color amb moltes decoracions florals i vegetals entre les quals va destacar un gran sostre de flors col·locat d’extrem a extrem del carrer i que es mantindrà durant les properes setmanes.
La festa ha comptat amb una gran assistència de públic, res a veure amb edicions anteriors. Ara està arrancant com una festa més de la parròquia d’Andorra la Vella.
Entre els actes més destacats, jo em decantaria per la desfilada de la banda de música i les seves majorettes els quals procedien de Móstoles (Madrid). Des que vaig deixar Alacant, mai més no havia vist actuar majorettes. Allí, jo formava part del grup de majorettes de Sant Joan. La veritat és que em va agradar molt tornar a veure-les actuar i fins i tot he pogut agafar un dels seus bastons i fer algun moviment ja que aquestes són coses que mai no s’obliden.
A més, hi va haver un espectacle itinerant de dansa anomenat Flor floreta, cercaviles, ioga, una explicació sobre les flors comestibles, concerts i diferents tallers per als més petits. I una cosa que m’agrada també molt són els jocs tradicionals fets en fusta i on es treballen certes habilitats, a més de molta paciència. Quelcom molt beneficiós per uns nens que acostumen a viure dins una societat on predomina la immediatesa, les xarxes socials i el món interactiu.
Per al proper dissabte hi tenim la festa de la diversitat cultural. Si hi aneu ens veurem a la plaça Guillemó que hi ha molt bones propostes gastronòmiques.