Marc Valén

Després del meu últim article, molts retractors van apostar que el temps els hi donaria la raó. No obstant això, una sèrie de successos pot donar-los la raó o, si més no, una raó agredolça, amb vols cancel·lats, o desviats a aeroports alternatius, preu del bitllet desorbitat, etc. Si això és tenir raó, doncs endavant. 

El passat diumenge, 20 de febrer, vaig tenir l’oportunitat de tastar en primera persona el vol d’Air Nostrum de la ruta LEMD – LESU (de Madrid a Andorra-La Seu), i us vull explicar la meva experiència: primer de tot, volia remarcar la professionalitat exquisida i exemplar tant del personal de la T4 de l’aeroport madrileny, passant pel personal de terra fins la tripulació de la companyia, tot un exemple digne de tenir present. Tornant al vol, ja us ho dic ara, l’odissea viscuda des del centre de Madrid fins al punt d’espera de la pista 36R per enlairar-nos va ser tan esgarrifosa que no m’agradaria mai tornar a repetir. 

Aquell diumenge vàrem sortir del centre de Madrid, pels voltants d’Atocha, cap a les 11.30 hores en direcció l’aeroport de Barajas. Vaig anar-hi amb taxi, primer error; podria haver agafat el tren de rodalies que e, deixava a la T4 sense cap retard, perquè aquell dia, entre manifestacions de pica baralles de polítics del mateix partit i que a la ciutat els diumenges al matí tallen molts carrers perquè la ciutadania pugui gaudir, la repercussió va ser que tot estava col·lapssat. Vàrem tardar més d’una hora i mitja del normal en arribar a l’aeroport. Arribem a les màquines d’auto-facturació i el vol ja estava tancat. Corredissa per la terminal per anar al taulell de last-minute, ens van donar les TE (Targes d’Embarcament) i corrents cap el control de seguretat. Això requereix un cert temps, com és normal: revisió de la maleta, l’arc de seguretat, etc... I des d’aquí, a trobar la porta K84. És de les últimes de la terminal, és a dir, és de les més llunyanes de la grandiosa catedral que és la terminal T4. Corrents vàrem arribar a la porta, i el professional que ens va atendre a la K84 fou molt amable: ens va dir que es pensava que no arribaríem. Pugem a l’autobús, que estava esperant a la plataforma per portar-nos a l’avió. El recorregut fou de cinc minuts on realitzàrem una espècie de visita turística per les plataformes del nord de l’aeroport. Explico això per destacar que, seguidament, l’avió va haver de fer una excursió pels carrils de rodadura de la T4 saltant i saltant fins a tocar de la terminal T4S (terminal internacional) arribant finalment a la pista 36R (lloc que es troba a l’altra punta d’aeroport). Arribat en aquest lloc l’avió es pogué enlairar, tot aquest procés durà tres hores i escaig. Passat aquest temps poguérem iniciar el vol. Tot plegat es considera com una veritable odissea que no sé si val la pena viure-la. I em van venir al cap els 113,00 euros que vaig pagar pel bitllet. Cal tenir present que està subvencionat. No sé què valdria si no ho fos, cosa que fa que més endavant em faci unes preguntes. 

Aquest dia, a l’avió, hi anàvem 32 passatgers. El dia abans vaig mirar al web d’Air Nostrum i indicava que no hi havia places. No entenc res. En altres mitjans, com el tren, o fins i tot el vehicle privat, el temps es pot equiparar, surt molt més econòmic, amb menors maldecaps i t’estalvies les caminades i excursions turístiques per la terminal del aeroport de Barajas. 

Amb tot això, ens preguntem: val la pena agafar aquest vol per guanyar temps? Econòmicament surt a compte? Estem disposats a patir el risc de possibles cancel·lacions o vols desviats a altres aeroports? Considerem que les respostes son molt clares. 

Canviant de tema, la Llei de navegació aèria andorrana preveu tenir registre d’aeronaus. Això vol dir que tenim nomenclatura de matriculació d’aeronaus a Andorra, la C3-. Per posar un exemple, les aeronaus matriculades a França comecen per la F-. Un últim exemple clar són les aeronaus matriculades a Malta que comencen per 9H-. Esmento això últim perquè vull preguntar: veurem ben aviat a l’Aeroport d’Andorra-La Seu un ATR amb matrícula 9H-? 

Ens hem assabentat per la premsa de Melilla que la companyia aèria Melair (subcontractada per Air Nostrum), portarà a terme els vols regulars de Madrid a Melilla i de Melilla a Madrid, cosa que ens fa pensar en possibles dificultats, ja que quan reserves un vol de Melilla a Màlaga, actualment, veuràs que aquesta ruta és operada per Melair, la companyia aèria maltesa, el que sembla en el segon intent d’Air Nostrum de precaritzar el servei aeri, tal com ja va intentar en el 2018 externalitzant el servei a través de la companyia Canaryflu i la danesa DAT. En aquell mateix moment varen sorgir una gran multitud de problemes, tant referents al passatge com en el món dels pilots, retards, cancel·lacions, trencadisses, impuntualitats, avaries... La línia de Melilla va sofrir també de retruc diferents anomalies i per aquest motiu Air Nostrum es veié obligada a eliminar aquestes subcontractes de la línia de Melilla, cosa que succeí fa quatre anys. Novament la aerolínea regional d’Iberia decideix entre el maig i novembre incorporar quatre avions ATR operats per la companyia Melair amb la intenció que és vagin incorporant progressivament a les rutes amb origen i destí Melilla. 

Hem de tenir present que l’Aeroport d’Andorra-La Seu té una pista limitada, al igual que el de Melilla, i a més estant afectades, moltes vegades, per inclemències meteorològiques molt diverses que exigeixen que els pilots no siguin novells, sinó experimentats per vèncer en l’últim moment els problemes que pugin sorgir. 

Cal remarcar una cosa: la meva experiència com a tècnic superior en riscos laborals m’avala amb escreix en la coordinació d’activitats empresarials (coordinació de les empreses que intervenen en una obra). Aquesta part dels riscos laborals dona lloc, per exemple, en una construcció d’una edificació, on intervenen vàries empreses de construcció i industrials subcontractats, que comencin a esdevenir empreses subcontractades fins a gairebé vuit nivells amb les conseqüències que això comporta. És quan el risc d’accidents s’eleva exponencialment. En aquest cas passa el mateix: aquí la companyia que fins al present compta amb uns professionals meravellosos és Iberia, cosa per la qual la seva preparació, formació i reciclatge és reconeguda per tothom i seria bo que els avions de l’Aeroport d’Andorra-La Seu fossin comandats per persones d’aquesta companyia. I no per altres de subcontractades. Igualment de la màquina en qüestió, haurien de ser avions relativament amb pocs anys de servei, és a dir, no tenir aeronaus d’una antiguitat de 25 anys. Procurem que una petita pedra no espatlli el nostre camí tan desitjat, tan volgut, i esperat durant tants anys.