Psicologia del rumor
El rumor ha de basar-se en un fet important, no importa si és real o inventat perquè sempre dependrà de l’objectiu buscat. Després, la informació ha de ser ambigua, que qualsevol la pugui interpretar a la seva manera i, sobretot, ha de ser viable, de fàcil transmissió. Aquests tres conceptes, la importància, l’ambigüitat i la viabilitat, són la base de qualsevol xafarderia exitosa. La informació com més marge d’interpretació tingui, més gran serà la seva distorsió, ja que qualsevol la podrà interpretar a la seva manera, segons les seves creences i pors. Igualment, cadascú li anirà afegint detalls donant com a resultat un rumor més creïble perquè contindrà informació personalitzada. Al seu torn, la importància es refereix al fet que ha de ser una cosa actual, un succés que sigui d’interès per a la comunitat on es transmeti.
Ara, referent a la viabilitat, com més senzill sigui transmetre el missatge, més interlocutors participaran en la seva difusió i abans arribarà a les oïdes de l’interessat. En relació al motiu de la xafarderia solen ser dos diferents, un és professional i l’altre és interpersonal, però tots dos es poden utilitzar, tant per destruir com per potenciar. El primer va dirigit pel poder econòmic, destruir algú o alguna organització per a treure’l del mercat, no hi ha emocions, ni sentiments pel mig, és una cosa totalment basada en la competència, en la rivalitat. Per exemple, algun personatge públic, polític, del món del cinema, de la premsa rosa, etc. Per altra banda, el segon es basa en la maldat humana, el rancor, l’enveja, l’odi. Es tracta d’humiliar un company de treball, un veí, un familiar, una exparella, etc. El benefici és simplement satisfer el propi ego perquè no s’ascendeix en l’escala social, ni es generen majors ingressos econòmics. Veient aquestes diferències, es pot deduir que el perfil de la persona que els genera també és diferent, encara que no és el cas per als interlocutors, aquest és el mateix per a tots dos rumors.
La seva funció és repetir la frase, distorsionar-la un percentatge afegint algun comentari personal, però, tot i així, el missatge continua sent el mateix, no es veu alterat perquè el seu el nucli és sòlid, curt i concís. Per exemple, una empresa que vulgui augmentar el valor de les seves accions en la borsa, contractarà experts del màrqueting per difondre rumors sobre una possible fusió amb una empresa líder del sector. D’igual manera actuarà si vol enfonsar la competència, difondrà informació falsa o exagerarà la negativa en contrast amb els avantatges de la seva. Ara vegem en l’àmbit laboral: diguem que un company comet un error. Doncs en comptes d’ajudar-lo o simplement no fer-ne cas, s’aprofita aquesta situació per humiliar-lo i fer que perdi credibilitat enfront la direcció, exagerant l’error. Se li dona més importància de la que es mereix realment. Així mateix, també se’n pot inventar un, es busca el punt feble de la persona i se li bombardeja informació en contra.
Malaurament, el perfil de la persona que actua d’aquesta segona manera és d’algú mesquí, sense escrúpols, covard, manipulador i miserable. La seva vida es podria resumir en un estil basat simplement a passar els dies, tots són iguals i conseqüentment, danyar als altres es converteix en un oci, en la seva forma de distracció. La seva covardia es reflexa en què mai recrimina res a la cara, tot ho fa per darrera, però a causa de la seva incompetència sempre acaba delatant-se ella mateixa i, com no pot ser d’una altra manera, es guanya els noms de xefardera i tòxica.
Ara, el perfil professional és totalment diferent. És d’algú preparat acadèmicament i sol ser-ho en periodisme o en l’àmbit de la comunicació, juntament amb el de la psicologia. Coneix a la perfecció la conducta no verbal, la importància de les paraules i, sobretot, la manera de dir-les. Té la capacitat d’anticipar-se als comportaments socials, els coneix molt bé i gràcies a això pot guiar a la massa social per on vulgui. Sap que difonent uns certs missatges, la societat entrarà en pànic escènic i es mourà per l’instint de supervivència, deixant totalment a un costat la part racional. Diguem que vol augmentar el preu del petroli. Doncs n’hi ha prou amb difondre que aviat serà un bé escàs perquè la població s’alteri i augmenti les seves reserves donant com a resultat l’augment d’aquest, igual que amb qualsevol aliment, oli, cereals, carn, peix, etc. S’aveïna la seva escassetat i la població es llança per la seva compra, sense comprovar si aquesta informació és verídica.
Veient la facilitat amb què es pot manipular amb les paraules és de suma importància analitzar-les abans d’actuar i jutjar la situació, la persona o l’organització. No sabem el motiu d’aquesta informació, si ha estat compartida per al nostre bé o per al de qui la transmet. Un exemple de rumor ben estructurat és el difós per l’Estat, assegurant que la seguretat social no tindrà fons econòmics suficients per a cobrir la nostra jubilació i en conseqüència, la majoria d’entre nosaltres tenim un pla de pensions privat. A base de tant sentir-lo en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, ens ho hem cregut sense més, sense analitzar la situació i la majoria d’entre nosaltres ens hem fet un pla de pensions privat o estem estalviant per a aquest objectiu.
És a dir, que les organitzacions encarregades de vendre aquests plans són les grans beneficiàries d’aquest rumor i és que és un tema comú entre la població, tots en parlem d’ell. No som economistes, ni res semblant, però anem difonent el missatge com si entenguéssim de l’assumpte. Com veuràs, és gairebé inevitable escampar un rumor i per això mateix és tan important utilitzar la ment crítica abans de repetir les paraules d’uns altres. Aleshores, abans d’actuar hem de fer-nos aquestes dues preguntes: per què m’arriba aquesta informació i què faig amb ella?