Miracles a Lurdes
La noia del meu costat es va apropar al taulell. Sense alçar massa la veu, li demanà a la dependenta de la farmàcia unes pastilles perquè li costava agafar el son i mantenir-la durant la nit. La dependenta, amb un somriure, li va respondre que no s’amoïnés i que ara li portava alguna cosa. Li ofereix un producte comentant-li que és quelcom molt sol·licitat últimament, i que li anirà molt bé per a poder descansar durant les nits. Li donà el pot de pastilles i li comentà que és el que millor resultats ofereix. Natural i efectiu.
«Molt sol·licitat?». En diferents estudis, s’estima que d’un 10% a un 15% de la població adulta pateix insomni crònic, i d’un 25% a un 35% ha patit insomni ocasional o transitori. Perquè ens entenguem, aproximadament, un terç de la població mundial pateix insomni, entès aquest com una dificultat per iniciar la son o mantenir-la.
Però, llavors, d’on neix l’insomni? Aquest està relacionat amb situacions d’estrès, vinculat a circumstàncies relacionades amb el treball, l’escola, les finances, la salut, les relacions, i sovint agreujat per mals hàbits com una alimentació excessiva a les nits, el consum de cafeïna, alcohol o nicotina, entre altres. Recordem, venim de molts canvis. La pandèmia, la crisi sanitària, la covid, la guerra d’Ucraïna i com a conseqüència l’augment del preu de productes com el petroli, a més d’altres esdeveniments. Tots aquests, han perjudicat la salut mental en general de la societat, però també a la individualitat de cadascú. L’insomni generat per situacions angoixants, a la vegada, generarà modificacions en l’estat d’ànim on ens podrem sentir més tristos o més enfadats. També provocarà una disminució de la nostra energia i això pot afectar directament en la nostra qualitat de vida. En definitiva, un peix que es mossega la cua.
Quina és la solució a la qual ràpidament accedim? Quina és la que tu tens ara mateix al cap? Les pastilles! Fàcil i ràpid. També ens ho diu el consumisme i la societat que viu en una modernitat líquida, com explicava fa 15 dies en el darrer article. La majoria de persones no hauran pensat que la solució és treballar el motiu, o entendre per què em costa dormir. No estem acostumats a preguntar-nos per l’arrel del malestar, sinó que potser ens és més fàcil i implica menys esforç optar per tractaments medicamentosos, on una pastilla serà la que ens ajudarà a agafar el son. Si busques a internet, «com agafar el son», a banda de trobar medicaments i psicofàrmacs, també trobaràs un llistat infinit de tècniques que t’expliquen com relaxar-te i adormir-te. Però em sembla que queda tot en la superfície. Que difícil és per nosaltres pensar les coses, oi?
Cal parar atenció, no em refereixo al fet que els psicofàrmacs siguin perjudicials, sinó que cal entendre el motiu del conflicte, i és veritat que aquests ens podran ajudar a resoldre de manera transitòria el símptoma, però no el nucli. És evident que cal avaluar la gravetat de la situació i evitar un consum inconscient. Com manifesta el doctor Jorge Tizón, psiquiatre, psicoanalista, psicòleg i neuròleg de l’actualitat, en el documental Empastillats, «els medicaments seran una part del tractament, no la totalitat d’aquest». No obstant això, hem de reconèixer que rebem una forta pressió social a l’hora de prendre psicofàrmacs, i això barrejat amb la nostra manca de frustració i la dificultat per elaborar les coses, ens portarà pel «camí fàcil i ràpid». El problema és que, si no se segueixen bé les pautes recomanades per l’especialista, poden generar molta addicció. S’acaba sistematitzant i generant una por a pensar que, si no et prens la pastilla, dormiràs encara pitjor o podràs ficar-te en un estat de nerviosisme tan incontrolable que es desencadenarà en atacs de pànic.
Ara, alguns estudis han demostrat que el consum de medicaments per dormir ha augmentat de manera considerable durant la pandèmia. No us fa pensar? Amb això, no vol dir que abans no hi hagués consum de psicofàrmacs, però potser, davant de tants moments d’incertesa i canvis que han generat molta preocupació, por o angoixa, ens dificulta agafar el son durant la nit.
Quina dificultat per poder connectar amb el conflicte: l’evitem i caiem en la temptació de la negació. Sembla que preferim seguir en la línia de portar un ritme accelerat que ens imposa la societat –però que alhora també decidim nosaltres mateixos–, i preferim tapar l’angoixa al moment.
Així doncs, la realitat és que vivim el dia a través d’esdeveniments que poden generar malestar, estrès, angoixa, preocupacions i pors, i que, per tant, provoquen alteracions emocionals en un mateix. El problema està en el fet que anem fent sense pensar, anem incorporant totes aquestes vivències, però sense poder-les elaborar i, en conseqüència, digerir-les correctament. Reprimim moltes coses durant el dia. Hem de trobar el moment i la manera de poder afrontar l’ansietat que se’ns genera (sols o amb ajuda) per tal d’elaborar-ho, o del contrari, ens perjudicarà la nostra salut mental. No podem estar anestesiats i evitar connectar amb l’arrel de la qüestió, sinó afrontar-nos al conflicte intern, perquè això és el que ens ajudarà a créixer i a cuidar-nos.