Natalia Mena

En el món matemàtic la x representa una incògnita a aclarir mitjançant una fórmula i una combinació de números que ofereixen un resultat concret, però en l’univers emocional, quantes vegades ens plantegem respondre aquest interrogant? Quin és el factor X en les relacions personals? Per què tenim més afinitat amb unes persones que amb unes altres? En innumerables ocasions hem escoltat o inclús pronunciat la frase «m’agrada, però no sé per què», i aquí ens quedem sense voler esbrinar aquesta equació, que resulta tan senzilla a nivell numèric però tan complicada quant a sentiments es refereix. Anar més enllà és un misteri que ens costa molt de resoldre.

Els experts en comunicació apunten que la dificultat d’esclarir aquest enigma radica en què focalitzem gran part de la nostra atenció en el llenguatge verbal quan aquest només suposa un 10% del que realment volem manifestar, mentre que el llenguatge corporal representa un 60% i l’entonació juntament amb la veu un 30%. Aquest és el quid de la qüestió. 

Durant anys ens hem dedicat a estudiar idiomes, però la modalitat gestual no ha estat entre les nostres prioritats; no obstant això, és la que més ens arriba; una mirada, un somriure o una postura poden dir moltes coses sense necessitat d’utilitzar ni una sola paraula. Llavors, si les emocions són més decisives que les raons en les nostres eleccions, per què no ens esforcem més en dominar aquesta faceta? La qualitat dels nostres vincles milloraria considerablement si fóssim conscients que hem de treballar per perfeccionar aquest aspecte en les nostres comunicacions socials.

Explicar-ho resulta fàcil, i probablement la teoria tots ens la sabem, o com menys l’hem sentit en alguna circumstància, però la practica ja és una altra cosa, perquè som cecs en l’acció, és a dir, no ens veiem. De manera que controlar cadascun dels nostres moviments es fa feixuc, i per aquest motiu precisament és considera que aporta informació molt més valuosa, perquè és sincera, autèntica i espontània, en definitiva, la transmetem amb naturalitat per la qual cosa esdevé més creïble. Ja coneixeu la dita, «les paraules diuen el que pretenem ser, però les accions diuen el que realment som». Si els fets són els que compten, aleshores, què hauríem de fer per convertir-nos en veritables especialistes de la seducció no verbal?

Els estudis més reveladors respecte a aquest tema indiquen que els criteris que s’han de seguir per començar a brillar tan sols amb la nostra presencia són:
• Mantenir el contacte visual: aquest element és clau, perquè denota interès i compromís. Costa molt fingir amb els ulls, per això s’afirma que les mirades no enganyen, però sí enganxen.
• El vestuari també adquireix un protagonisme especial, i llança un determinat missatge respecte a la nostra personalitat. Escollir la indumentària adient per a cada situació comporta un saber estar que serà percebut com un senyal d’educació i classe.
• La postura recta traslladarà seguretat en nosaltres mateixos, presentant-nos com a persones que sabem cap a on anem i el que volem; tanmateix, si estem asseguts, estar una mica inclinats cap endavant donarà la sensació d’atenció i implicació, a la vegada que hem de procurar no jugar amb el creuament de cames, mantenint-les quietes, el que reflectirà tranquil·litat i serenor.
• També ens serà molt útil fer servir la tècnica del mirall, que consisteix en imitar la gestualitat del nostre interlocutor, és a dir, per exemple, si somriu, tornar-li la mateixa expressió. Això ens permet donar la impressió de comprensió, que estem en la mateixa sintonia. Aquesta tàctica s’ha d’exercir de forma prudent i amb discreció, sinó pot semblar que estiguem fent mofa i se’ns pot girar en contra, posant-nos en evidència.
• El fet de deixar les nostres mans al descobert és una altra estratègia que s’ha de tenir en compte si volem establir una relació de confiança, ja que d’aquesta manera manifestem que no tenim res a amagar; Per tant, és percebut com un signe d’honestedat.
• S’han d’evitar els tics nerviosos, hem de mirar de controlar-los sempre que sigui possible; concentrar-nos en la conversa i respirar correctament ens ajudarà en aquest sentit.
• Per últim, tenir cura dels gestos facials és essencial, ja que aquests poden deixar entreveure el nostre estat d’ànim, així com la nostra manera de ser. Als receptors els atrau una cara amable.

Si prenem consciència que el nostre cos és una part fonamental en el procés de comunicació amb els altres, estarem més a prop de trobar respostes sobre quin és el factor X en cadascuna de les relacions que establim, i podrem entendre per què ens comportem d’una determinada manera en funció de qui tenim al davant. El coneixement d’aquesta teoria no equival a la saviesa, és a dir, podem saber com fer una cosa, però la saviesa consisteix en fer-la per tant resideix en l’acció, en l’experiència, i per això us animo a explorar i a entrenar les vostres habilitats de comunicació no verbals, ja que aquesta continua sent una assignatura pendent.

En plena era digital on la tecnologia és la nova religió que ens ha proporcionat més mitjans que mai per establir relacions, ja siguin professionals o personals, m’alegra constatar que la psicologia i el contacte humà continuen guanyant per golejada, perquè coneixen el secret del factor X, que és que nosaltres tenim quelcom que ella no té: una manera de sentir, pensar, emocionar-nos, i sobretot les nostres ganes, aquelles que ens impulsen a reinventar-nos, a no rendir-nos i a ajudar-nos entre nosaltres amb un sol gest.