Smart contracts: codi o contracte?
La irrupció de noves tecnologies està transformant els paràmetres legals i les institucions jurídiques clàssiques. Ho vam veure fa unes dècades amb el concepte del comerç electrònic que va suposar un canvi en el Dret de la contractació; en l'actualitat, parlem dels smart contracts o contractes intel·ligents.
Els smart contracts són codis informàtics o algoritmes que, a través de processos sobre plataformes blockchain o registre distribuït, avaluen si una o més condicions preestablertes es compleixen i, en cas afirmatiu, s’executen unes tasques específiques. Es compararia amb la condició if/then (lògica booleana): si ocorre A, s’executarà B, i si no, s’executarà C.
Per tant, un smart contract és un contracte? En puritat no, un simple codi informàtic sense que concorri acord entre les parts no pot constituir un contracte en sentit legal. Per a considerar-se com a tal (parlaríem d’un smart legal contract o contracte legal intel·ligent), i que sigui vàlid i eficaç, ha de reunir els següents requisits essencials: el consentiment de les parts, un objecte cert i una causa. Respecte de l’objecte, resulta rellevant el fet que algunes dades poden ser desconegudes en el moment de la formalització, però que d’alguna manera poden condicionar el resultat de l’execució. Per tant, una qüestió addicional serà preveure aquestes variables per les parts (i.e. utilitzar fonts d’informació externes com els oracles o l’IoT).
Així doncs, els smart legal contracts implicarien traslladar el llenguatge contractual tradicional a codi informàtic i que aquest sigui acordat per les parts (execució automàtica de tots o alguns dels elements del contracte). En la codificació s'incorporarien els pactes acordats entre les parts i les conseqüències derivades del seu compliment o incompliment, verificant les dades i executant les conseqüències acordades per les parts (e.g. pagament), una veritable revolució jurídica.
Però, aquesta estructura serveix per a qualsevol relació contractual? Especialment, faig referència a aquelles relacions contractuals que incloguin elements que requereixin una certa interpretació, conceptes com la bona fe, la força major, entre d’altres. En part, el fet que un smart legal contract impliqui una verificació i execució automàtiques, la inserció de certes clàusules o condicions podria no arribar a encaixar en aquest esquema.
A l’ordenament jurídic andorrà, malgrat no disposar de codificació en matèria de Dret contractual, trobem una breu referència als smart contracts a la Llei 9/2021, del 29 d’abril, de modificació de la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica. A més d’incorporar 55 definicions del món DLT/blockchain (la gran majoria no es desenvolupa en el cos normatiu), es defineix un contracte intel·ligent com un programa informàtic emmagatzemat en un sistema DLT en què el resultat de qualsevol execució del programa és desat en el registre distribuït. Però la novetat radica en la disposició final primera, que modifica l’article 2 de la Llei 20/2014, del 16 d’octubre, reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital, per incorporar la definició del contracte legal intel·ligent, un script o protocol computacional, codi o algoritme, escrit en llenguatge de programació, on els termes del contracte representen un acord de voluntats entre diferents parts amb plena capacitat d’obrar dins d’una mateixa xarxa i en relació amb una causa subjacent que l’empara, i que permet articular, verificar, executar, fer complir o controlar el compliment de les seves instruccions, accions o dades, de forma automatitzada o automatitzable, mitjançant un protocol de llibre registre distribuït descentralitzat o com a part d’una aplicació que s’executa en un llibre registre distribuït. Per tant, el legislador ha incorporat els smart legal contracts dins l’àmbit de la contractació electrònica, però sense desenvolupar aspectes com l’execució automàtica (e.g. integritat, errors de software, transaccions nul·les, impacte en la contractació amb consumidors), protecció de dades, llei aplicable o la jurisdicció competent per a dirimir potencials controvèrsies derivades de l'execució d'aquest codi.
La qüestió no és trivial. Els smart contracts arribaran a ser l’alternativa tecnològica als sistemes legals actuals com profetitzen alguns entusiastes –«Code is law»–?