Vides efímeres
Sovint, en el dia a dia, sentim que no parem, que ens passem el dia corrents. Anem de pressa a la feina o bevent el cafè de camí a la universitat perquè no hi ha hagut temps de fer-lo a casa tranquil·lament, o inclús, ens trobem fent malabarismes per poder portar els nens a l’hora a la parada de bus. I quan ens adonem, la vida és molt curta i els dies passen de pressa.
Els dies ens passen, com si fos un curtmetratge, però estem tan ocupats i preocupats pel què vindrà, que no parem atenció al moment, no ens aturem a pensar en la trama d’aquest. Tot és efímer, res ens val, res és sòlid. Ni la feina, ni les relacions, ni nosaltres mateixos.
Sempre volem més. No estem mai satisfets amb el que tenim, amb el que ens envolta i busquem renovar i canviar. Això, des de la temptativa d’intentar emplenar un buit que potser no sabem massa bé com omplir-lo i caiem en l’equivocació de no parar, i d’estar en continu moviment.
Zygmunt Bauman (1925-2017), sociòleg i filòsof de gran prestigi del segle XX, parlava de la modernitat líquida. Fa referència a un concepte sociològic que utilitzava per descriure el canvi constant en la nostra societat, diferent de la de les nostres generacions anteriors on potser, els nostres avis o pares, havien de seguir uns patrons establerts com ara casar-se abans d’una edat deteriminada o treballar en un sol lloc fins a jubilar-se. Descriu com, la societat actual, està plena d’incerteses, de canvis constants i ara, més que mai potser, ens trobem en una situació en què ens podem sentir que no tenim el control de les coses, ja que venim de canvis molt traumàtics: una pandèmia, un confinament i una crisi sanitària i econòmica, guerres... Aquests canvis generen sentiments d’incertesa, que ens dificulta tenir visions de futur. Però a més, tot això queda barrejat en una època on el consumisme és present i convida al fet que les persones donem importància a renovar els objectes i no a conservar-los. Així com les relacions socials.
Estem en un període en què prima l’individualisme i la forma de vida canviant i poc ferma; i això ens influeix a nosaltres, i en la forma de relacionar-nos amb les altres persones, les situacions, i altres coses.
La modernitat líquida esdevé una metàfora que es converteix en una definició de la situació actual de la societat, dels vincles humans, de la manera de ser en el món i el dia a dia. Un moment en la nostra història on allò que tot era sòlid, s’ha transformat en líquid, on tot és temporal i res perdura.
Jo voldria centrar-me en les relacions, en pensar com aquestes es veuen afectades i en com ens afecten a les persones. Considero que, aquesta situació connota una precarietat en les relacions humanes, en les quals són superficials, flotants, sense responsabilitats vers l’altre. Provocant una fragilitat important en les arrels de les nostres emocions.
Cadascú busca el seu individualisme i, a vegades, pequem d’oblidar-nos de l’altre. Paraules com ghosting, aplicacions per conèixer gent, responsabilitat afectiva, contractes laborals amb un final... Us sonen?
Una societat canviant i imprevisible cada vegada més incerta en què res és sòlid i tot se’ns escapa, es transforma i flueix.
Busquem desesperadament allò que ens tranquil·litza l’angoixa, la satisfacció immediata, però contràriament, ens trobem amb les pors al compromís, les pors a donar massa de nosaltres, la por a sentir-nos atrapats, la por que ens facin mal, la por a sentir-nos buits i sols... Tendim a generar una mena de vinculació concreta. Vincles superficials i poc estables que a la vegada generaran molta inseguretat en nosaltres mateixos, i alimentaran aquestes pors de les quals parlàvem.
Podem pensar en què ens porta a tenir aquesta mena de relacions? A què tenim por en concret? De rerefons hi ha una necessitat de voler intentar calmar una angoixa (que sovint no sabem ni quina és) però que la taparem amb aquestes relacions volàtils i efímeres. Les relacions no han de privar ningú de res. Les relacions estan per acompanyar i fer créixer a l’altra persona. Per confiar, per crear i generar.
Hem de deixar d’anar en pilot automàtic, frenar i pensar de quina manera estem en el nostre dia a dia. De quina manera podem aturar-nos i pensar, prenent consciència del que fem, del que pensem. Com pots donar qualitat a allò que fas?
Para’t, escolta’t. Què estaves fent? Com podem fer per deixar donar importància a aquestes vides efímeres?